La mona de Pasqua endolceix Sabadell

La mona de Pasqua és més que un pastís: és un símbol i una tradició que uneix famílies i crea records. A la ciutat els sabadellencs viuen de formes diferents el Dilluns de Pasqua. Per exemple, la Rosa San Gabriel i la seva filla Nadia han decidit comprar una mona de xocolata en forma de port marítim. Quan preguntem a la petita per què ha triat aquest model, respon: "Sempre anem de vacances a Cadaqués i m’agrada molt el mar. Em recorda a l’estiu!".

Aquesta família segueix la tradició des de fa anys i fins i tot intenten incorporar-hi novetats cada any. "La Nadia vol amagar ous de Pasqua al jardí de casa per jugar a trobar-los. L’únic problema és que tenim dos gossos i són sempre més ràpids", comenta San Gabriel entre rialles.

Mona? De xocolata?!

Per alguns, el terme mona de xocolata és gairebé una blasfèmia, una heretgia a la tradició. "M’agrada seguir la costum. I ho intento. Però trobo que tothom està molt desorientat, els pastissers els primers. Hi ha molt de producte que no encaixa amb el que hauria de ser aquest pastís", explica en Jordi Navona, padrí. "Una mona de xocolata no és una mona. Les mones són o de mantega o de fruita. I jo he triat la de fruita pel meu fillol", conclou Navona amb contundència.

Òscar Duarte és padrí per primer cop aquest any. "M’han fet padrí de la filla d’uns amics", explica. Ell i la seva parella, l’Anna Soler, han escollit una mona de xocolata amb la figura de Bluey, un gos de dibuixos animats per a nens. "Vam passar un estiu amb ella i li agradava molt aquesta sèrie. Volíem seguir la tradició i dilluns farem un dinar tots junts i li donarem la mona a la petita. Estem il·lusionats", recalca Soler.

Tendències i models

A la històrica pastisseria Genescà, a la Rambla de Sabadell, el rebombori just abans del Dilluns de Pasqua és evident. Un flux constant de clients entra i surt. Joaquim Genescà ens explica com es viuen aquests dies a la pastisseria i ens parla d’aquesta tradició tan nostra. "La venda ha estat forta els últims dies i ha anat bé. El nostre lema és qualitat, preu i servei. I amb un equip ben preparat, estem orgullosos de formar part de la tradició".

A Genescà s’hi poden trobar més de 120 models de mones i més de mil exposades al local. "Aquest any, les tendències que més triomfen són les peces de xocolata del Llaminer i del Barça". Quan li preguntem per encàrrecs curiosos, Genescà explica: "Ens han demanat una mona tematitzada de Donald Trump, però no l’hem feta". Amb un recorregut que es remunta al 1928, Genescà recorda com "la xocolata, lentament, ha anat ocupant l’espai de les mones clàssiques". Tot i això, per a ell, "totes les mones formen part de la tradició". Quan ha de triar-ne una, no dubta: la seva preferida és la clàssica Sara, també disponible a la pastisseria.

Seguint una de les tendències més populars d’aquest any, segons Genescà, en Joan Mestres ha decidit comprar la mona en forma de pilota del Futbol Club Barcelona. "Aquest any que tenim alegria amb el club, toca comprar mones del Barça. Era una de les últimes pilotes que quedaven; s’esgota molt ràpid tot el que és dels blaugranes. El que sobra són les mones del Madrid", comenta Mestres rient. Pel que fa a la celebració, diu: "La tradició sempre s’ha de seguir". Explica que a casa combinen les mones clàssiques de pastís amb les figures de xocolata: "Ho compaginem, fem una barreja. Normalment situem l’element de xocolata damunt del pastís clàssic de mantega", mantenint la tradició i celebrant la novetat.

Preparació i previsió

Per als qui vulguin saber com es preparen les mones amb tanta previsió i d’on neixen les tendències, l’Albert Sallés, de la pastisseria Sallés, té la resposta: "Un cop passen les festes de Nadal, ja comencem a pensar les idees de cara a les figures de xocolata. Parlem amb professors, nens, clients... per saber quines són les modes que més atrauen. Al febrer ja preparem figures i els primers ous de Pasqua per envasar. Setmanes abans de Quaresma, treballem amb les mones de pastís i similars".

Pel que fa a les més demandades, destaquen les clàssiques de pastís (Sara i la d’ou) i les de l'equip blaugrana, on la figura de Lamine Yamal és la més venuda. Al Sallés els agrada formar part d’aquesta tradició: "Són dies molt especials". Una pastisseria que, des de l’època del besavi de l’Albert, ven mones als sabadellencs. "Fins la dècada dels cinquanta només pastissos clàssics. I durant els seixanta ja tenim alguna foto del meu avi fent mones de xocolata, que abans era un ingredient molt car", conclou l’Albert.