Josep Martínez (1990) va assumir l'alcaldia de
Badia del Vallès a finals de juny després de 15 anys amb Eva Menor (PSC) al capdavant del municipi.
Com estan sent els primers mesos al càrrec? Ho assumia heretant una majoria absoluta a les urnes.
Ser l'alcalde de la ciutat que m'ha vist néixer és un gaudi enorme. Que hagi estat un relleu tan natural també s'agraeix. Un dels majors canvis i alegries com a ciutat és que hi hagi una consellera de Badia a la mesa del Govern de la Generalitat. Quan l'Eva va marxar, la voluntat era fer arribar les peticions de Badia. I ara no només estem al Parlament, sinó que també a la mesa de Govern. El president Illa coneix la ciutat i sap les necessitats i la singularitat del municipi. Hi ha molts projectes que com a Ajuntament no tenim competència per arribar-hi, però el seu paper ha de ser clau. Durant aquest temps també ha marxat el primer tinent d'alcaldia. El Rafa Moya forma part de l'equip de Sílvia Paneque, en una conselleria macro que per a nosaltres és molt interessant. No només es tracten temes com la gestió de residus i l'amiant, sinó també l'Agència Catalana de l'Habitatge, que és un element crucial. Tot això és símbol del talent que té la ciutat i un reconeixement a la feina feta des dels municipis.
Quins són els principals reptes que afronta en aquest mandat?
L'any vinent Badia fa 50 anys. Aquesta ciutat va ser d'acollida i volem que continuï sent així per a totes aquelles persones que viuen a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que volen un habitatge i que potser pels preus d'altres municipis no poden accedir-hi. Badia vol donar l'oportunitat a la ciutadania, que s'instal·li aquí. És una ciutat amb un ampli ventall de serveis, molt ben connectada. Una de les voluntats és acostar-nos a la Universitat Autònoma (UAB). Som el nucli urbà més proper. Volem ser un barri residencial per als estudiants. Però també per a la ciutadania amb una necessitat habitacional. Volem que Badia, l'eterna desconeguda, es conegui.
Ja m'ha parlat d'habitatge i amiant, dos aspectes clau a Badia.
Un dels reptes és la retirada de l'amiant i fer atractiu l'habitatge i els edificis de Badia. Ho estem fent. Amb els fons europeus s'activarà la rehabilitació de diferents edificis. Si és atractiu, atraurem la ciutadania.
Badia ha estat el municipi de Catalunya on abans s'ha abordat la problemàtica. L’Ajuntament i l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) han defensat la voluntat de ser lliures d'amiant el 2025. Amb quin calendari es treballa?
Ens trobem en una situació pionera i complexa. Quan tramites diferents processos dins de l'administració pública, tot és molt lent. Si és pionera i l'estructura de l'Ajuntament és dèbil, encara ho és més. Malgrat tot, ja hem adjudicat a una empresa l'externalització dels serveis dels projectes individuals a tots els edificis per tenir la fotografia clara. Un cop tinguem els plecs administratius i tècnics, farem la retirada sense substitució de tots els baixants de fibrociment. La data que tenim per a fer-ho és durant el 2025. Tenim el compromís de la Generalitat de prorrogar la subvenció per fer la retirada. Llavors iniciaríem la segona fase: retirada amb substitució, principalment de teulades. Cal que s'inverteixi en la ciutat per la restitució de les plaques de fibrociment, però també cal reactivar l'habitatge i fer-lo atractiu.
Són diners, temps, entesa entre les parts...
Hem de reconèixer al Govern d'Aragonès l'impuls d'invertir 4,5 milions d'euros en una ciutat amb una forta reivindicació veïnal. Ens hem sabut organitzar per fer el mapa de l'amiant i la pilota està a la teulada de l'Ajuntament, que està fent la feina. Evidentment, l'amiant no es treu d'un dia per l'altre i s'ha de garantir que la retirada sigui segura. Per tant, el 2025 farem la primera fase i esperem que els propers anys es pugui retirar tot l'exterior.
Tot això, a més, arriba en un moment en què venç el règim protegit de l'habitatge de Badia.
El 2023 es van començar a perdre la catalogació de protecció oficial en alguns carrers. El 2025, tot el parc d'habitatges serà completament lliure. Això vol dir que l'Administració no farà un seguiment tan concret dels habitatges. I, per altra banda, que es podran llogar, que fins ara no es podia. Volem fer de Badia un lloc residencial per als estudiants de l'Autònoma, que està a cinc minuts. Tenim una oportunitat. Badia està molt estigmatitzada i no ens podem quedar només amb la imatge dels quatre edificis que es veuen des de l'autopista.
"Tenim una oportunitat amb el Portal Sud i la volem aprofitar"
Hi ha terreny per expandir aquest parc d'habitatges i incentivar l'activitat econòmica?
L'única manera d'activar-ho és amb la rehabilitació del parc d'habitatges, en col·laboració amb els propietaris dels pisos. No hi ha terreny per oferir espais que no siguin els que tenim avui. Badia es va crear el 1994 amb un dèficit estructural econòmic. Volem treballar el finançament del municipi. Estem fent passos per generar activitat econòmica. Tenim un espai, la zona del carrer d'Oporto i d'Algarve, on hi ha una pastilla que en un futur ha de permetre generar activitat econòmica, principalment, comercial. També hi ha pastilles, entre el camp de futbol i la benzinera, que l'Incasòl ja ens ha cedit, amb catalogació industrial i comercial. És un repte i una oportunitat per a generar activitat econòmica, sense un pressupost tan baix que depengui sempre de la Generalitat. Per això volem reformar la llei de finançament del municipi.
