El tomàquet montgrí, d'aquí

  • Pimec presenta amb el conseller Tremosa un pla per salvar empreses dels efectes de la Covid
Publicat el 09 de febrer de 2021 a les 18:17
Actualitzat el 02 de juliol de 2021 a les 11:57

És un tomàquet molt gustós, carnós i dolç, amb la pell molt fina, gens àcid i amb una llavor que gairebé no es nota”. Així de suggeridor descriu al tomàquet Montgrí la cuinera Núria Pérez, del restaurant 9 de la Borriana de Sabadell. No parlem d’una hortalissa qualsevol. És el resultat d’una dècada d’investigació per part de la Fundació Miquel Agustí (www.fundaciomiquelagusti.com), que es dedica a impulsar la recerca al voltant de les varietats agrícoles tradicionals catalanes i a promoure els productes autòctons. Després de molta experimentació a diferents camps del Vallès Occidental, l’entitat va recuperar la varietat del Montgrí a partir de les varietats tradicionals dels tomàquets de Montserrat, Pera de Girona.

El pagès Lluís Franco treballa amb agricultura de producció integrada, molt respectuosa amb la natura. “Al llarg de l’any, en quatre plantades diferents, de març a juliol, plantem unes 1.200 plantes de tomàquet Montgrí per poder abastir al llarg de tota la temporada”, explica. Depenent del temps, es poden arribar a collir fins a octubre i, excepcionalment, fins a novembre, com ha passat aquesta temporada. “A més de ser bo i gustós, en l’àmbit agrari és un tomàquet molt productiu”, detalla.

La cuinera Núria Pérez és clienta habitual de la parada de verdures i hortalisses de Can Bros a l’exterior del Mercat Central de Sabadell a causa de “la qualitat, frescor i excel·lència” que hi troba. Ha acceptat el repte del “DS A Taula” i prepara una coca de sardines i Montgrí. “Una recepta molt senzilla de fer, que ressalta i gustosa, que pot funcionar com a entrant o primer plat”, proposa.