[Pere Urpí]
Des de fa anys, sobta la desaparició de les sopes i cremes a les cartes dels restaurants d’aquí. Sobretot, aquest fenomen es produeix arreu, excepte a l’estiu amb les diverses variants del gaspatxo, el salmorejo (en versió domèstica o industrial), la vichyssoise i, ocasionalment, la sopa de meló amb quatre miques de pernil del bo per damunt o la crema de carbassó amb formatgets. Totes fredes i elementals en l’elaboració.
Per Nadal, tenim l’escudella i carn d’olla que apareix a les taules de tota la península amb les denominacions pròpies d’on provinguin.
Altrament, l’arròs amb oli que apareix rere cada trasbals digestiu i l’olla aranesa heroica que ofereixen –si cal, a ple estiu– als passavolants indocumentats guarnits amb roba Quechua.
Menció a part, la porrusalda, que sí que es troba per tota la nació basca.
Països del nostre entorn més proper com són França i Itàlia sí que ofereixen cada dia la indiscutible soupe à l’oignon o la minestrone, que esdevenen el que aquí fèiem: l’escudella barrejada i la sopa d’all o farigola. Preparacions bàsiques i anàlogues.
Qüestió cultural? D’escandall? De rendibilitat? Hàbits alimentaris que fan que els catalans mengem sopa quan hem perdut la capacitat de mastegar? Només per a nadons i edat avançada?
Doncs tot plegat conforma un desideràtum grotesc: i el ramen?
Pel ramen es fan cues, com enzes esnobs, ignorant el receptari nostre. Tampoc n’hi ha per tant.
Em referia a la rendibilitat i l’escandall, atès que el client actual difícilment valora la dedicació que hi ha rere el receptari de sopes o cremes amb bases gastronòmiques. Això impedeix que es pugui presentar un plat fondo amb un preu de dues xifres, fora de les que aporten carns, peix o ingredients de preu.
Tanmateix, l’ús de la cullera s’està relegant a les postres o el llegum, del qual podem parlar un altre dia, ara que l’edamame desubica la mongeta tendra.
Comptat i debatut, molta Thermomix, Airfryer, Josper i Roner, però poc cullerot.
A Portugal, en canvi, se’n troba pertot, fins i tot hi ha franquícies on en serveixen.
Ai, si els austriacistes haguessin guanyat…
