Antigament, ser rebut pel papa de Roma era quelcom difícil, no estava a l’abast de tothom. Una de les reformes del papa Francesc va ser la de facilitar el contacte amb els feligresos i va instaurar el que s’anomenava Audiència General, un important esdeveniment setmanal, que tenia lloc cada dimecres, i que, juntament amb els Àngelus dels diumenges i les celebracions de l’any litúrgic, representaven el cor espiritual del magisteri del papa Francesc.
Es tractava de trobades amb persones provinents de tot el món, fins i tot no catòliques, que donaven ocasió al papa de compartir una senzilla però profunda catequesi sobre la fe cristiana que es podien fer a la plaça de Sant Pere o a l’Aula Pau VI al Vaticà.
Quan aconseguir audiència amb el pontífex era tot un privilegi, dos grups de sabadellencs van ser rebuts en audiència pel papa Pius XII. Ara fa gairebé setanta anys d’aquells esdeveniments.
En el nomenclàtor de Sabadell, l’avinguda que uneix la plaça de la Concòrdia amb la plaça d’Espanya du el nom d’avinguda de Josep Tarradellas, però fins a l’any 1988 duia el nom de papa Pacelli, en honor a Eugeni Maria Giuseppe Giovanni Pacelli, que va ser conegut com el pontífex papa Pius XII. El seu pontificat va anar des del 2 de març del 1939 fins a la seva mort el 9 d’octubre del 1958, espai de temps en què va es va viure la II Guerra Mundial i l’Holocaust. Precisament, el seu paper durant aquest horrible període va ser valorat de forma ben diferent; mentre els seus detractors el van acusar de no haver fet prou, de guardar silenci i, fins i tot, de mirar cap a una altra banda, els seus partidaris sostenien que va fer servir la diplomàcia per ajudar les víctimes dels nazis durant la contesa i en dirigir l’Església perquè proporcionés ajuda discreta als jueus i altres perseguits i que va salvar centenars de milers de vides. Passats els anys, el 1964, en un viatge a Israel, el papa Pau VI va fer una defensa apassionada de la figura i els fets de Pius XII.
- Joan Pau II
El dia 30 d’octubre de 1956 una 30 d’octubre del 1956, una representació del Cercle Sabadellès va viatjar al Vaticà, per rebre la benedicció papal amb motiu del Centenari de l’entitat. El grup va ser rebut en solemne audiència per Pius XII que els va sorprendre amb un emotiu discurs que es pot trobar a Discorsi e Radiomessaggi, vol. XVIII, pàg. 647-648, de la llibreria de la Santa Seu. Un discurs amb un escrit de set paràgrafs que comença dient:
“Quien no conociese —hijos amadísimos, socios del Círculo Sabadellés— la rica variedad de cualidades y de matices, que forman el carácter propio de vuestra región, difícilmente se podría imaginar que un grupo como el vuestro, procedente de la industriosa Sabadell, cuyas fábricas textiles eran ya conocidas y estimadas en los siglos XIII y XIV, y cuyo perfil se podría diseñar dibujando fábricas y fábricas coronadas de chimeneas humeantes, haya llegado a este centro de la Cristiandad, representando a una Sociedad de carácter recreativo y cultural, que procura el honesto esparcimiento de sus socios, fomentando esas encantadoras tradiciones populares tan llenas de belleza y de sentido, esforzándose al mismo tiempo por poner a su alcance los medios necesarios para su elevación intelectual”.
Acaba amb el paràgraf:
“Por toda la zona del Vallés corre un soplo potente de vida que se manifiesta en la actividad febril de sus laboriosos hijos, en el rumor incesante de sus máquinas, en el volumen siempre creciente de sus negocios y en ese ímpetu de progreso y de iniciativa, que ha hecho de vuestra ciudad un centro industrial de primera fuerza. Nos deseamos que a tanta actividad y vida material corresponda una mayor vida y actividad espiritual, para que el espíritu no perezca sofocado por la materia y para que el progreso no se devore a sí mismo, como desgraciadamente suele suceder, cuando falta el equilibrio entre ambos desarrollos y pensamos que hombres como vosotros y sociedades como la vuestra pueden contribuir a que Nuestro anhelo —todo él en favor vuestro—sea una consoladora realidad. Adelante, hijos amadísimos, y ahora ya con la Bendición Nuestra; una Bendición que desea abarcar vuestras personas y justos deseos; vuestras familias y amigos; vuestra ciudad, vuestra región y vuestra patria toda”.
Un altre grup que fou rebut per Pius XII al cap de vuit mesos, el juny del 1957, era el format per la família de Josep Maria Marcet, aleshores alcalde de Sabadell. Una visita al Vaticà que no va estar exempta d’emoció i, també, d’un ensurt tragicòmic majúscul.
- Un repàs al vincle dels papes amb Sabadell
Explica Marcet a Mi Ciudad y yo que la seva esposa, Ana Figueras Creuheras, li demanava que fes les gestions necessàries perquè el pontífex Pius XII rebés en audiència privada tota la família. La senyora Anita, creient convençuda i fidel complidora dels preceptes de l’Església, anhelava la benedicció per al seu fill petit –afectat de paràlisi cerebral– i, també, una benedicció especial per a la Casa de Repòs Infantil del Nen Jesús, l’obra benèfica que ella havia fundat amb tanta il·lusió.
