Xavier Garcés ha superat els primers cent dies com a president del Consell Comarcal del Vallès Occidental. Va agafar el relleu d'Ignasi Giménez, que va anunciar la seva marxa en ple mandat el passat desembre.
Com han sigut els primers mesos al càrrec?
El més important és que hi ha una continuïtat. La meva presidència ve després de deu anys d'una tasca molt ben feta, en una casa endreçada i un equip consolidat. Hi ha un pla d'actuació comarcal sobre la taula i amb consens polític i cal fer que s'assoleixi.
Quins són els grans reptes?
Sobretot, traslladar confiança a la ciutadania. Especialment, en moments convulsos com els que vivim, que vegin que el Consell Comarcal és una eina útil. Hem crescut en pressupost i hem de fer que estigui al servei de la ciutadania en aquelles competències que tenim delegació, que no són gaires. Un dels reptes més importants és l'ambiental. Ens hem de conscienciar que tots hem de salvar el planeta. Aquí entra la qüestió de l'aigua. També tenim tota l'àrea bàsica de serveis socials, per la qualitat de vida i, de forma transversal, tot el que significa igualtat i diversitat.
L’acció social i el tractament de residus acaparen la major part del pressupost del 2025, de 71 milions. La primera s’emporta el 60%. En què s'ha de traduir?
Cal fer una prèvia sobre la importància de la gestió mancomunada. El Consell és una eina que està al servei per a desenvolupar determinats temes. En l'àrea concreta d'acció social, ens dediquem fonamentalment als municipis de menys de 20.000 habitants que no ho poden fer de manera individual, tot i que en alguns casos tenen serveis concrets. Mantenim l'aposta per la cohesió social, les polítiques d'igualtat, diversitat, la població nouvinguda i ens enfoquem també en la infància, un dels sectors que més preocupa. Un altre tema clau és l'habitatge. Fem difusió, informació i col·laboració, sobretot, en la rehabilitació d'habitatges a través dels Next Generation i intentant que hi hagi habitatge assequible a la comarca.
Cal que els serveis estiguin ben dimensionats des del punt de vista dels costos
La segona pota és el tractament de residus, un tema candent. S'ha abordat bé?
Són canvis culturals que costa gestionar. Una de les prioritats és la sostenibilitat ambiental. Tenim clar que mancomunar serveis com els residus és molt important perquè provoquem sinergies, economies d'escala i, de retruc, estalvi de costos. On hem de treballar més és a la sensibilització del que significa entrar en un món circular. Entendre que no és només perquè ho marquin les lleis, sinó perquè és just. Que els serveis estiguin ben dimensionats des del punt de vista dels costos. I s'han de repartir entre els usuaris.
Pot canviar el model de gestió?
El model ha de ser municipal i cada ajuntament ha de decidir els seus ritmes, formes i intensitats. Vivim en una comarca heterogènia. No és el mateix una capital de 200.000 habitants que espais rurals que tenim en l'entorn del parc natural. Són municipis diferents que necessiten solucions diferents. Però l'objectiu ha de ser comú: la sensibilització perquè tothom entengui que cal fer aquest esforç pel sosteniment del medi ambient.
Hem superat la pandèmia, però veiem que el món està en risc constantment
El pressupost compta amb la injecció de les subvencions europees impulsades postpandèmia. Estem al tram final d'aquell plantejament. S'esperen més recursos?
La pandèmia va obligar a un pla de reconstrucció, que es va elaborar a cinc anys vista. Hem superat la pandèmia, però veiem que el món està en risc constantment. Per exemple, ara, amb els aranzels. Esperem que continuïn arribant recursos de fons europeus. Hem pogut executar com a Consell prop de 2,4 milions d'euros. A nivell de comarca, són 650 milions d'euros que han arribat, 310 a entitats públiques i 340 a privades. Aquestes oportunitats d'inversió han vingut per les demandes dels agents econòmics i socials. I això és molt important. Hem volgut prioritzar amb un milió i mig el projecte del Ripoll. I una cosa que ja està anunciada i que es tirarà endavant són més de 40 milions d'euros dels fons europeus per la planta de Can Barba.
Creu que ha faltat explicar millor què es feia amb els recursos?
M'agrada que els anuncis no siguin d'uns diners per a una acció concreta, sinó valorar que l'acció tingui impacte en el territori. La vida funciona per cicles econòmics. Quan governem hem de garantir una estabilitat. El nostre objectiu bàsic és que no hi hagi alts i baixos. Que els recursos humans i econòmics estiguin al servei de la ciutadania.
Parla de conceptes com economia circular, transició ecològica, lluita contra el canvi climàtic, digitalització... Costa aterrar-ho en projectes?
