La Torre d’en Feu és només un dels exponents de les famílies Feu i Olzina, dues nissagues catalanes que des de l’època medieval van tenir múltiples propietats. L’Associació Cultural Can Feu va resseguir, dijous passat en un acte a la UES, l’origen de les dues famílies fins que s’enllacen i la petjada que van tenir a Sabadell.
El ponent va ser Aleix González, impulsor i membre de l’associació, que va assenyalar que els Feu provenien de Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental) i van arribar a Sabadell el segle XV, quan Pere Feu es va casar amb la sabadellenca Antònia Ullastrell. Els Feu eren boters –feien botes de fusta– i tenien casa dintre la muralla de Sabadell, de la qual en queden restes com les visibles a la Casa Duran o a la via de Massagué, per exemple. González va recordar –i així ho indica l’historial toponímic del nomenclàtor sabadellenc- que l’actual carrer de Sant Antoni es va dir carrer d’en Feu o de l’Hort d’en Feu el segle XVII.
Durant diverses generacions els Feu van ser boters fins que la cinquena generació es va començar a dedicar a la pagesia a mitjans del s. XVI. Un altre dels personatges destacats de la família va ser Pau Feu i Parés, ja al s. XVII, qui va ser procurador reial i membre de la casa del comú –el que ara seria l’Ajuntament– i que estava ubicada al carrer de Gràcia número 2. “L’expressió total de la família a Sabadell i Barcelona”, però va ser Pau de Feu i Ramoneda, que és qui el 1674 va comprar l’anomenada torre d’en Vallcorba, actual torre d’en Feu al barri de Can Feu.
A partir d’aquest punt és on s’inicia el camí que portarà a unir les branques descendents dels Feu i els Olzina fins que la propietat de la torre d’en Feu passarà a ser dels segons. Els Olzina venien de Puig-reig (Berguedà), des del s. XV. Després de passar per Cardona, el segle XVII es van emparentar amb una branca dels Riusech, la qual cosa els va dur “a ser una de les vint famílies catalanes més riques del s. XIX”. La unió entre els Feu i els Olzina es va produir el s. XVIII quan Isabel de Feu i de Rojas es va casar amb Josep d’Olzina i d’Amigó, per la qual cosa les propietats van passar als Olzina. El darrer hereu va ser Josep Nicolau d’Olzina i de Ferret, mort el 1924. L’herència va anar a la seva família política, els Pallejà, fills dels marquesos de Monsolís. Els canvis de propietat no van acabar aquí i el 2018 l’Ajuntament va obtenir l’immoble de Mas Duran a canvi que l’empresa no pagués els rebuts de l’IBI que devia des de feia anys i que sumaven uns 25.000 euros.
