Celebrant un comiat. El 9kim, icònic bar del barri de Gràcia, va fer els seus últims serveis el divendres 11 d’abril. L’endemà, dissabte, van decidir acomiadar-se amb una celebració: una festa on amics, clients habituals i veïns prenen l’última cervesa servida per la Mònica o pel Joan, el matrimoni que regentava el bar. Amenitzada amb un DJ de 19 a 23 h.
«Des dels anys vuitanta el meu marit i jo treballem a l’hostaleria sense parar. Estem cansats i volem baixar una mica el ritme», explica la Mònica Gonzàlez ('la jefa', com comenten alguns clients entre bromes). Tot i això, encara els podreu trobar «les tardes i els dissabtes i diumenges a l’hora del vermut a El Teler».
Frankfurts i patates fregides a dojo
El 9kim va obrir l’any 1982 amb el nom de Can Quim. «Va ser un dels primers frankfurts de la ciutat. El portaven els meus pares», recorda la Mònica. Molt proper a l’Institut Pau Vila, durant anys el bar era un punt de reunió pels alumnes. «Els meus pares eren com els papes dels nens del Pau Vila. Els cuidaven molt. I servien frankfurts i patates fregides a dojo», detalla, emocionada, la Mònica.
Més endavant, amb la Mònica al capdavant, es van fer diverses reformes i canvis: es van afegir menús a la carta i es va insonoritzar el local. Un lloc familiar, de trobada entre amics. «Tothom es coneix. Sembla de pel·lícula. Per a mi, és el bar del barri. El manté unit gràcies a la tasca, any rere any, del Joan i la Mònica», explica l’Eric Marcet (client jove i veí de Gràcia).
Mentre hi hagi bars
En Bernat Avellanada, client des de fa anys, emfatitza en aquesta idea: «Era un lloc d’unió, aquí es trobaven els amics», recalca. Les paraules unió, trobada i amics són les més repetides entre els habituals del 9kim. Amb un ambient de confort, recorda els bars dels anys noranta, abans que el minimalisme es fes amo del disseny d’interiors. «És un bar, però també una xarxa», diu la Mònica.
Com a últim missatge, 'la jefa' vol agrair la fidelitat: «Sort dels clients, han sigut molt bons amics i sense ells no hi seríem», conclou.