Totes les inversions que han arribat als polígons, per exemple, comporten polígons més competitius. Això genera ocupació i impacta en una reducció de l'atur a la comarca. És el que volem: una incidència directa en la ciutadania.
Els polígons són un barri més on la ciutadania pot anar a passejar, no només a treballar
Precisament, la setmana passada es van reunir els regidors econòmics del Vallès. Els polígons i l'activitat industrial s'han de modernitzar?
Estem intentant elaborar una nova estratègia industrial conjunta. Vull ressaltar la representació de la Generalitat a la trobada amb els regidors. Vam posar de manifest que a la comarca hi ha consens. Sabem on volem anar, quin model volem tenir i anem units. Un dels eixos estratègics és el dinamisme als polígons. Parlem d'indústria urbana, una forma diferent de la indústria fora de les ciutats. Els polígons són un barri més on la ciutadania pot anar a passejar, no només a treballar. Un altre eix important és la substitució de les teulades de fibrociment per una transformació amb la generació d'energia verda. El tercer és que els ecosistemes virtuals que ja s'estan establint entre operadors de la comarca es potenciï. Quan rebem recursos, que visualitzin que no és una empresa d'un racó concret, sinó que forma part d'una estratègia global a la comarca.
Els empresaris situen la mobilitat com un dels grans reptes. Com es pot millorar la cohesió entre municipis?
És un dels exemples que des del Consell fa temps que es fa bona feina. Vam tenir un pes important en l'elaboració del pla Específic de Mobilitat del Vallès. Hi ha temes que no depenen del Consell, com el finançament o els ritmes, però hi ha bona entesa amb la Generalitat. S'han anunciat recentment millores en diferents línies vallesanes d'autobusos. Em consta que aviat es faran accions importants a Rodalies. I una aposta molt important perquè el carrer Major que travessa el Vallès Occidental, l'AP-7, tingui una dignificació. Aviat tindrem notícies a través de la direcció de Trànsit sobre millores en aquest espai.
En quines iniciatives es pot implicar el Consell?
Potenciar aquests municipis amb un concepte molt clar com són els BRCat: Sabadell-Terrassa, Castellar-Sabadell o a la zona sud de la comarca per donar continuïtat a l'N-150.
Estem contents de ser referents en certs projectes que de vegades la Generalitat vol tirar endavant i no troba un soci
Moltes infraestructures depenen per exemple de la Generalitat. La coordinació a diferents nivells entre els organismes alenteix la posada en marxa?
Els acords ja estan fets. Volem que s'executin. L'oportunitat de seure a una taula s'està produint, i això és d'agrair. Hem pogut anar a la Generalitat, rebre representants aquí... Estem contents de ser referents en certs projectes que de vegades la Generalitat vol tirar endavant i no troba un soci. Nosaltres sempre estem disposats a ser-hi.
N'hi ha algun concret?
Per exemple, els BRCat. Creiem fermament que és una solució bàsica per a la mobilitat.
Ha fet una ronda de reunions bilaterals amb alcaldes des que va arribar al càrrec. En què s'han concretat?
Vam voler fer un consell d'alcaldies a la UAB i també un dels petits municipis. És important saber les necessitats que tenen dels recursos mancomunitats. També hem parlat personalment amb les alcaldies de més de 50.000 habitants -Sant Cugat, Rubí, Cerdanyola, Terrassa i Sabadell- i això ens ha permès parlar de col·laboracions. Un dels temes que hem parlat és el projecte alimentari del Recooperem. La UAB també ha entrat el programa. Som un referent, exemple europeu de bones pràctiques. I és un dels projectes que més volem incentivar.
Troba implicació del món privat en totes aquestes accions?
Les meves responsabilitats fins ara anaven lligades a l'impuls econòmic. Trepitjava territori i parlava amb diferents agents. Sempre s'han tingut en compte les opinions dels agents. En molts projectes han tingut presència en el diagnòstic i les estratègies. Hi ha una governança publicoprivada que permet tirar endavant molts projectes.
Des del Consell podem donar confiança; hi som per a la ciutadania
Quin diria que és el gran projecte fins al 2027?
Hem de pensar més enllà i no caure en el curtterminisme. El 2030 es calcula que arribarem al milió d'habitants al Vallès. Tenim projectes concrets com el del Ripoll, els polígons o el Recooperem. Però torno al principi: la confiança. Crec que des del Consell podem donar aquesta visió, que hi som per a la ciutadania. Volem reduir les desigualtats. La resta, són eines i mitjans. Però el destinatari és aquest milió d'habitants. Que siguem una comunitat i visquem connectats dins de la comarca. Trencar la visió de llançadora de Barcelona i tenir un pensament més radial a la comarca.
