Javier Silva (PSC) afronta el seu tercer mandat a l'alcaldia de
Polinyà, on es va imposar en les eleccions municipals del 2023 revalidant la
majoria absoluta.
És un dels alcaldes més longeus de la comarca. Com està sent el mandat?
La part positiva és que no hem començat amb una pandèmia, com en el mandat anterior. Ara patim una situació estesa a altres ajuntaments, i nosaltres molt especialment, com és l'economia. Ens ha passat molta factura la sentència de la plusvàlua del 2021. Ha estat un cop molt fort i estem treballant per sortir d'aquesta situació. Tenim un dinamisme industrial molt gran, però el ritme s'ha ressentit per la devolució d'aquesta plusvàlua. Ha estat un drama i ho hem de dir així.
Ha estat un inici marcat també per l'increment de les taxes municipals.
Crec que l'any passat, molts ajuntaments van fer una pujada significativa. S'ha unit la davallada d'ingressos amb la pujada de l'IPC, que també ens afecta a nosaltres. Aquí va ser un increment del 9%. De cara a l'any que ve, estem tancant la proposta per fer un increment en consonància amb l'IPC. Excepte en el cas de la taxa de residus, que haurem de sumar el 2025.
Quin augment suposarà?
Treballem per a fer un canvi. Tenim una taxa única per a totes les residències de 99 euros. Volem fer un canvi que relacioni el pagament al nombre de persones que viuen en cada habitatge. L'esperit de la taxa és pagar pel que generes. Potser té més sentit que allà on són cinc, paguin més que on només hi ha un resident. Per això, en alguns casos pot ser que sigui un increment molt petit i en altres més gran. Per sort, partim de la taxa més baixa al Vallès.
El model porta a porta ha quedat frenat? L'aplicació en municipis veïns va provocar un turisme de residus que ha afectat Polinyà els últims anys.
Fem sancions constantment a gent que ve a dipositar residus aquí. La majoria són de Sentmenat. Volem instal·lar càmeres a la zona. És un problema que ens preocupa, però no l'hem generat nosaltres i tenim poc marge de maniobra. Fa anys vam valorar implementar-lo aquí, però va quedar descartat. És un sistema que recicla molt, però també és molt car. El sistema de contenidors tancats és molt més barat i arriba a taxes de reciclatge eficients. Treballem perquè a principis del 2026 es pugui implementar.
També hi va haver polèmica amb els guals de les indústries. Va quedar solucionat?
Està en vies de solució. Falta un informe de la Generalitat, però no hi ha d'haver cap imprevist. Vam fer un canvi perquè enteníem que qui genera més activitat, ha d'aportar més. Però no ens van sortir bé els càlculs. Hem fet marxa enrere i tenim una nova proposta en aquesta línia, de cara a l'any que ve, però no amb un increment com aquell. Va ser un error i va quedar esmenat.
"Tenim sòl per exhaurir, sobretot residencial. Sabem cap a on pot créixer el poble"
Entrant en el mercat laboral, l'atur s'ha estabilitzat al voltant del 8%. Es treballa amb l'AMERC per modernitzar els polígons. Quina és la situació a Polinyà?
El polígon nou, el de Llevant, té una ocupació pràcticament total. En els més antics, estem en un procés de renovació. Hi ha una mica de pressió per trobar espais. Algunes naus són antigues i menys atractives. Hi ha hagut algun enderroc i notem que hi ha moviment.
Com es canalitza el creixement industrial amb la preservació dels espais verds, tan importants a la zona de Polinyà i tot l'eix de la riera de Caldes?
Tenim un pla general, que té més de vint anys. Volem fer un nou POUM [Pla d'Ordenació Urbanística Municipal], perquè tot ha canviat molt i cal definir com vol ser el municipi en el futur. Tenim sòl per exhaurir, sobretot residencial, més que industrial. Està fixat en zones agrícoles, i no tan boscoses. No farem cap pla que posi en perill aquestes zones. Tenim clar cap a on pot créixer el poble. El bosc és un pulmó molt important. La gent pensa en Polinyà com un lloc d'indústries, però és un goig tenir aquests espais verds i s'han de protegir.
Un dels problemes generals als polígons són els casos de plantacions de marihuana. S'ha controlat?
S'ha fet molta feina. Si ho sabem és perquè s'ha actuat, en coordinació dels diferents cossos. Portem un temps tranquil en aquest sentit. Entre el 2019 i el 2022 va haver-hi un pic, però ara s'ha pogut apaivagar. Veuen que no és tan fàcil entrar a les naus buides dels polígons.
Una de les preocupacions advertides per l'últim Dibaròmetre és la seguretat ciutadana. Han traslladat a la Generalitat la necessitat de tenir més mossos.
És més una percepció que una inseguretat real. Hi ha un creixement arreu d'estafes. Però altres delictes van a la baixa, també a Polinyà. És un lloc segur, però reclamem més mossos sempre, perquè fan falta. La Generalitat ha anunciat pla per ampliar el cos i nosaltres volem tenir més efectius.
"Transformar la B-142 és un dels objectius del mandat"
Sobre la B-142z, s'ha demanat el traspàs, per part de la Generalitat, d’un tram per la seva reurbanització. En quin punt està?
Hem avançat. És una carretera que ens havien de traspassar el 2010 arreglada o amb diners per fer-ho. Nosaltres ja vam traspassar la ronda de Llevant a la Generalitat. Hem aconseguit un tram i ja s'han anat fent aportacions privades. Estem en negociacions del traspàs amb una aportació econòmica. Per primera vegada, l'anterior Conselleria ens va fer una proposta econòmica que ens comença a agradar. Estem esperant per iniciar converses amb la nova Conselleria i tancar el traspàs. És un dels objectius del mandat. És el principal accés del municipi, clau per als polígons industrials. I és una via que necessita una transformació.
