[Marta Brugat Prados]
El pas de la infància a l’edat adulta sol venir acompanyat de certes dificultats, que comporten discussions, distància i malestar en ambdues parts. D’una banda, l’adolescent està en un procés de canvis: físics, hormonals, emocionals i de valors… I pel que fa a la part adulta i madura, tenen un estil de vida i unes vivències molt dispars a les actuals dels seus fills i filles, fet que sense una elevada empatia els distancia molt d’ells.
Costa d’entendre i comprendre, i alhora pot ser difícil de gestionar, el salt generacional entre els adolescents actuals vers els seus progenitors. I més quan a hores d’ara ens trobem amb uns joves impulsius, potser perquè la informació està molt a l’abast i podem endevinar i saciar qualsevol dubte amb mil·lèsimes de segons. I potser perquè la seva manera de relacionar-se és a partir de jocs informàtics o d’aplicacions mòbils que treballen poc la capacitat d’esforç i la frustració.
Aquests joves es poden passar hores i hores davant d’una pantalla estimulant el lòbul occipital i generant endorfines per obtenir un sentiment de felicitat momentani que sembla que els afecti, fins i tot, al sentit de l’audició. Aquesta pantalla de joc, a la vegada, està en mode repetitiu. És a dir, poden jugar les vegades que faci falta amb vides i partides il·limitades.
En canvi, els pares i mares d’aquests adolescents es passaven hores i hores jugant a jocs al carrer o de taula, en què una de les principals conseqüències del joc era l’eminació i sense voler s’adquiria l’habilitat d’esperar i acceptar, tan necessària per afrontar les dificultats que ens anem trobant a la vida, més en l’actual.
Està clar que els valors i la personalitat que adquirim com a adolescents dependran molt de les vivències, tant en la primera infància com en els diferents entorns on ens desenvolupem. No cal dir que la cultura serà clau per poder gaudir de l’adolescència, tenint en compte que en segons quines cultures les persones de ben joves ja es consideren adultes. Fins i tot essent infants, amb unes responsabilitats que no ens podem ni imaginar.
La bona notícia és que aquest procés de pas, de la infància a ser persones adultes, implica una reprogramació neuronal, un reset en disc dur central. Per tant, pot ser una oportunitat per formar una personalitat més competent en les diferents dimensions i intel·ligències.
La confiança i la cerca de la comunicació (que encara que es pensi que pot ser complicat és possible) seran clau per passar de la millor manera, amb infinitat de paciència per formar la identitat, i poder convertir-se en adult. En el cas que sorgeixin conflictes, puntuals o reiterats, els professionals que es dediquen a les relacions personals i al desenvolupament donaran les estratègies, pautes i recursos necessaris per respondre a les necessitats específiques de cada persona per tal de millorar les competències i les relacions familiars en aquest canvi, que pot ser una bona oportunitat d’encaminar-se dins una nova etapa de la vida i formar part de la societat actual.
