“Hem estat un mes sense professor de llatí”, exposa una estudiant de batxillerat de l’Institut Sabadell. La qüestió és que quan el professor titular va haver d’agafar la baixa, al centre li va ser impossible incorporar un nou docent substitut. “Ens van dir que intentarien posar algú, però aquesta persona no va arribar mai”, afegeix la mateixa alumna. Ara, les classes de l’assignatura de llatí ja s’han reprès amb la tornada del docent que impartia la matèria.
És endèmic: incorporar professors substituts s’ha convertit en un maldecap per als instituts, que veuen com els estudiants perden temps de l’assignatura i no hi ha cap especialista disponible per a impartir-la. El teixit d’instituts de Sabadell s’hi troba repetidament; per exemple, també al Pau Vila està tenint problemes per substituir una baixa de paternitat per a l’assignatura d’economia.
Quanta gent hi ha a la borsa?
Fonts del Departament d’Educació consultades per aquest mitjà exposen que “es tracta d’un fenomen reconegut per l’OCDE i l’UNESCO a nivell mundial i del qual Catalunya no n’està exempt”.
Actualment, hi ha un grup estable de substitucions format per 2.129 professionals, que tenen feina garantida tot l’any, encadenant substitucions. Igualment, les mateixes veus de l’executiu asseguren que la Generalitat ha emprès diverses mesures, com una millor flexibilització temporal dels requisits, complements retributius per a una major dedicació lectiva del professorat d’algunes especialitats o la reducció del percentatge d’interinatge amb convocatòries d’oposicions.
"Són hores valuoses"
Sobre la manca de docents, joves preguntats exposen que la situació és molt diferent “si t’enganxa a 1r o a 2n de batxillerat”. A segon, a les portes d’una futura Selectivitat, els estudiants temen perdre “hores més valuoses de classe”. Normalment, quan no hi ha professor, les hores les inverteixen a avançar feina d’altres assignatures o a repassar el temari après.
Aquest fenomen es nota sobretot en determinades especialitats com les llengües, les clàssiques, les relacionades amb la informàtica o determinades especialitats d’FP, com imatge personal. Afecta sobretot la secundària, tot i que es comença a detectar també en espais com música de primària, per exemple.
“Els centres han de fer malabars”
Marga Romartínez, responsable de docents de pública no universitària de CCOO Catalunya, lamenta que “no és nou i hem detectat que va en augment”. “Hi ha gent que va a treballar malalta”, afegeix. Romartínez assenyala que, “a banda d’afectar l’alumnat”, també “és perjudicial per al centre”. “Els instituts han de fer malabars, a vegades la directora o la cap d’estudis s’han de posar a fer classe i han d’acabar assumint les tasques de direcció fora de l’horari lectiu”, conclou.
