Un dia plujós ha tenyit de tristor el minut de silenci d'aquest divendres a
Montcada i Reixac. Rebre notícies sobre
accidents mortals a les vies s'ha convertit en un fet freqüent. L'últim cas va tenir lloc dimecres a la nit, cap a les onze, quan una persona va ser atropellada per un tren semidirecte en direcció Girona al pas a nivell del carrer de Pasqual de la línia
R2 i R11. Els
Mossos van obrir una investigació després que els cossos d'emergències es desplacessin fins al lloc, sense poder fer res per evitar el fatal desenllaç. El gestor públic de la infraestructura,
Adif, va explicar que l'atropellament s'havia produït en un punt de pas no autoritzat.
[caption id="attachment_336894" align="alignnone" width="700"]
Minut de silenci a Montcada, amb Bartolo Egea al capdavant | David Chao[/caption]
El cap de setmana passat,
un altre home va perdre la vida en ser envestit per un tren mentre travessava les vies de la línia
R3, en aquest cas, a l’altura del carrer de Tagamanent, prop de l’estació de Montcada-Ripollet. En total,
185 ciutadans han mort en algun tram de les diverses línies que passen pel municipi vallesà en les últimes quatre dècades. Un període marcat per la lluita veïnal per reclamar el
soterrament i l'acumulació de successos luctuosos que colpegen constantment els montcadencs.
"Un codi de barres"
La realitat de Montcada i Reixac és especialment complexa en matèria de
transport ferroviari. Només cal passejar un dia per l'indret per a comprovar-ho en primera persona. "El que podria ser un trajecte de deu minuts a peu, s'acaba eternitzant perquè has d'esperar diferents passos a nivell", coincideixen diversos veïns. "Són situacions tan quotidianes com portar els nens a l'escola. Hi ha famílies que han de travessar les vies per accedir-hi cada dia. I potser el període de temps en què pots passar és de quinze minuts en tota una hora", exemplifica l'Albert sobre
la vida entre barrera i barrera.
[caption id="attachment_336896" align="alignnone" width="700"]
Homenatge a les víctimes atropellades a Montcada | David Chao[/caption]
A banda i banda de la via, un parc, una clínica o una farmàcia contemplen l'escena. Llocs que veuen trencada l'harmonia d'un espai públic esquinçat pels semàfors vermells i
el soroll del tren passant a tota velocitat. "Fa tants anys que demanem el
soterrament que ara toca fer un esforç. I evitar les imprudències que molts cops veus en alguns encreuaments", diu la
Trini Morales, que celebra que s'estigui construint una rampa per millorar l'accessibilitat. En el mateix to s'expressa
l'Adrià Mañosa, que viu al centre. "En aquesta zona està sent especialment difícil, sobretot per
l'aparcament. Es va augmentar la zona taronja per deixar el cotxe dues hores i això fa que hi hagi menys moviment. Però hem de ser pacients. Seran com a mínim set anys i no queda més opció que esperar que vagi bé", manifesta.
L'alcalde montcadenc,
Bartolo Egea, ho il·lustra gràficament en declaracions al Diari. "Som una ciutat molt peculiar. El municipi amb més estacions, cinc, amb una tancada.
És un codi de barres. Un territori trinxat". La localitat compta amb les parades de Montcada-Bifurcació; Montcada i Reixac; Montcada i Reixac-Manresa; Montcada i Reixac-Santa Maria; i Montcada-Ripollet. I veu passar cinc línies diferents de Renfe. "Tenim 24 quilòmetres de vies. Aquesta és la
inseguretat que tenim", narra amb cruesa el responsable polític sobre el
laberint que suposa transitar per determinades àrees. "Sabem que algunes morts poden ser per descuits. Però la seguretat ha de ser més alta. Posar-ho difícil. I això només es pot aconseguir tancant tots els accessos", expressa.
El soterrament que ha de canviar la mobilitat
Fa una mica més d'un any,
va començar el soterrament d'una de les vies (R2), amb un pressupost de
540 milions d'euros. "Són 4 quilòmetres i mig i anem a bon ritme. Tenim bona relació amb la UTE [Unió Temporal d'Empreses], Adif i Renfe. I hi ha bona comunicació amb els veïns", exposa el batlle. Les obres, que s'allargaran almenys sis anys més, incrementaran la seguretat de veïns i viatgers, ja que s'eliminaran dos passos a nivell amb una elevada densitat de trànsit de vehicles i vianants. Mentrestant, Egea fa una crida a la
responsabilitat, demanant evitar relaxacions dels veïns i també els visitants que arriben de fora, menys habituats a la singularitat del lloc.
[caption id="attachment_336897" align="alignnone" width="700"]
Les vies de Montcada i Reixac | David Chao[/caption]
Des de la plataforma pel soterrament es mostren satisfets amb els treballs, malgrat alguns problemes que han sorgit. "Una de les afectacions és l'aparcament, però que es va solucionant amb places en altres llocs. El principal assumpte, però,
han estat les esquerdes", exposa el portaveu de l'entitat José Maria González, que celebra la sintonia entre les parts en la confecció del projecte. "S'ha escoltat associacions de veïns i comerciants. I cal remarca que les obres es fan sense interrompre el pas de trens ni persones. El projecte està viu, però està molt definit què s'ha de fer. Sabem que són actuacions importants i és normal que hi hagi afectacions. Però és un projecte de ciutat que manté totes les sensibilitats", afegeix.
[caption id="attachment_336901" align="alignnone" width="700"]
Soterrament a Montcada | David Chao[/caption]
L'aparcament, el soroll o la brutícia i el fang inherents a treballs d'aquestes característiques, són una de les preocupacions dels
comerciants de la zona. "Per als comerços no està sent fàcil, perquè comporta una gran pèrdua de places d'estacionament. Es traslladen a altres punts, però obliguen a un desplaçament que no tothom pot fer. I més quan algú va carregat. Depèn del negoci, incideix més o menys", radiografia
Jordi Mestres, vicepresident de l'Associació de Comerciants. Això, recorda, afecta especialment la gent gran que fa la compra. "Hi ha la incertesa que això s'allargarà molt i el perill que hi hagi gent que prefereixi anar a comprar fora", afegeix.
Mentre les màquines avancen, els veïns s'esforcen a visualitzar un futur sense caminar per una espècie de camp minat, ple d'obstacles. Molts rebutgen alhora una criminalització que sovint han percebut quan es parla de Montcada i Reixac. "Som més trens i morts a les vies", tanca un d'ells, reivindicant un sentiment de rebel·lia que ha de ser el motor del canvi al municipi vallesà.
https://www.diaridesabadell.com/2025/02/11/obres-soterrament-montcada-esquerdes-edificis-tren-r2/
