Aquisgrà, Bad Vöslau, Bergen, Biella, Bradford, Brisbane, Covilhã, Lodz, Norrköping, Osaka, Prato, Roubaix, Tampere, Tilburg, Tulancingo, Verviers... encara que semblin estranys o desconeguts, aquests noms identifiquen carrers inclosos en el nomenclàtor de Sabadell. Es tracta de ciutats d’arreu del món la indústria de referència de les quals és la tèxtil. Per la seva analogia amb Sabadell, aquestes ciutats van ser elegides per posar nom als carrers d’un dels racons més bonics de la ciutat: les Cases de Cal Garcia.
Un trosset entranyable de Sabadell és la urbanització Nostra Llar, coneguda majoritàriament i popularment com les Cases de Cal Garcia, un barri format per 334 cases unifamiliars que, inicialment, eren per als treballadors de l’empresa tèxtil llanera Artextil, SA.
El fort creixement de Sabadell, els anys quaranta i cinquanta, va obligar el consistori a endegar un pla especial per l’habitatge. Entre els anys 1950 i 1960, i gràcies a l’anomenat Pla Marcet, a Sabadell es van construir més de cinc mil habitatges. Hi varen prendre part, a més de la iniciativa privada, la Caixa d’Estalvis de Sabadell, la Caixa de Pensions, VISASA, Inmobiliaria Gambús, l’Obra Sindical del Hogar, l’Instituto Nacional de la Vivienda, i les empreses tèxtils SA Marcet i Artextil, SA. En total, 5.307 habitatges, entre cases i pisos. En els grups de cases cal mencionar les de Can Feu, les de la Concòrdia i, òbviament, les de Cal Garcia.
El promotor de la urbanització Nostra Llar, l’empresari Josep Garcia-Planas, va anar més lluny del fet de construir habitatges per als treballadors de la seva empresa. No es tractava de fer quelcom semblant a una colònia tèxtil, com les del Llobregat, o els acostumats blocs de pisos de barriada. Volia fer, i ho va aconseguir, una veritable zona residencial tranquil·la i amena. A més, la va proveir d’escola per a nenes, escola per a nens, zona esportiva i d’esbarjo, espais enjardinats i l’església parroquial. En va resultar un petit i entranyable poble.
El projecte el va encarregar a l’arquitecte Santiago Casulleras i Forteza (Barcelona, 1901-1960), molt lligat a Sabadell, on ja havia creat la Cooperativa la Sabadellenca, del carrer del Sol, la Casa Tamburini, del carrer Indústria, la fàbrica Molins de l’avinguda de Barberà, i la fàbrica Artextil.
L’1 de maig del 1955, en un acte solemne, es van beneir les primeres 69 cases, ja acabades, del total de 334 que formaven la urbanització Nostra Llar
El sabadellenc Josep Garcia-Planas i Cladellas havia fundat l’Artextil l’any 1946. Empresa de cicle total i capdavantera en manufactura de llana i derivats. Era conscient que la seva empresa, com moltes d’altres de Sabadell, estava, o havia estat, protegida pel règim. De tendència paternalista i davant del problema de la manca d’habitatge a Sabadell, es va il·lusionar a fer una zona residencial per als treballadors de la seva empresa –que ell considerava col·laboradors– semblant a les que havia pogut veure viatjant per Europa. La seva primera idea era una altra que la que va acabar fent, però. Explicava, en petit comitè, un col·laborador proper a ell que estava engrescat a construir-la a l’altra banda del riu Ripoll, a la zona de Sant Nicolau. Per tant, fora de la ciutat i en un indret tranquil i proper. Només era necessari bastir una passarel·la o un pont per a vianants, entre el carrer de Quevedo, per exemple, i l’altra banda del riu. Algú proper li hauria suggerit que més d’un li agrairia aquell pont. Aquest comentari el va estranyar i neguitejar. El mateix interlocutor també l’hauria advertit de l’extrema alçada del projectat pont, amb l’afegit que molts dels intents de suïcidi des del pont de la Salut no tenien el resultat esperat i els interfectes quedaven tolits per sempre, mentre que el que es tirés des del seu pont segur que no cantaria ni gall ni gallina. N’hi va haver prou per desistir de la seva idea i cercar un altre indret.
Fins al final del carrer de Covadonga, no hi havia prou terreny per dur a terme el seu projecte, i així ho va fer. Va comprar, al Marquès de Montsolís, una superfície de cinc milions i mig de pams quadrats i es va disposar a convertir la seva idea en realitat. No va ser fàcil. Els tràmits i permisos varen ser complicats i les gestions varen ser feixugues. A més, va haver d’indemnitzar o ajudar els habitants de les 47 barraques i 77 coves que hi havia a la zona.
