Isabel Garcia (Santa Perpètua en Comú-En Comú Guanyem) viu el seu
cinquè mandat com a alcaldessa.
Com és això de ser la figura més longeva de la comarca?
Soc la
iaia de l'AMERC, tot i que em tracten molt bé i valoren la meva experiència. Vam començar fa deu anys amb l'associació i els joves que hi han entrat aporten molt.
Què espera d'aquest mandat?
El primer any marques les accions, amb el pla d'inversions. Ara es comença a dur a terme per complir els objectius en aquesta segona meitat. Aquest any, tenim una eina com el Pla d'Actuació Municipal (PAM) aprovat al setembre, que recull totes les actuacions. Consta de cinc eixos estratègics per una ciutat cuidadora, innovadora, sostenible, viva i dinàmica. També incorpora les inversions que s'han de fer, de gairebé 18 milions d'euros. Les administracions locals ens queixem habitualment de la manca de finançament. Però ens diferenciem entre nosaltres per on posem les prioritats. I nosaltres sempre hem tingut les persones al centre.
Està sent el mandat de la pujada de taxes, sobretot pel que fa a residus (+17% l'any que ve).
Sempre hem intentat aplicar taxes justes. Per al 2025 agafem l'IPC d'agost, que és el que aplicarem de manera general, menys en la taxa de residus. Tenim una directriu europea que obliga la ciutadania a assumir tot el cost. A Santa Perpètua hi ha un canvi de model de recollida de residus. Hem adjudicat un contracte per un import d'1,5 milions per implementar el model amb contenidors tancats i targeta. La previsió, després d'algunes dificultats, és que es pugui començar a implementar en el primer trimestre del 2025. Confiem que augmenti el nivell de reciclatge i que es pugui bonificar la ciutadania que separi. Que cadascú pagui pel nivell de reciclatge que fa. Fa anys que fem sensibilització, però no ens n'hem sortit. Tenim un model espectacular, però hem arribat a la conclusió que no funciona. Per això canviem el model de recollida, per augmentar el percentatge de reciclatge. Cada vegada s'imposaran més sancions a qui no ho faci bé.
"Formem part d'un dels territoris més importants industrialment"
Parlant de la butxaca, entrem en el terreny econòmic. L'atur està al 8,9%, per sobre de la mitjana vallesana. Com es pot reduir, tenint en compte el gran nombre de polígons?
Un dels motius per associar-nos a través de l'AMERC era perquè formem part d'un dels territoris més importants industrialment. L'objectiu és acompanyar les indústries. No ens agrada que visqui d'esquena al nucli urbà. Indústria i comerç han d'anar alineats. Tenim un servei de desenvolupament local singular i pioner. Sempre ha estat una prioritat, mitjançant la formació per a qualificar la ciutadania. Hi ha una inversió molt important en aquest sentit.
[caption id="attachment_320010" align="aligncenter" width="1000"]
Isabel Garcia, alcaldessa de Santa Perpètua | Juanma Peláez[/caption]
Un dels eixos d'acció que més han defensat són les comunitats energètiques.
Caldes i nosaltres potser anem un passet per davant quant a energies renovables i netes. Volem que s'estengui a l'Eix de la Riera de Caldes. Hem estat força pioners en això, també pel que fa a elements com el vehicle elèctric. Va donant els seus fruits. Estem fent molta sensibilització. Es creen comunitats energètiques en escoles i també es treballa amb veïns i comerciants. Això a sobre té un rendiment econòmic. Treballem perquè el subministrament d'energia sigui un dret a l'abast de tothom. En aquest sentit, és molt important potenciar l'associacionisme, per a un objectiu comú. I està tenint molt bona resposta.
"Continuarem lluitant per rebaixar la velocitat de l'AP-7 al pas per Santa Perpètua"
Com es compagina creixement amb preservació i medi ambient?
Des del 1979 va ser una prioritat. Hem tingut la sort de donar continuïtat als projectes. S'ha tingut clar quina configuració urbanística volíem per a Santa Perpètua. Tenim un pol industrial, i als anys 80 sabíem que hi havia dos perills: Santiga i Gallecs. Hi ha hagut temptatives de posar grans ciutats i urbanitzar l'espai. Però sempre ho hem tingut clar. Fins i tot ens hem querellat contra la Generalitat. Han de ser els nostres pulmons verds. Hem crescut, però hem adequat els serveis al creixement natural del municipi. Conservem espais verds perquè ho hem volgut cuidar i mimar. A banda, som un dels municipis amb episodis més alts de contaminació. Ens passa l'AP-7 i no podem fer-la desaparèixer. Hem lluitat per limitar la velocitat al pas de via pel terme municipal. Volíem que fos a 80 km/h i hem aconseguit que sigui a 100. Continuarem sent pesats. També volem que el màxim de mercaderies no vagin per carretera, sinó amb tren. Això ens pot treure molts vehicles de l'autopista i millorar la sostenibilitat.
En mobilitat, fa dos anys es va posar en marxa l'estació de Santa Perpètua de Mogoda Riera de Caldes (R8), sobre la qual continuen fent reclamacions.
