Sabadell està de dol per la mort de l'estimat Xavi Argemí, convertit en símbol de lluita i dignitat a la ciutat. "El Xavi ha mort avui dimarts 22 d'abril, després d'una vida plena de sentit", va compartir la família a través de les xarxes socials en un emotiu missatge confirmant el traspàs.
En la fotografia, l'última de les moltes celebracions amb què el Xavi va gaudir de la vida, apareix donant la mona al seu fillol Pep. "De part de tota la família us agraïm molt les incomptables mostres de condol que hem rebut i seguim rebent", expressaven en el sentit missatge.
Multitudinari adeu
El funeral ha tingut lloc a la parròquia de Sant Fèlix de Sabadell aquest dijous a les deu del matí. Familiars, amics i representants de diferents àmbits de la ciutat i la rodalia han omplert l'indret, amb prop d'un miler de persones presents en el multitudinari comiat. Fins i tot molts assistents s'han quedat a l'exterior de la parròquia, que ha quedat petita. Argemí vivia actualment a Matadepera, municipi que també plora la seva pèrdua.
- Funeral Xavi Argemí
- Cedida
Diagnosticat amb distròfia muscular de Duchenne als 3 anys, el jove sabadellenc destacava per la seva serenor, esperança i fortalesa. El 2020, amb 25 anys, va publicar el llibre Aprendre a morir per poder viure. Petites coses que fan la vida meravellosa, editat per Rosa dels Vents. Un llegat del seu esperit combatiu i generós.
Coincidint amb la publicació, Argemí remarcava que la fe i el seu entorn havien estat clau per afrontar la malaltia. “He après a viure amb la mort a la vista. O el que és el mateix: he estat aprenent a morir per poder viure. I, paradoxalment, la meva vida no està sent una vida desgraciada”, deia aleshores.
Avui, a Sabadell, al final de l'acte de comiat, la seva cosina Maria Argemí ha llegit un text en què ha lloat l'esperit del sabadellenc. "S'estimava i respectava a ell mateix tot i les seves "circumstàncies" que no "problemes", estimava els altres rebent-nos sempre amb aquell "fer" de qui no jutja i se sap ben rebut i sentia un amor incondicional i ferm cap a Déu aprenent a acompanyar a Jesús, com va fer Simó de Cirene, portant amb resiliència la seva pròpia creu", ha dit, i ha conclòs que "ens has deixat el cor enamorat. Gaudeix d'aquest merescut descans".
