L’extens arxiu de la desapareguda Caixa Sabadell va passar a final de març a mans de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), establert a Sant Cugat del Vallès. Hi és en règim de comodat, de manera que la propietat continua sent de la Fundació 1859 Caixa Sabadell i el podria reclamar en qualsevol moment si volgués. Llibres comptables des de 1859, actes del consell d’administració, informació de les assemblees, de l’obra social i reculls de premsa formen part de l’àrea documental, però l’arxiu també compta amb múltiples imatges, vídeos i objectes, amb elements corporatius com les targetes que es feien servir i les característiques guardioles que volien fomentar l’estalvi ciutadà. En total, 46.250 registres, més d’un miler de caixes i 127 metres lineals de documentació.
El president de la Fundació, Josep Maria Manyosa, explica al Diari que el trasllat es va fer per iniciativa pròpia i que “l’arxiu està en molt bones mans” perquè “es va buscar la màxima garantia, i la institució que pot garantir un fons tan important és l’Arxiu Nacional de Catalunya”, que tracta els arxius tenint en compte múltiples aspectes tècnics i de seguretat com la temperatura o la humitat. És una documentació històrica, d’una de les caixes d’estalvi més longeves de Catalunya i d’Espanya i estarà al mateix lloc que altra documentació de primer ordre que també es conserva a l’Arxiu Nacional com els fons del primer president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba, o els presidents de la Generalitat Francesc Macià i Lluís Companys, per citar alguns exemples.
Amb el canvi de seu de l’arxiu de Caixa Sabadell s’ha alliberat l’espai que ocupava a la seu modernista del carrer de Gràcia, 17 (Centre), on s’espera que abans de l’estiu puguin començar les obres de millora de l’accessibilitat de l’edifici, amb la instal·lació d’una rampa al carrer i un ascensor a l’interior, entre altres actuacions que busquen que l’edifici sigui atractiu per a trobar un llogater que doni oxigen a les finances de la fundació. Manyosa assenyala que traslladar l’arxiu a Sant Cugat també busca posar-lo en xarxa perquè hi puguin accedir fàcilment la societat en general, economistes, historiadors, etc, ja que, fins ara, explica que no rebia gaires visites. “Quan no ets un especialista, és el millor que pots fer”, manifesta Manyosa.
Feina feta prèviament
Una de les qüestions que ha facilitat el trasllat de l’arxiu és que a Sabadell ja estava endreçat gràcies a la feina continuada que s’hi ha fet, darrerament amb l’ajuda d’un especialista en biblioteconomia, i es disposa d’un índex que permet buscar documents a partir d’una paraula concreta. En un futur, es preveu digitalitzar tot l’arxiu.
D’aquesta manera s’ha seguit un camí similar al que, per exemple, el novembre de 2023 va traçar la Fundació Iluro, hereva de l’obra social de la Fundació Caixa Laietana, de Mataró, quan va traslladar la seva documentació a l’Arxiu Comarcal del Maresme. Els arxius comarcals (el del Vallès Occidental és a Terrassa) segueixen els criteris de l’Arxiu Nacional.
La notícia del trasllat de l’arxiu no ha entusiasmat a tothom. La directora de la Fundació Bosch i Cardellach, Glòria Dalmau, creu que “és una bona notícia que un arxiu tan important estigui en un lloc públic de lliure consulta per part de tothom”. Però també assenyala que “a mi m’hagués agradat que es quedés a Sabadell perquè era una entitat de Sabadell”, si bé considera “que l’hagin portat a una entitat pública tan important és una bona idea”.
