El Pi d’en Xandri, declarat Arbre Monumental de Catalunya

L’exemplar té més de 250 anys d’història

  • Les notícies més destacades del dia a Sabadell
Publicat el 17 de març de 2025 a les 12:59
Actualitzat el 17 de març de 2025 a les 13:16
La Generalitat ha declarat el Pi d’en Xandri de Sant Cugat del Vallès com a Arbre Monumental de Catalunya, segons una resolució del Departament de Territori publicada al DOGC. La distinció reconeix el valor monumental, històric o científic de determinats exemplars d’espècies arbòries. En el cas del Pi d’en Xandri, el 2024 va celebrar el 250è aniversari de la seva germinació. El reconeixement com a Arbre Monumental de Catalunya arriba 30 anys després que ja fos declarat arbre d’interès local i comarcal. “Ara el Pi d’en Xandri no només és un símbol de Sant Cugat, sinó un símbol de tot Catalunya”, ha celebrat l’alcalde Josep Maria Vallès, que ha titllat el dia d'“històric”.

La història del pi

El Pi d'En Xandri es va plantar el 1774 per marcar els límits de les terres d'una nissaga del municipi i més recentment ha estat símbol de la lluita per la preservació de l'entorn natural de Torre Negra. Aquest simbolisme va prendre una dimensió especial a partir de 1997, quan va ser víctima d'un atac: la matinada del 2 de febrer d'aquell any algú va intentar, sense èxit, talar-lo i cremar-lo, però li va deixar unes greus ferides de les quals encara es recupera. [caption id="attachment_302213" align="alignnone" width="700"] Pi d’en Xandri, a Sant Cugat | Cedida[/caption] El pi viu des d'aquell moment apuntalat i tècnics forestals el revisen anualment per avaluar-ne l'estat. En aquell moment, a més dels puntals es van fer també operacions de bionutrició perquè l'arbre regenerés els teixits de manera natural i aconseguís tancar les ferides. Avui el Pi d'en Xandri té uns 23 metres d'alt i 3,20 metres de diàmetre de tronc. La seva capçada fa uns 21 metres d'ample i té una forma peculiar, amb una branca díscola que va quedar aïllada de la resta després de la nevada de 1962, quan l'arbre va perdre part de la seva brancada pel pes de la neu. Aquestes espècies poden arribar a viure més de 400 anys.