Una altra de les demandes és la millora del transport públic.
No és una qüestió només de Polinyà. Hi ha una necessitat de millorar el transport públic a molts municipis, especialment, els que no tenim servei de tren. Necessitem millores del transport interurbà de busos. Les concessions de la Generalitat finalitzen el 2027-28 i hi haurà un nou horitzó. Però, mentrestant, hem d'incrementar el servei. Tenim una situació molt dolenta, sobretot a primera i última hora i els caps de setmana. Posar més autobusos no és com fer arribar un tren o construir una carretera. És més fàcil i econòmic.
[caption id="attachment_319009" align="alignnone" width="700"]
Javier Silva, alcalde de Polinyà | Juanma Peláez[/caption]
Com ha d'afectar la ronda Nord en la mobilitat al Vallès?
Ens queda relativament lluny, però ens pot afectar positivament per descongestionar el trànsit. Respectem les postures dels alcaldes de Sabadell i Terrassa. Entenem que és necessari. Personalment, crec que no s'ha de créixer indefinidament en carreteres, però cal dissenyar i millorar aquesta mobilitat.
I el túnel d'Horta?
Ens pot anar bé de retruc, perquè podem arribar-hi via Sabadell. Està per definir si passa per Sant Cugat o Cerdanyola. Entenem que si hi ha una línia que passa per Sant Cugat i no per Cerdanyola, tindria més sentit que passés per Cerdanyola. Però som respectuosos amb les postures de tots els municipis.
La tercera gran infraestructura vallesana és l'Ernest Lluch. Com pot afectar al Taulí, l'hospital de referència de Polinyà?
És important. Té sentit. El Taulí és un dels hospitals més saturats. Descongestionar-lo ens beneficia a tots. Tenir un hospital de baixa intensitat per a municipis de l'entorn seria bo. Els darrers anys s'estan fent moltes millores i creixement d'espais al Taulí. Però necessitem aquest altre hospital. Són diners i recursos que cal invertir.
"Les grans inversions s'han vist frenades"
El pressupost del 2024 era d'uns 15 milions i mig. S'han fet diferents obres, la majoria, menors. Per què?
S'han aturat les inversions per la situació econòmica de la plusvàlua. Bona part de les inversions van vinculades a injeccions externes o crèdit. Hem aturat la demanda de crèdit. La plusvàlua ens ha fet un forat de 2 milions el 2022, 2 el 2023, 2 el 2024... En un pressupost al voltant dels 15 milions, és molt. Aquest dinamisme de la plusvàlua no només ens donava una part d'ingressos ordinaris. També hi havia una part no pressupostada que ens permetia fer inversió. S'ha tallat l'aixeta. No només ingressem menys, sinó que estem retornant una part molt important. Però treballem amb inversions pendents. Per exemple, el verd urbà, amb una plantada general d'arbrat aquest hivern. També tenim dues inversions pendents: la reforma de la plaça de Barcelona i la del parc del Romaní. Vam haver d'aturar-les, però esperem reiniciar-les al llarg del 2025. És important mantenir les despeses socials que fem. Aquí no ajustarem. Es tracta de prioritzar.
Només s'ha iniciat un habitatge en l'últim any, la dada més baixa al Vallès. Com veu la crisi de l'habitatge?
Hi ha sòl per desenvolupar, de forma més o menys immediata. Va haver-hi una aturada general, que potser en un poble més petit es nota més. Es van retardar promocions potser pels tipus d'interès. El 2023 es van acabar 50 habitatges, que són dos blocs de pisos. El 2022, uns 30. Ara s'estan iniciant dos blocs de protecció oficial privada de venda i estem pendents de donar llicència per a dues promocions de cases, de 56 habitatges d'iniciativa privada. Hi ha interès a desenvolupar habitatge en el futur. Pel que fa a la part pública, tenim dos objectius. Un és un bloc de pisos de protecció oficial al carrer de Margarida Xirgu, que pertany a la Sareb. Volem que sigui l'Incasòl qui se'l quedi i el gestioni i estem en converses. L'altre és a Can Rovira, on l'Incasòl ha d'iniciar 33 habitatges nous. Teníem previst que l'Incasòl faci la licitació d'obra el quart trimestre d'aquest any.
"Estarem encantats de facilitar sòl a la Generalitat perquè construeixi habitatge públic"
Quines eines més té l'Ajuntament?
Tot el terreny que puguem posar a disposició, estarem encantats de facilitar sòl a la Generalitat perquè construeixi habitatge públic. És part de la solució, però no l'única. Cap Ajuntament té la resposta a un problema que passa a molts països occidentals. Hi ha molt interès en aquesta segona corona i això provoca un increment de preus. A més, a Polinyà gairebé no tenim pisos buits, i això fa que el mercat de lloguer privat estigui molt tensionat i els preus vagin a l'alça.
L'habitatge és una prioritat del mandat?
Can Rovira i Margarida Xirgu són els dos principals objectius. Ens agradaria acabar el mandat amb Margarida Xirgu en propietat de la Generalitat. I que Can Rovira, si no està acabat, almenys estigui a punt d'entregar-se el 2027.
Quin llegat vol deixar?
Som un municipi amb dues ànimes. Una part de tota la vida, que perviu i que és important recordar, l'origen pagès del poble. I també una part important de nouvinguts. Això fa que costi tenir aquest arrelament. El patrimoni del poble i potenciar aquesta identitat és molt important per a nosaltres.
