Hem de ser sincers, se’ns n’ha anat de les mans. Sense que fos la nostra intenció, Sabadell ha estat debatent les últimes 24 hores sobre croissants de xocolata. Dimarts al migdia vam publicar una enquesta al web preguntant als lectors a quin forn o pastisseria de la ciutat compren el seu preferit. Ho vam fer com un joc innocent, sense pretensions, ens en vam mig oblidar i vam continuar treballant en temes més importants.
Però, sorpresa. Quina bogeria. Els croissants de xocolata són molt més importants del que ens pensàvem per a la vida dels sabadellencs. El golafre i intrèpid fotògraf Víctor Castillo i servidor, l’encara més golafre cronista, érem dimecres al migdia preparant la foto per a aquest reportatge a la plaça de Sant Roc. Un Policia Municipal que ens va espantar cridant-nos l’alto: “Ei! Els del carrer de Palma són els millors!”.
Més de 7.300 persones van entrar en poques hores a xafardejar l’enquesta de la web, que va rebre prop de 1.300 respostes.
Mig miler d’usuaris, a més, van detallar com els agraden els croissants de xocolata. El Carlos, per exemple, relatava que els de la Fleca Valls “tenen moltes capes i un gust fantàstic gràcies al farcit artesà”. Hi ha sabadellencs vivint a fora que tornen a buscar-ne a l’Art Bo per la textura més aviat compacta de la xocolata de dins. Al contrari que els del Centenari, que moltes respostes en valoren el deliciós farcit desfet i que “sempre estan acabats de fer”, diu David Cortés. En arribar a casa, sense que li hagués mencionat el tema, la meva parella també va contribuir al debat: “No hi ha discussió, els millors són els del Carreras”.
Jordi Puig escull el del forn Sant Jaume “com a relleu del desaparegut Casa Diez”, on havia fet els millors berenars de la seva infantesa. Sobre els del forn Sant Jordi, un anònim diu: “Només de pensar en la seva brillantor, ja salivo”. Entre les respostes, hem descobert autèntics crítics pastissers com una tal Laia: “Els del Panet, per la relació entre qualitat i preu (1,65€), perquè la xocolata negra es fon a la boca, la molla és esponjosa i la crosta, ben llardosa. La part superior està ben cristal·litzada”. També agrada la qualitat de la matèria primera del Fleca Martí Portell, del Benet, del Tros de Pa, de Cal Forner, del Turris, del Mateu de la fleca Roca i, entre d’altres, de l’Armengol, que “fan unes banyes cruixents i els croissants són tendres per dins”.
Veient el rebombori que el tema estava agafant, l’expedició golafre va motoritzar-se per visitar els cinc establiments més votats. En entrar-hi i presentar-nos, no calien explicacions. Ja els havia arribat l’enquesta. En algun dels forns, en saber que estaven a les primeres posicions, els va faltar poc per treure el xampany. “Ens heu alegrat el dia!” o “necessitem coses així per activar Sabadell”, ens van dir. Vam tornar a redacció carregats de croissants de xocolata, gentilesa de la casa.
La crònica golafre havia d’acabar descrivint minuciosament el plaer d’una mossegada que esberla la xocolata cruixent que cobreix un croissant tendre i ben laminat. Però quan he anat a buscar-ne un per inspirar-me, ja se’ls havien fotut tots.
