Opinió de Cesc Bonsfills. L’arquitecte sabadellenc publica mensualment un article per donar a conèixer els millors exemples de l’arquitectura local. Els trobaràs tots aquí.
Edificis sense nom, sense veu i sense autor? Una arquitectura anònima? Potser ja n’hi ha prou, no? L’arquitectura sabadellenca va molt més enllà d’una façana entre mitgeres i molt més enllà d’un concepte perdut entre la burocràcia de l’ajuntament i el descrèdit pel qual passa la nostra professió. Coses de l’arquitecte, en diuen alguns…
Sabadell està fet de petits projectes, de petites obres de petits despatxos d’arquitectura que lluitem per dibuixar, sense que ens tremoli el pols –o el ratolí-, una ciutat on tots visquem millor i sobretot una ciutat feta d’Arquitectura. Sí, en majúscula.
La primera vegada que vaig viatjar a Nova York no vaig parar de mirar enlaire… No era l’únic: milers de turistes aixecaven el cap amb l’amenaça de la torticoli bufant-los el clatell. Un acte reflex provocat per la novetat. La novetat d’admirar una arquitectura desconeguda però no pas nova. Noves imatges i nous records. Un món desconegut a partir del primer pis.
A Sabadell, com en moltes altres ciutats, es passeja pels carrers amb normalitat, ignorant el que passa més enllà de la planta baixa… Sabadell no és una ciutat on, en general, es pateixi torticoli. Pel que sembla, no interessa mirar enlaire… Ja ens la coneixem, la nostra ciutat, oi? Doncs alguns creiem que no. I ho dic per pròpia experiència. Quan vaig sortir de la meva caverna, vaig deixar de mirar les ombres i vaig aixecar la vista, cosa que podeu fer tots -una mica, tampoc gaire… no vull ara haver de pagar factures de quiropràctics-, vaig descobrir un altre Sabadell: una ciutat desconeguda en la qual no m’havia fixat mai. Arquitectura de veritat. Mireu enlaire, que a casa tenim bona Arquitectura!
