L'
arribada de Salvador Illa (PSC) a la Generalitat ha de treure la pols d'algunes
carpetes que havien quedat guardades al calaix durant els últims mesos de bloqueig polític a Catalunya. Alguns són deures pendents que s'arrosseguen des de fa temps.
Problemes endèmics que Sabadell i els municipis del Vallès demanen abordar amb urgència.
Un dels temes enquistats i que havia estat objecte de debat en la darrera legislatura de
Pere Aragonès (ERC) és el futur de la
ronda Nord de Sabadell i Terrassa, que ha de servir per connectar amb
Castellar del Vallès.
Després que fa més d'un any es firmés l'acord -protocol- entre Estat i Generalitat per donar llum verda a l'obra, el procés ha quedat frenat, a l'espera d'una data perquè es pogués signar el
conveni definitiu.
L'arribada del socialista
Salvador Illa al capdavant del Govern català, a priori, s'observava per diferents alcaldes implicats en la infraestructura -
entre ells, el castellarenc Ignasi Giménez- com una bona notícia per acostar postures i desbloquejar diferents qüestions. En aquest sentit,
en una entrevista al Diari durant la campanya del 12-M, Illa va expressar la seva voluntat de tirar endavant el projecte, no només de la
ronda Nord en un tram d'uns sis quilòmetres, sinó amb l'allargament total de
la B-40 fins a Granollers, unint així els dos Vallesos.
En una entrevista recent a
La Vanguardia, el president de la Generalitat s’ha compromès a completar el Quart Cinturó fins a Sabadell i “ho aturarem aquí”, va assegurar. Un escenari que deixa la nova consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica,
Sílvia Paneque, amb una
patata calenta al seu nou despatx.
Un trajecte "etern"
Sigui com sigui,
la necessitat de millorar la comunicació de Castellar és una de les grans preocupacions entre els veïns. Hi posa veu l'Oriol, que treballa a
Barcelona. Per cobrir el trajecte fins a Sants, triga al voltant de 50 minuts -en dies sense trànsit dens-, havent de travessar tant sí com no
Sabadell per entrar a l'autopista. "Passar pel mig de la ciutat, amb semàfors i més vehicles, alenteix inevitablement el recorregut. La ronda Nord no només tindria impacte en el temps i la comoditat dels conductors. Crec que és sobretot un tema de seguretat. Passar cada dia per entorns escolars, per exemple, suposa un risc per a veïns de Sabadell que transiten a peu", analitza.
[caption id="attachment_279689" align="alignnone" width="700"]
L'autobús (C1), passant per la carretera de Castellar | Victor Castillo[/caption]
L'alternativa per als veïns de la vila vallesana -sigui per anar a treballar o estudiar a la capital catalana- és el
transport públic, també amb transbord pràcticament obligat a Sabadell -la freqüència de busos directes és escassa-. Després de cobrir el trajecte fins a l'Hospital Clínic agafant l'autobús des de Castellar i, posteriorment, els FGC i el metro, la Glòria va decidir utilitzar el vehicle privat. "Trigo la meitat de temps. Anar amb transport públic comporta més d'una hora i mitja i, a més, em trobo que amb els meus horaris, a la tornada tinc molt pocs autobusos fins a Castellar", sintetitza.
Diferències notables en l'entorn comarcal
Com va explicar el Diari fa uns mesos, Castellar és
un cas inèdit a Catalunya. Entre els municipis de més de 25.000 habitants,
és l'únic que no té accés directe ni a una autovia ni a una estació de tren. Un greuge que fa dècades que denuncien molts residents, mentre altres defensen que això és una característica que distingeix la localitat.
Posant com a exemple un viatge fins al centre de Barcelona, d'uns 30 quilòmetres de distància, un castellarenc triga de mitjana 45 minuts en cotxe i gairebé una hora i vint minuts amb transport públic. Per cobrir una distància similar, en la resta de municipis de l'entorn comarcal, es triga menys: 18 minuts des de Sant Quirze, 20 minuts des de Barberà, 23 des de Badia i 25 des de Cerdanyola, Montcada o Sant Cugat. En tots els casos, la meitat de temps invertit a la carretera. Per això, els implicats coincideixen: "no és un caprici. És una necessitat per estar menys exposats als perills d'un viatge que es pot reduir i millorar", tanquen.