La inversió total va superar els seixanta milions de pessetes de l’època. El mes d’abril del 1953 es va posar la primera pedra del complex. Es van construir 334 cases unifamiliars, ben orientades, assolellades i amb qualitat de vida que al cap de vint anys de pertànyer a l’empresa quedarien en propietat dels usuaris. També hi va bastir una escola per a cinc-centes nenes, que va donar a l’Ordre de Maria Auxiliadora; una escola per a mil nens, que va donar als Salesians; una església consagrada a Sant Oleguer, que va donar al Bisbat de Barcelona; una zona esportiva que constava de piscina, pista poliesportiva, pista de tennis, vestidors i bar, a més d’un parc i zones enjardinades per a ús públic. Com s’ha escrit al primer paràgraf, el nomenclàtor dels carrers correspon a noms de ciutats de tot el món amb activitat tèxtil. L’arquitecte municipal, el senyor Gabriel Bracons, va considerar que es tractava de la millor realització urbanística de la ciutat.
També va donar a l’Ajuntament de Sabadell els terrenys per construir el Pavelló Municipal d’Esports, les pistes d’atletisme, camp de futbol i zona lúdic esportiva.
Els quatre pilars que sustentaven el projecte del senyor Garcia-Planas eren: fe, habitatge, cultura i diversió.
El diumenge 1 de maig del 1955, ara farà setanta anys, en una solemne celebració, es va procedir a la benedicció de les primeres 69 cases ja totalment construïdes, de les 334 que constava la nova urbanització, concebuda amb una claredat urbanística, tan harmoniosa com pràctica. No hi havia dubte que el conjunt que ja s’havia construït i la resta d’habitatges a erigir constituirien una autèntica ciutat, amb timbre residencial i sense comparació, tal era la bona impressió que causava en l’ànim del visitant, una realització tan perfecta.
La benedicció dels habitatges va ser realitzada pel reverend rector de la Santíssima Trinitat, Alejo Rigol, en presència de l’Ajuntament en ple, presidit per l’alcalde Marcet i nombrosos convidats i representacions.
Algunes d’aquestes cases, que havien estat moblades amb caràcter experimental, van ser visitades per tots els presents i van suscitar generals i encesos elogis per la seva encertada concepció i distribució d’habitacions i serveis.
A invitació del senyor Josep Garcia-Planas, l’alcalde i les autoritats es van traslladar a un dels extrems de la urbanització, des del qual es podia apreciar, com en un grandiós amfiteatre natural, l’emplaçament del que havia de ser el futur parc esportiu de la ciutat, en terrenys cedits desinteressadament al municipi pel senyor Garcia-Planas. La primera autoritat civil de la ciutat i la resta d’acompanyants van poder apreciar les enormes possibilitats que amagava l’extensa zona cedida, per al conjunt d’instal·lacions previstes.
Després de les detingudes visites efectuades al conjunt de la urbanització, les autoritats i acompanyants van felicitar efusivament el senyor Garcia-Planas per aquest conjunt de construccions que, ara com ara, no té precedent a Espanya i constitueix una de les obres ciutadanes més monumentals que la ciutat podrà exhibir sempre amb màxim orgull.
Abans s’havia procedit a l’acte de col·locació de la primera pedra del grup escolar que s’havia de construir per atendre les necessitats del considerable i magnífic grup d’habitatges.
El dia 23 d’octubre del 1958 va començar l’activitat escolar al Col·legi de nenes Maria Auxiliadora, el dia 18 de setembre del 1961 ho va fer el de nens Sant Joan Bosco, i el dia 4 de març del 1962 hi va haver el solemne acte de benedicció i inauguració de l’Església de Sant Oleguer, que compta amb pintures de l’artista sabadellenc Fidel Trias i Pagès.
Josep Garcia-Planas i Cladellas va néixer a Sabadell el 8 d’agost del 1897 i va morir, també, a Sabadell el 20 de març del 1969. Empresari de la llana i mecenes d’una iniciativa única a Catalunya i, segurament, a Espanya, va rebre la Medalla de Plata del Mèrit al Treball, el Premi Ciutadania, la Medalla d’Or de la Ciutat i va ser nomenat Prohom del Gremi de Fabricants i Fill Predilecte de la Ciutat de Sabadell.
Va posar, també, un immens granet de sorra per fer veritat els dos eslògans amb els quals es coneixia aleshores Sabadell: Primer Centre Tèxtil Llaner d’Espanya i Ciutat Pilot de l’Esport Espanyol, ja que la seva empresa Artextil, SA era líder en la manufactura de la llana i el Club esportiu Artextil –que aleshores participava en els campionats en les disciplines d’hoquei patins i handbol– va ser elegit, l’any 1961, millor entitat esportiva de Sabadell.
L’any 1988, es va inaugurar un monòlit recordatori i en honor del creador del barri.
Algú va dir del senyor Garcia-Planas: molts dels que s’han enriquit en vida, en morir deixaran darrere seu solament la seva fortuna material que aviat es pot perdre. Però el patrici Josep Garcia-Planas i Cladellas deixarà una fortuna molt més valuosa i personal: les seves obres realitzades, que proclamaran sempre la grandesa del seu esperit i la seva abnegació al servei de Sabadell.
