A la cuina, el xef Àxel Saura flameja un verat i obre ostres de primera qualitat. A darrere seu, una frase il·luminada amb llums de neó: “El goig de menjar bé”. Una veritat senzilla i molt fàcil d’entendre, però que atresora la immensitat de l’emoció i el plaer. Vol ser una mica així, també, la cuina que proposa el restaurant Goig, obert fa exactament mig any al carrer de Sant Antoni.
La fórmula està funcionant, sembla ser. Un espai agradable, cuina a la vista davant una barra, taules petites, alguna per a grups més grans, un toc lleugerament industrial trencat per la calidesa de la fusta. Tenen una carta comprimida de 22 plats que renovaran a l’abril. El preu ronda entre els 40 i els 55 euros per persona. Busquen ingredients principals de bona qualitat, tradicionals, sense secret: anxova, gamba, magret d’ànec, tàrtar de tomàquet, porro, tonyina, llobarro, bacallà, corball, turbot, filet de vaca, galta de porc, presa ibèrica... Abans que res, però, cortesia de la casa: un deliciós didalet de brou de vedella amb bolets com a entrant.
El quid de la qüestió és la tècnica culinària i l’acompanyament. És aquí on el Goig es vol diferenciar amb elegància, originalitat i un punt més de sofisticació que la majoria dels restaurants de Sabadell. Atenció, gurmets intrèpids. El calamar va embolcallat com un farcellet asiàtic –dumpling– i amb salsa americana de gamba vermella. El carpaccio de carbassó porta gelat d’oli. L’ajoblanco banya el verat adornat amb esferificacions i trossets d’espàrrec de mar. Molt recomanable l’ostra amb escuma de cebiche.
Entre les postres, homenatge a la tradició tunejant modernament el catalanet, amb gelat de torró i gelatina de ratafia. Els amants del cacau es lleparan els dits amb les textures de xocolata. Tenen un tiramisú que esdevé una experiència perquè te’l munten a davant: banyen amb infusió de cafè descafeïnat melindros del Sallés, hi unten el mascarpone i hi empolvoren el cacau. És potent, recomanable per a tiramisufílics.
El restaurant Goig s’ho creu, i això es nota. A favor de presentar els plats als comensals i de servir postres amb cerimònies, tot i que puguin resultar pomposes. A favor d’atendre el comensal amb excel·lències. Pot semblar pretensiós, però en aquest cas és confiar en el que estàs fent.
Al capdavant, hi ha els germans Ramon i Natàlia Torres, fills dels propietaris del Gastrobarbes. S’han instal·lat al costat, aprofitant que després de 10 anys va tancar el Kote perquè la propietària volia començar una nova etapa. “Aleshores, vam somiar que inauguràvem un negoci propi”, recorden. I sí, va ser així. Tots dos van confiar en l’Àxel perquè elaborés una carta on es nota la seva predilecció pel peix, hi ha bon producte i plats saludables. “Busco no perdre mai la tradició, però sempre donant-hi mitja volta. Saps què menges, el sabor no s’emmascara, però alhora és una gastronomia que no trobes a qualsevol lloc”, resumeix.
A tots tres se’ls nota el goig de fer menjar bé.