L'últim pressupost era de 14 milions d'euros. Tot són inversions menors, amb accions quirúrgiques.
No tenim capacitat d'inversió. Amb 14 milions per 13.000 persones depenem de la participació d'altres administracions. Som uns busca-vides i piquem totes les portes. Volem iniciar diferents projectes amb la participació de l'AMB, com una connexió de carril bici amb Cerdanyola; o la reforma de diferents parcs i la reurbanització de zones que viuen d'esquena a la ciutat. Volem crear un
bulevard amb una activitat econòmica positiva, compartida amb el polígon de Sant Pau de Riu-sec i la zona de l'Ikea. Tenim una oportunitat amb el Portal Sud i la volem aprofitar. El privat hi està interessat.
Una altra de les grans partides pretén per fer front a l'incivisme, amb més seguretat ciutadana.
És un problema que ens afecta a totes les ciutats metropolitanes. L'Índex delinqüencial és molt baix a Badia, però hi ha molts problemes d'incivisme. Volem fer una aposta sobre la Policia Municipal. Quan vaig presentar-me vaig parlar de quatre 'c': convivència, carrers, clima i
calés. Hi ha un altre element que vull ressaltar: l'envelliment. Badia és una de les ciutats més envellides i volem reivindicar una residència pública.
Sabadell en tindrà una propera, però hem d'estar al costat del 30% de la ciutadania de Badia que té més de 65 anys.
Afegeixo una 'c' lligada al clima: contaminació. Hi ha un problema detectat de mobilitat i transport públic, sobretot amb l'A2.
La setmana que ve tenim una reunió amb Moventis i també hem demanat, juntament amb l'alcalde de Barberà, una trobada amb la Direcció General de Mobilitat per exposar que som Zona 1 de l'AMB. No es pot fomentar el transport públic sense donar eines. I això ha passat amb Rodalies i ens afecta ara amb els autobusos. És un dels grans temes que entoma el Govern de la Generalitat.
[caption id="attachment_317163" align="aligncenter" width="700"]
Josep Martínez, alcalde de Badia | David Chao[/caption]
La ronda Nord i el túnel d'Horta han de servir per millorar aquesta connexió comarcal?
Són dues infraestructures que a la comarca i a la ciutat anirien molt bé per alliberar el col·lapse que pateix aquest punt de Badia. Ens travessa l'AP-7, la C-58, l'R4, la línia a la UAB... S'ha de buscar una solució en la mobilitat de la zona del Vallès.
L'altra gran infraestructura en clau vallesana és l'hospital Ernest Lluch.
Tenim la sort de tenir un CAP molt bo, amb grans professionals. Però la gestió de la salut s'ha de descentralitzar, per evitar col·lapse. L'Ernest Lluch ens ajudaria moltíssim a això.
Tornant al terreny econòmic, Badia té al costat grans polígons com els de Sabadell o Barberà. Però té la taxa d'atur més alta del Vallès. Com es combat això?
Fem una aposta molt clara per la formació. No només de la gent jove, sinó també de perfils més adults. Des d'Educació s'ha aconseguit fer un centre de formació professional a l'IES Badia del Vallès. Lluitem per minimitzar aquest 13% d'atur estructural. Si alhora podem afegir una millora de l'activitat econòmica, serà positiu. Hi ha un canvi generacional al municipi. I crec que aquest atur es veurà reduït en els pròxims anys. Apropar nous perfils a Badia pot ser molt profitós també en aquest sentit.
"Volem un nou model de mercat, un espai de degustació i oci"
El comerç és el gran focus d'activitat?
L'activitat econòmica al municipi és molt petita. La cuidem molt i serveix per prestar serveis a la ciutadania, no només pel lucre que genera al municipi, sinó pel seu servei, també a la gent gran. Si hi ha un punt atractiu de Badia és el seu mercat, per la qualitat de producte i el preu, a més de les facilitats per aparcats sense pagar. Treballem amb els concessionaris del mercat i volem un nou model. El 2027 s'acaba la concessió i esperem tirar endavant un espai de degustació i oci, amb una reforma del mercat per fer-ho possible.
Una de les derivades de l'atur és la renda per càpita, la més baixa del Vallès. Com es trenca l'estigma que pesa sobre Badia?
A Badia podem dir amb orgull que tenim persones que estan ocupant posicions importants dins les administracions autonòmiques. Hi ha un magistrat al Tribunal Constitucional. Al Suprem també tenim un badienc i el cap de la Guàrdia Civil a Catalunya és d'aquí. Aterrar a Badia suposa un impuls i no se'ns regala res. Alguns, com l'Antonio Díaz, acaben fins i tot comprant un teatre a Broadway. I altres es converteixen en el millor migcentre de la història del futbol. Res és impossible. Tots ells desestigmatitzen el municipi. Volem que la gent baixi del cotxe i vegi que aquesta ciutat és segura, plena d'espais verds i atractiva.
El llegat que vol deixar és sobretot acabar amb aquest menysteniment?
Totalment. La gent de Badia se sent molt orgullosa de ser-ho. També qui ve de fora. Badia enganxa. Parlo amb mestres, doctors i professionals que s'hi queden. Tenim un esperit de poble, però en una ciutat. Aquesta sensació no s'ha de perdre mai i cal que la resta de persones de la comarca la coneguin.