Gràcies a l’ajuda i el bon ofici de monsenyor Fernández-Conde, que ocupava un destacat càrrec a la Cúria romana, la visita al Vaticà va ser possible. Resolts els darrers detalls de l’audiència, tota la família va partir en ple mes de juny del 1957 cap a la Ciutat Eterna. Matrimoni, fills, fills polítics i nets constituïen un grup de vint-i-set persones. El viatge de Barcelona a Roma el van efectuar en un avió les places del qual ocupaven en gran part. L’estada a Roma va ser, a banda de l’emocionant audiència que els va atorgar el pontífex Pius XII, summament agradable. Atès el nombre dels que componien el grup, per facilitar els desplaçaments per la capital romana, van haver de llogar un autocar, amb què circulaven per tota la ciutat com un grup més de turistes. Hi havia quinze nens de poca edat, el més gran de sis anys, i alguns que comptaven només uns mesos, en plena lactància.
El matí del dia assenyalat per a l’audiència, fixat a les deu, va ser revolucionari des de molt aviat. Que com sempre passa en semblants casos, el temps passa volant i els darrers detalls es resolen contra rellotge. Les presses els van portar un incident digne d’un gag cinematogràfic. Anant cap a la basílica de Sant Pere, cap a la qual es dirigia l’autocar que els duia, la seva filla gran es va adonar que al vestíbul de l’hotel on s’allotjaven havia quedat oblidat el seu fill més petit dins la senalla de viatge. Estaven arribant ja a la plaça de Sant Pere, amb el temps just, però, naturalment, no hi va haver més remei que desfer el camí. L’autocar va tornar a l’hotel, on van passar a buscar el nen, i van arribar al lloc assenyalat amb uns quants minuts de retard respecte a l’hora que se’ls havia marcat. Un cop a Sant Pere, van recórrer un llarg trajecte per una sèrie de magnífics corredors i sumptuoses avantsales fins a arribar finalment en presència del Sobirà Pontífex. El moment va ser una emoció inenarrable per a tota la família. L’austera figura de Pius XII esglaiava i impressionava. La seva prestància, la seva figura prima però majestuosa, juntament amb els seus gestos tan sublims que el feien un ésser aliè a aquest món, van causar en tots ells l’emoció consegüent.
Vint-i-dos anys després, un sabadellenc també va realitzar un acte de gran valor viatjant amb bicicleta a Roma per rebre la benedicció del pontífex Joan Pau II. Les condicions econòmiques eren molt més austeres i modestes que les de dues dècades abans. A dos quarts de deu del matí del dilluns 19 de novembre del 1979, va començar el viatge a Roma en bicicleta Josep Castellví Morera, de 46 anys, afectat de paràlisi a les dues cames, encara que podia caminar amb dificultat. Amb aquella aventura, el senyor Castellví volia demostrar que els minusvàlids podien realitzar qualsevol acció com qualsevol altra persona i també pretenia que la gent corregís la postura de marginació cap a ells. Visitaria la Ciutat Eterna i, si no sorgien inconvenients, podria parlar amb el papa Joan Pau II, per la qual cosa havia enviat per correu la sol·licitud d’audiència.
Amb gran il·lusió, comentava que una vegada a l’estranger, fins i tot seria capaç d’arribar fins a Moscou per assistir a l’Olimpíada. La jornada de dilluns va començar per a ell amb l’assistència a missa de vuit a l’església de Sant Oleguer a les cases del Garcia. Pensava arribar a Roma al cap de dues setmanes aproximadament, fent de 60 a 80 quilòmetres diaris a força de pedalar i els trams més dificultosos els recorreria a peu. Després de visitar el papa tornaria a Sabadell, si no canviava idea a darrera hora.
- Francesc I
Feia parada i dormia en albergs. La primera parada la va fer a Hostalric i la segona a Sarrià de Ter. No va tenir problema a la frontera amb França ni amb Mònaco, però va tenir un considerable conflicte a la frontera italiana, els carabinieris no el van deixar passar. Li van prohibir el pas perquè no tenia passaport, document que el senyor Castellví no duia, desconeixent que era imprescindible per accedir a la república italiana, al contrari del que passa en deu països europeus, als quals es podia entrar només mostrant el DNI, tal com va poder comprovar en travessar França i Mònaco. Va ser precisament el consolat espanyol a Marsella l’encarregat de facilitar un passaport, que es va lliurar al senyor Castellví, juntament amb 10.000 pessetes per a despeses de viatge. Amb el seu flamant document, l’intrèpid ciclista travessà finalment la frontera.
Emocionat, el senyor Castellví va besar la terra que tant li va costar trepitjar.
El cap de setmana va pernoctar a Gènova i va prosseguir el camí que porta a Roma, per visitar el papa Joan Pau II a la seva residència del Vaticà.
Un mes després de la sortida de Sabadell va tenir contacte amb el Sant Pare i va ser d’allò més emotiu. Hi havia unes vint mil persones, tot el recinte estava ple, s’hi podia accedir mitjançant una invitació. El papa va saludar i va parlar en cinc o sis idiomes, entre els quals l’espanyol. Després es va aixecar i va donar la benedicció papal als presents, familiars i amics absents de tots els que hi havia. A continuació, sa Santedat va anar saludant i en arribar a ell, li va agafar les mans i li va preguntar d’on procedia. Li va contestar que era de Sabadell, Catalunya, Espanya, i li va explicar la seva aventura. Aleshores, el papa Joan Pau II li va dir que devia ser molt valent pel que havia fet en les seves condicions físiques. Va ser molt emocionant i va poder comprovar que era una persona senzilla, amable, més del que la gent pugui imaginar. Paraules de Josep Castellví Morera.
