Bartolo Egea (PSC) viu el segon any com a alcalde de
Montcada i Reixac després de dos mandats liderats per
Laura Campos (Comuns) a l'Ajuntament.
És un dels pocs municipis vallesans on s'ha canviat de partit al capdavant del Govern. Com ha estat l'aterratge?
El primer que volíem fer era enfortir la relació amb tots els alcaldes que fan frontera amb Montcada, que són deu municipis. Calia treballar conjuntament amb la Llagosta, Sant Adrià, Sant Fost, Cerdanyola o Ripollet. El segon pas era fer la diagnosi de tot el municipi. He estat al carrer, parlant amb empreses, comerços i entitats, per saber les demandes que tenim i fer els carrers més amables.
"El barraquisme és un problema molt important i Montcada ha dit prou!"
Repassem l'actualitat. S'ha actuat recentment al Torrent de la Vallençana, un dels focus del barraquisme.
És un problema molt important. Hi ha cinc assentaments molt grans. Fa un any es va fer una actuació a la Pollancreda, annexa al Besòs. S'estava reparcel·lant tota la zona amb un gran interès de flora i fauna. Montcada diu prou barraquisme! Totes les barraques a la llera del riu Besòs estan en una zona inundable, i és un perill. Hem actuat també a la Vallençana baixa, però ja estem mirant cap a on han anat. És un problema que es va movent i no podem deixar que campin a la seva.
Una altra notícia recent ha estat un nou atropellament mortal -són 183 víctimes-. Com es pot millorar la convivència entre el pas del tren i la vida ciutadana?
Sempre he dit que Montcada és com un codi de barres. Tenim moltes infraestructures que passen pel municipi. Les que més estem patint són les vies del tren. Tenim 24 km de vies, amb les tres línies. Estem fent el soterrament de l'R2, una demanda històrica. Estem contents perquè els temps van força bé. Estem treballant en deu punts diferents del municipi, en 4,5 km. La gent ja s'ho creu. Sabem que són obres que patirem, aproximadament, de 7 anys. I ja n'hem passat pràcticament un. Hem de tenir més cura que mai a les vies, juntament amb Adif i Renfe, que ha de posar més seguretat.
"La nostra aposta és el soterrament de l'R2 i el desdoblament de l'R3"
Des d'un punt de vista tècnic, com es pot millorar l'articulació de totes les línies que travessen el municipi? S'ha plantejat el Túnel de Montcada, d'Horta i Vallvidrera.
L'aposta és el soterrament i el desdoblament de l'R3. Montcada està molt maltractada per les infraestructures i no en volem més. Només faltaria que haguéssim de foradar el Turó i que, a sobre, talléssim estacions. És un municipi amb cinc estacions, molt ben comunicat. Però, en estar tan trinxats, no tenim cap eix comercial ampli. I fa un efecte contrari per al municipi. La gent surt fora a comprar i no rebem aquest turisme de consum diari.
La situació és extensible a la xarxa viària: C-17, C-33, C-58...
A Montcada som veïns de deu municipis i tres comarques diferents. Tothom passa per aquí. Volem treure tot aquest trànsit del municipi. Una opció seria fer un pont a l'avinguda de Catalunya per desviar el trànsit cap a la banda que toca a la Llagosta. I un altre pont cap a la Roca del Vallès. I desdoblar la carretera de la Roca. També volem una entrada a la C-33. Ens passen les autopistes, però no tenim ni entrada ni sortida. Tenim dotze polígons i això donaria un avantatge als industrials, que a més és una demanda que ens fan.
De moment, per carretera, està prevista la ronda Nord.
Descongestionaria Montcada, perquè els conductors no arribarien fins aquí. I no haurien de passar pel municipi. Seria positiu.
"No entendria que Montcada fos una zona de baixes emissions tenint en compte totes les infraestructures que ens trinxen"
Tot plegat fa que la contaminació sigui especialment alta. Com es combat? Han reivindicat una ZBE que atengui la singularitat del municipi.
No entendria que Montcada fos una zona de baixes emissions tenint en compte totes les infraestructures que ens trinxen.
El canvi a la Generalitat ha d'acostar postures sobre la ZBE i que es pugui desenvolupar el 2026?
De moment, no hi ha cap calendari. Està prevista per als municipis de més de 50.000 i a nosaltres no ens toca. No hem començat a treballar en aquest tema.
També en matèria mediambiental, Montcada ha estat quatre dècades reclamant el tancament de la cimentera Lafarge Holcim.
Com a Ajuntament, farem complir totes les mesures ambientals a totes les empreses de Montcada i Lafarge no serà menys. Hi ha un procés judicial obert, però no tenim competències per obrir ni tancar l'empresa. Defensarem el municipi i els seus veïns.
Un altre dels temes de debat els darrers anys ha estat la CAACB (Centre d'Acollida d'Animals de Barcelona). El projecte ha patit entrebancs. En quin punt està?
La setmana que ve tenim una reunió prevista a Barcelona. La voluntat és tirar-ho endavant. És l'acord que teníem i creiem que fa falta.
"Abans d'acabar l'any tindrem novetats sobre l'Ernest Lluch"
Parlem de problemes locals, però en coordinació amb la Generalitat. Com l'Ernest Lluch. En quin punt està el projecte?
