Van ser els Batista la primera família gitana en instal·lar-se a la nostra Sabadell. El 1790, l’Ajuntament va rebutjar la petició d’un grup de gitanos per instal·lar-s’hi, acusant-los d’un robatori sense proves concloents. Cinc anys després, però, s’hi va establir la primera família de forma fixa, iniciant una petita comunitat al carrer d’en Font, també conegut com el carrer dels Gitanos: aquesta instal·lació inicial va iniciar un procés de xarxa migratòria. A inicis del segle XIX ja hi vivien diverses famílies amb aquest cognom. Aquesta informació consta a l’estudi 'Memòria del Poble Gitano de Sabadell', una investigació impulsat pel programa de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Sabadell i i el Centre d’Estudis sobre les Dictadures i les Democràcies de la UAB on s’estudia la història d’aquest col·lectiu a la nostra ciutat en el període que comprèn la Segona República, Guerra Civil, franquisme i Transició. “Els darrers registres indicaven que Sabadell és la ciutat catalana amb més població gitana”, exposa l’investigador Arnau Ribot.
Fonts literàries i periodístiques, com el llibre Sabadell del meu record (1929) o la premsa del 1917, mostren una visió estigmatitzada dels gitanos, que estaven associats a endevinar la fortuna, captar i una suposada delinqüència latent. Com recull la investigació, sovint es detenien gitanes a Sabadell simplement per circular per la ciutat o per exercir activitats com endevinar la bonaventura, fer de drapaires o recollir deixalles, accions considerades il·lícites o improcedents segons la moral franquista. “Un dels elements més repetits entre la població gitana sabadellenca entrevistada és l’antagonisme amb la Guàrdia Civil”, recorda Ribot. “Era un cos especialista a reprimir el poble gitano: rapaven el cap a les dones, treien la ‘vara’ d’autoritat dels homes... coneixien els elements simbòlics del poble”, sosté.
Segons es desprèn de l’estudi, un dels elements que també va forçar la Guerra Civil va ser la pèrdua de les formes tradicionals de subsistència: si abans aquest col·lectiu es dedicava a la cura del bestiar o a la ferreteria, van ser abocats a la dedicació exclusiva a la venda ambulant o la ferralla.
Però aquesta realitat a Sabadell no era l’excepció: “La història del poble gitano a Catalunya i Sabadell ha estat marcada per la persecució i la marginació. Forma part de la història de Sabadell”, afirma.
