Els mitjans de comunicació internacionals s'han omplert en els últims dies d'articles que fan referència a l'impacte en la consciència col·lectiva de la sèrie britànica Adolescence. De fet, dissabte passat, l'opinador Ignasi Giménez abordava la qüestió al Diari, destacant que l'obra audiovisual no ofereix lliçons ni estereotips, sinó que esdevé una eina de reflexió sobre la mirada que dirigim a una etapa vital entre la infantesa i l'adultesa.
El primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, va defensar al Parlament que la sèrie s’hauria de projectar en centres educatius. A Sabadell, més enllà de ser tema de conversa recurrent en diferents fòrums, la ficció té cabuda en un espai de debat a Actuavallès, que no és aliè als codis, hàbits digitals i conductes que escenifiquen els quatre capítols que es poden veure a Netflix.
"Ha sigut un exercici potent, que ha pogut servir com a mirall"
"El punt de connexió per a nosaltres és la figura paternal que mostra la sèrie. Casualment, molts homes que participen en la nostra activitat són pares. Ha sigut un exercici potent, que ha pogut servir com a mirall", remarca Roberte Piqueras, coordinadora del taller de masculinitats de l'entitat sabadellenca. Enguany, la proposta arriba a la segona edició, amb prop d'una desena de participants que es reuneixen els dilluns a la tarda al Centre Cívic de Sant Oleguer per indagar en la seva relació com a homes amb l'entorn.
Piqueras sosté que el més interessant de la sèrie és la visió de la corresponsabilitat, des de diferents punts de vista com els familiars, la institució o les xarxes socials. Malgrat relatar situacions extremes a la petita pantalla, hi ha un seguit de conceptes que resulten pròxims per als integrants del grup sabadellenc. "El format dibuixa un context que consolida una sèrie de comportaments que són masclistes. En la violència de gènere, un assassinat és la punta de l'iceberg. Tot el que mostra la ficció és molt més: educació, família... La construcció de la masculinitat en l'adolescència, i com es produeix l'assetjament o rebuig de certs rols".
En aquest punt, apunta justament l'especial rellevància de la relació pare-fill per posar la lupa en tots aquests missatges potser menys perceptibles. "Es retrata molt bé tot aquest univers: apartar la mirada, no acostar-se a algú, codis que mostren que no està orgullós del fill...", exemplifica. Mecanismes de càstig que Piqueras considera que s'han sofisticat i que es manifesten avui d'una manera més sibil·lina en determinats entorns.
Més recursos contra discursos d'odi
El curs setmanal contempla deu sessions, fins al mes de juny, en què de manera transversal es tractaran comportaments i realitats que convé analitzar. De moment, els interlocutors han començat amb conceptes generals sobre feminisme i masculinitat, amb autors propis d'aquest camp que amplien la perspectiva dels presents. Tot plegat, amb dinàmiques en què apareix un cert emmirallament. "Facilita veure un retrat de ficció per abordar temes que també parlen de nosaltres", emfatitzen des d'Actuavallès.
"Em va sorprendre que siguem tan pocs, en un moment tan necessari en què prolifera un missatge contra el creixement del feminisme. Un discurs ultra, que molts cops resulta molt més fàcil d'encaixar per als joves que no pas un missatge més reflexiu", exposa el Roger, un dels membres del col·lectiu. Per contra, ser un grup reduït facilita l'oportunitat d'expressar-se i participar en la dinàmica de manera molt activa.
Com a integrador social, el Roger ha volgut entrar en la proposta com a exercici de coherència i una manera d'ampliar el seu coneixement i recursos en la matèria. "Feia anys que reflexionava, amb grups d'amics i familiars, però em quedava curt. Treballo amb adolescents i crec que és clau tenir aquesta formació, com a persona referent", emfatitza. En aquest sentit, la sèrie "és un efecte mirall de la realitat brutal", insisteix.
Com defensava Giménez en el seu text, els joves protagonistes es mouen en un món que no saben si els acompanya o els observa. "Ens demana que mirem de prop, sense pressa ni prejudicis, aquest univers jutjat, tan sovint, des de fora. I el que és més revelador és que ha impactat, sobretot, fora del seu públic objectiu: han estat els adults —mares, pares, docents— qui més n’han parlat i recomanat. El mirall que proposa no és només per als adolescents, sinó per a nosaltres mateixos". A la sala de Sant Oleguer han recollit el guant per indagar en una realitat present en la nostra societat.