Quan vam agafar l'alcaldia, vam trucar els alcaldes de Cerdanyola i Ripollet per posar-nos d'acord i cedir els terrenys. Cadascú ha cedit la part que toca. Això està en mans de la Generalitat i crec que abans d'acabar l'any tindrem notícies sobre l'hospital.
Quin calendari preveu?
Confio que les obres començaran abans del 2027. Soc optimista. És una infraestructura molt important per tota la comarca.
Ha de suposar una transformació de tot aquest emplaçament, amb canvis a l'N-150.
Les obres a l'N-150, l'avinguda del Vallès, són l'oportunitat de dignificar tota la zona, on hi ha activitats il·legals. El lloc ha quedat com un bolet de ningú, però és important afrontar-ho. Ens hem de posar d'acord amb Ripollet i Cerdanyola per veure com farem el barri.
El projecte inclouria també la construcció d'habitatges al barri de Terra Nostra de Montcada, un barri històricament aïllat.
Entre Montcada i Cerdanyola serien uns 400 habitatges, però també un centre comercial i serveis que dinamitzin la zona. A Montcada falta completar el cicle de vida. Tindrem l'hospital, faltarà una llar d'infants, alguna residència per a la gent gran, un centre de dia, el tanatori... Som un municipi de 38.000 habitants i volem que puguis néixer i morir al municipi.
"Volem duplicar el parc d'habitatge protegit disponible"
Montcada està per sota de la mitjana vallesana en habitatges iniciats i acabats l'any passat. I tampoc es va començar cap habitatge de protecció oficial. Ha faltat fer una aposta més clara?
D'HPO tenim 125 habitatges. La voluntat és pràcticament poder-ho duplicar. Aquest desenvolupament ha d'anar lligat a solucionar el tema del barraquisme, com jo dic, el bolet que hi ha a la zona. És l'hora d'arribar almenys a 200 habitatges més. Tenim terreny i, sense tocar el Pla de Reixac, s'ha de poder créixer en aquest entorn.
Es pot compaginar aquest creixement residencial amb l'econòmic?
Han d'anar de la mà. Perquè també calen més serveis. Un CAP, un centre cívic, una escola bressol... Són necessaris en aquesta zona.
[caption id="attachment_322752" align="alignnone" width="700"]
Bartolo Egea, alcalde de Montcada i Reixac | Juanma Peláez[/caption]
Hi ha una dotzena de polígons industrials, però amb naus aturades i activitat baixa. Repercuteix en l'atur, per sobre del 10%. Per què?
Quan vam arribar, vam crear la regidoria d'Indústria. La promoció d'ocupació és una regidoria que funciona molt bé i fa anys que es vol potenciar aquesta indústria de Montcada. En les visites, ens hem trobat que totes necessiten mà d'obra, sobretot, qualificada. Hem d'apostar per la formació dual amb els instituts per a respondre a aquesta demanda.
En quins camps es pot potenciar el mercat laboral?
La voluntat és preparar-los per la vida laboral i que les empreses puguin triar. Saber quins perfils fan falta.
Històricament, els empresaris s'han queixat d'un abandonament, de robatoris al polígon... S'ha actuat en aquest sentit per millorar la seguretat i fer-los més atractius?
Treballem amb les Taules de Conservació dels Polígons. Cada polígon té la seva particularitat i, en general, no són polígons molt grans. Estem implementant més seguretat, no només als polígons. Montcada són 24 km quadrats i un dels problemes és que hi ha molt terreny. Estem al voltant de l'AMB, tothom passa per Montcada i si vens a delinquir, també tens més fàcil sortir. Ho tenim detectat i ens enfoquem especialment a les estacions.
"Montcada és maca, però l'hem de conservar i estimar. Combinar espais verds amb el totxo i la indústria"
Com es coordina aquest progrés amb la preservació d'espais verds?
Som uns privilegiats. La gent del poble ho va veure amb la pandèmia. Vam trobar llocs on mai havíem estat. Montcada és maca, però l'hem de conservar i estimar. Combinar amb el totxo i la indústria. Hem de tenir aquest equilibri i ho podem fer. Estem trinxats i ho veus des de primera hora, amb unes cues brutals. Fer algun pont o infraestructura per evitar el pas pel municipi milloraria molt la situació.
És el gran repte, potenciar la cohesió?
Tot això ho tenim amb el soterrament. Podem unir tres barriades diferents, crear un eix comercial que sigui ampli, amb tres estacions. És la il·lusió que tinc. No tenim un eix perquè la gent pugui venir. Volem tenir una gran avinguda de 4 km i unir aquesta Montcada que està dividida en dos per les línies de tren. És una oportunitat estimulant.
És difícil perquè són obres a llarg termini.
Confio a veure el creixement de Montcada. Comercial i econòmic. I canviar aquesta dinàmica. Fa anys que es treballa, però costa molt perquè no tenim un nucli amb botigues de qualitat. Això i el barraquisme. Posar tots els diners als carrers. Parcs, jardins, voreres, equipaments... Coses que s'havien deixat de fer i que són necessàries. Enfocar-nos en l'espai públic, el soterrament i l'hospital.
