Mengem un 40% menys de peix que 15 anys enrere. “Un canvi tan brusc és preocupant des del punt de vista econòmic i de la salut nutricional”, alerta l’investigador de l’Institut de Ciències del Mar Miquel Ortega, que ha participat en l’informe amb el Gremi de Peixaters de Catalunya que conclou aquesta dada. Hi ha cinc causes ben identificades que s’interrelacionen: el preu, la comoditat, el menor coneixement culinari i la disminució del temps dedicat a cuinar.
Més salmó, menys sardines
Fa anys que el peix més venut a Espanya és el salmó. És irònic que un territori envoltat de mar compri el peix a Noruega. Però s’imposa per comoditat: no té espines i necessita poca cosa més que el volta i volta. Les espècies de peix consumides han canviat molt en els darrers 15 anys, segons l’estudi. “Han baixat molt el lluç fresc i les sardines, que tradicionalment s’havien consumit molt”, comenta Ortega. I al límit de l’extinció en el receptari quotidià, hi ha espècies com les llises, taurons com la moixina i el caçó, les bogues –que tenen moltes espines– i peixos de fang com la bròtola. “Són peixos que van ser populars. Els trobàvem en plats típics catalans i ara són residuals. Per contra, han pujat peixos molt vinculats a piscifactories”, afegeix l’investigador.
Però hi ha opcions més enllà del salmó. Per exemple, el verat, un peix blau comú al Mediterrani amb una bona quantitat d’àcids grassos omega-3 –bons per al cor i el sistema circulatori– i proteïnes de qualitat. És econòmic, té espines fàcils de retirar i és versàtil a l’hora de cuinar. Una altra opció semblant és el sorell, un peix blau saborós i assequible. I les sardines, és clar, una altra font d’àcids grassos que tenim molt a l’abast.
Les peixateries es ressenten del canvi de consum, que Ortega titlla de “revolució silenciosa”. No és només que venguin bon producte, és que es posa en risc un model de comerç de proximitat basat en la confiança. “Aquí veus que el peix està maco, que brilla, que és fresc... I la peixateria té un valor afegit perquè hi ha confiança i assessorament”, diu Vallés, qui despatxa amb una alegria desbordant. Només cal fer l’exercici per comprovar-ho: fes una petita compra a qualsevol peixateria i pregunta educadament, t’emportaràs a cas una recepta oral gratuïta.
Però les conseqüències d’aquest canvi de consum són triples. Laborals, perquè hi perden peixateries i pescadors. Ambientals, perquè anar a buscar peix a l’altra punta del món deixa una forta empremta ecològica. I nutricionals, perquè el peix aporta molts beneficis per a la salut.
L’Organització Mundial de la Salut recomana consumir peix dues vegades a la setmana. L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició aconsella 3 o 4 racions, que combinin el peix blau i blanc i que moderin aquelles espècies amb alt contingut de mercuri, com l’emperador, la tonyina vermella i les espècies de tauró.
Una qüestió de butxaca?
És car el peix? Al Mercat Central, al capdavant de la peixateria M. Luz, David Vallès recalca que hi ha moltes opcions. “És difícil de respondre generalitzadament. Hi ha peix que és car, sí. Però també n’hi ha que són més barats com el sorell, la boga o uns sards petitons que tinc per aquí, que són uns peixets molt saborosos. Dos quilos potser et costen 5 euros, però tenen espines. No sé si la gent jove ho voldrà”, comenta.
Consumir peix està relacionat amb la renda econòmica, això sí. L’estudi determina que les famílies amb rendes més altes en consumeixen més que les de renda baixa. També en compren més les famílies d’edat avançada que les que tenen criatures.
Sobre si és car o no, l’investigador respon: “Depèn de amb què ho comparis. I, en segon lloc, hi ha peixos per a totes les butxaques”. Però no és només una qüestió d’economia, sinó sobretot de coneixement, matisa: “Hem detectat que un dels principals problemes no és el preu, sinó la comoditat en la preparació i el consum. El que és important és que aprenguem a cuinar el peix de manera que sigui fàcil i atractiva”, subscriu. “Per exemple, a casa meva ens agrada molt menjar seitó, que és molt saludable i està en bon estat ecològic, no és un recurs sobreexplotat. El fem a la planxa o a vegades fregit, que són maneres de cuinar fàcils i molt bones”.
El Mediterrani no dona per a més
Només un 25% del peix que consumim és pescat a costes catalanes. No és qüestió de voluntat. És que el Mediterrani no dona per a més, per això quan anem a la peixateria trobem una gran quantitat d’espècies pescades a l’Atlàntic. “No hem estat capaços de gestionar-ho prou bé. La Mediterrània ha estat la segona zona mundial més sobreexplotada i no podem extreure més peix a curt termini si volem garantir el bon estat ecològic del mar”, afirma Ortega. Mentrestant, a l’Atlàntic, hi ha pesques molt més grosses i, per tant, poden oferir un preu més competitiu als majoristes. “Un dels reptes dels nostres pescadors és millorar els estocs per mantenir un preu més econòmic. Nosaltres el que podem fer és intentar consumir peix proper per garantir que l’activitat es pugui mantenir i, quan calgui, consumir-ne de l’Atlàntic o d’altres zones. Hi ha certificacions que garanteixen que estan ben pescats”, afegeix.
