Alba Rey: “Celebro Sant Jordi des d’Andalusia”
No tots els sabadellencs tenen l’oportunitat de gaudir de la diada des de casa. La sabadellenca Alba Rey fa un temps que va anar a viure a Archidona (Màlaga) –un poble, de fet, estretament vinculat a Sabadell i, en concret, al barri de Can Puiggener, on van arribar molts veïns d’Archidona a les onades migratòries del 1950 i 1960– i troba a faltar viure un Sant Jordi, en la seva plenitud, a Catalunya. És per això que va decidir muntar el seu Sant Jordi des de la distància, i va explicar a l’Alejandro, la seva parella, la tradició de la diada. “Vaig demanar si podíem celebrar-ho amb una rosa i un llibre, d’una forma molt senzilla... I el 23 d’abril celebraré el Sant Jordi des d’Andalusia”, exposa l’Alba. “És una tradició preciosa, ho vivim des que som petits a l’escola fins que som grans. Trobo a faltar viure-ho a Sabadell”, reconeix. Signatures de llibres, els guarniments dels carrers, la senyera a tot arreu, parades i els carrers de gom a gom són les escenes de Sant Jordi que no pot replicar a Archidona. “Per sort, mai m’ha faltat el Sant Jordi”, diu.
Ella és de llibre i de rosa. Li encanta una bona lectura vinculada a la psicologia, el desenvolupament personal i autoajuda i els testimonis reals. Pel que fa a la rosa, al mateix carrer d’Archidona, on viu la seva parella, hi ha una floristeria regentada per catalans. “Ells, el 23 d’abril, sempre tenen roses per vendre, amb l’espiga i la decoració tradicional”, exposa. I és que a Archidona viuen molts sabadellencs i catalans que han tornat al seu poble d’origen i continuen vivint el Sant Jordi en petit comitè.
“Em sembla una tradició digna de celebrar, de no perdre malgrat la distància. Em recorda a la meva terra, és un dia molt especial que m’agradaria reviure a Catalunya, poder anar a signatures d’autors reconeguts, de parades i roses de tots els colors”. Tot i que la seva preferida és la vermella.
Iñaki Lamúa: “Coneixen la llegenda, però a Grècia no es regala cultura”
Tot i que viu lluny de Catalunya des de fa uns anys, Iñaki Lamúa confessa que la diada de Sant Jordi és un d’aquells dies assenyalats al calendari que enyora. Ara, des de Grècia, explica que no se celebra pas. “Aquí no existeix res semblant. Sí que coneixen la tradicional llegenda de Sant Jordi i el drac, que és estesa entre molts països, especialment mediterranis, però no hi ha ni llibres, ni roses, ni parades al carrer. I això es troba a faltar”, explica.
Tot i que a Grècia Sant Jordi també és venerat dins del calendari ortodox, no hi ha cap tradició vinculada als llibres o a les roses. “El sant existeix, la història també. Però no hi ha cap dia en què la gent es regali cultura com ho fem nosaltres”, diu. L’Iñaki, el que més enyora és l’ambient dels carrers, tot i que no es considera especialment apassionat de la lectura: “Sortir i veure les paradetes plenes, tothom passejant, regalant-se llibres i flors... És molt especial. I, si ho has viscut, malgrat el temps i la distància, ho trobes a faltar”, considera.