No només dona servei a la ciutadania de Santa Perpètua, sinó a tot el corredor de la riera de Caldes. Feia 20 anys que hi era i finalment vam aconseguir que es posés en marxa. Les afluències i la periodicitat de pas dels trens continua sent molt deficitària. Passa cada hora. La Generalitat es va comprometre fa més d'un any perquè fos cada mitja hora. A banda, tenim les obres del barri de la Florida, l'estació històrica del municipi, amb un projecte damunt la taula per rehabilitar-lo i fer-ho més accessible. Són més de 3 milions d'euros i estan a punt de començar les obres. L'R8 és una via de comunicació molt bona. Per això volem tres enllaços per ampliar el servei, un projecte que tindria un cost baix.
A on els reclamen?
A Sant Cugat (Hospital General), Volpelleres i el Baricentro. Això ens permetria connectar amb l'R4. Aquí arriben molts treballadors de Sabadell, Manresa, Terrassa... Podrien venir amb transport públic. Pretenem que l'estació de Santa Perpètua Riera de Caldes sigui intermodal. Poder aparcar bicicletes, connectar amb els horaris d'autobús. No depèn de nosaltres, però piquem pedra i no hi renunciarem. Les freqüències d'autobusos han millorat, tot i que encara hi ha vegades que manquen sistemes de comunicació o que es compleixin els horaris. Ho hem d'afinar. A més, assumim el bus urbà, una competència que no ens pertoca. Serveix per unir serveis sanitaris, educatius, comerç... Ho tenim, és deficitari, però cobreix una necessitat important.
Aquest any també s'ha aprovat el nou Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS). Un dels canvis és la zona vermella. Què ha millorat?
Teníem zona blava. Un dels objectius era la pacificació, facilitar la mobilitat a eixos comercials per fomentar l'activitat... Tenim gairebé 10.000 places d'aparcament i 300 són de zona vermella. No tothom s'ha de baixar l'app o utilitzar la zona. Però així és fomenta la rotació de vehicles, més que l'afany recaptatori. L'aplicació ha generat algunes situacions que anem ajustant, com l'accés de la gent gran. La ciutadania s'hi ha adaptat molt bé i els comerços estan molt contents.
"El nou CUAP suposa un pas molt important"
Un dels equipaments que s'han de posar en marxa ja és el CUAP.
Havia d'estar operatiu fa un any. L'obra està finalitzada i Salut ha dit que serà l'1 de desembre. Donarà servei a Caldes, la Llagosta, Palau-solità, Sant Feliu de Codines i Mollet, a més de Santa Perpètua. Ha sigut una infraestructura que hem batallat entre diferents municipis. Serà les 24 hores del dia i ens pot oferir més serveis que el CAP, a més d'estades sanitàries d'unes hores que eviten anar a l'hospital. Estem contents. Portem un retard i Salut s'ha trobat amb dificultats. Però serà un pas important. Evitarem col·lapse a l'hospital de Mollet i podrem estalviar alguns desplaçaments a la ciutadania.
Una reivindicació similar és l'Ernest Lluch, que us queda més lluny.
Es necessiten aquests equipaments sanitaris. Hi ha pilars que no podem obviar i on s'ha d'invertir. Sobretot en sanitat i educació. Els governs competents hi han de dedicar els recursos suficients. No es reconeix prou als nostres professionals sanitaris i molt potencial marxa fora. Estem infradotats i des de la Generalitat s'ha d'abordar.
"Hem d'impulsar el sector de Can Filuà"
Un tema també candent és l'habitatge. Santa Perpètua és un dels municipis vallesans on més ha pujat el preu de l'habitatge en els últims cinc anys.
Tenim habitatge públic fet amb la Generalitat. 60 pisos de lloguer per a joves i 60 dotacionals per a gent gran. Al barri de Can Filuà hi ha un consorci entre l'Ajuntament i l'Incasòl. Va quedar aturat per la bombolla immobiliària. Però aquest sector l'hem d'impulsar, per fer nou habitatge. En el passat ja vam aplicar un percentatge de protecció oficial més elevat que el que fixava la llei, per exemple. És una obligació que no només depèn de l'Ajuntament. És important el paper de cooperatives i altres empreses constructores que vegin atractiva l'opció de construir a Santa Perpètua. Hi ha més demanda que oferta i això fa que els preus es disparin, també en el mercat de lloguer. S'han de crear normatives a més alts nivells per facilitar l'accés a un habitatge. A través del tanteig i retracte també hem anat adquirint alguns habitatges. Però és cert que les eines no depenen només de nosaltres.
Assenyala la gent jove i gent gran. Molts dels darrers projectes se centren en aquests col·lectius. És el segell que vol posar en aquest mandat?
L'any que ve farà 30 anys que soc a l'Ajuntament. Portar molts anys ens dona marge per implementar i perpetrar projectes com el PLACI, el PLIA, el Projecte Fènix, l'Efímera... Més enllà de la persona, els equips són el més important. Tenim un nivell associatiu brutal que dinamitza el municipi. Hi ha un centre cívic per barri. Això fomenta la cohesió social i evita ser una ciutat dormitori. També tenim una programació cultural que creix i cada vegada hi ha més pes de l'esport relacionat amb la salut. Si el mandat passat va ser el de la cultura, aquest serà el de l'esport. Volem fer un tercer pavelló per donar sortida a activitats relacionades amb la salut, alliberant hores de pista en altres equipaments. Ens hem compromès a climatitzar la piscina descoberta olímpica de 50 metres per tenir-la a l'estiu. També ens han demanat una nova pista d'atletisme. Hem de lluitar per aconseguir subvencions d'on calgui perquè sigui l'any de l'esport.
