La sabadellenca Conxita Tarruell Llonch ha convertit el viatge en una forma de vida, com eina de transformació personal, i l’escriptura en la seva manera de compartir-la. Tot va començar amb un viatge que li va canviar la vida: el 2002, amb l’Escola Pia, va viatjar al Senegal. Aquella experiència profunda, de convivència amb famílies locals i immersió en la realitat del país, la va transformar i va obrir la porta a molts altres viatges i llibres. Però el viatge a Costa Rica, on va participar en un intercanvi d’escoles i va viure durant dos mesos amb famílies locals, marcaria un abans i un després, tal com reconeix: “Em va canviar la vida”.
Escriure l’ajuda a entendre millor el món, i sobretot, a connectar-hi emocionalment. El seu estil es basa en l’observació acurada, les anècdotes viscudes i una documentació rigorosa: “Llegeixo molt, consulto mapes, m’endinso en la cultura i els costums, sempre amb ganes d’implicar-me i entendre el que veig”. Aquesta mirada sensible i empàtica l’ha portat a publicar més d’una dotzena de llibres de viatges, dos dels quals també s’han traduït al castellà.
Amb l’editorial Pagès Editors i més tard amb Tushita Edicions, va formar part d’una col·lecció pionera: La maleta del viatger, on va ser una de les primeres autores publicades. Ara, ja jubilada, Conxita Tarruell, qui va ser professora de l’Escola Pia, continua escrivint amb més dedicació. Ha estat, entre altres països, a Etiòpia, Perú, Brasil, Índia, Indoxina, i moltes vegades al Senegal, un país especial: “Vaig coincidir amb una senegalesa que va decidir posar-li Conxita a la seva filla”, recorda.
El seu darrer llibre De Tierra del Fuego a les aigües de l’Iguazú, que inclou un parell de contes de Rosa Pi Masvidal, recull l’experiència d’un viatge a l’Argentina amb un grup de vuit dones de la Unió Excursionista de Sabadell. Allà van fer una ruta extensa de nord a sud del país argentí, connectant amb la realitat de l’Argentina, fins i tot, retrobant-se amb familiars descendents de fundadors del Banc Sabadell a Buenos Aires. En aquest mateix esperit col·laboratiu, ha contribuït també a un projecte col·lectiu –Històries (in)creïbles – amb setze escriptores sabadellenques sobre la violència de gènere, amb un article centrat en les dones al Senegal.
A més d’escriure, Tarruell comparteix la seva passió fent tallers d’escriptura al Casal Sant Josep, on ajuda altres persones a perdre la por d’escriure i expressar les pròpies vivències. La seva vocació es manté viva, com també ho fa el seu compromís amb la cultura. “Per mi viatjar i escriure són inseparables. Una cosa em porta a l’altra”, confessa. I així continua, transformant cada experiència viscuda en una nova història per explicar.
Actualment, participa en el projecte de foment de la lectura de l’Associació d’Escriptors de Llengua Catalana (AELC) en col·laboració amb el Casal dels Infants del Raval de Barcelona, amb l’objectiu que els nens comparteixin la lectura de llibres en grups reduïts, parlar-ne i escoltar-los, per aprendre i valorar la lectura.
