El waterpolo femení està de moda. O com a mínim se'n parla més. L'or olímpic de l'estiu, i tot el que va comportar, va situar en el mapa un esport encara minoritari, però que creix a passes de gegant i que tenim la sort de gaudir a la nostra ciutat al més alt nivell des de fa més d'una dècada. La medalla a París va culminar la trajectòria d'una generació d'or que va aparèixer en el panorama internacional en els Jocs de Londres 2012 i es va anar consolidant fins a assolir la fita. Part de l'èxit ha arribat gràcies a Sabadell i al Club Natació, gran referent del waterpolo femení internacional. Amb una cinquantena de títols estatals i dotze de continentals (set Champions i cinc Supercopes d'Europa), hem normalitzat massa els triomfs. Abans d'aquesta època daurada, però, va haver-hi unes pioneres que van començar a obrir camí per tot el que va venir després. Tot just fa vint-i-cinc anys, el Club va alçar la seva primera lliga, acabant amb l'hegemonia del Mediterrani i iniciant un cicle guanyador.
Una de les grans figures d'aquella primera generació exitosa al Natació Sabadell va ser Mercè Vallès. "Jo feia natació i em vaig passar al waterpolo als setze anys perquè me n'havia cansat. Entrenàvem al vespre, de 20 a 22, i érem com una espècie estranya. Al principi, recordo que contra el 'Medi' sempre perdíem de pallissa, fins que un any li vam donar la volta", recorda. En la seva carrera, Vallès va guanyar quatre lligues i tres Copes en set temporades fins que es va retirar als 25 anys. "Després de guanyar la lliga del 2004, jo era la capitana, i li vaig dir a la Mònica Santos que era el meu últim partit. Al final, jo sabia que no m'hi podria dedicar i la compatibilitat cada vegada era més complicada", recorda.
Durant aquesta època al Club, també van disputar les primeres competicions europees. De fet, l'exwaterpolista recorda que "l'any 2000 vam fer una desfilada de roba al Park Paladium, que va presentar el Xavi Coral, per poder obtenir els fons necessaris per anar a jugar fora". En el seu moment, la generació de la Mercè Vallès va ser pionera en molts aspectes. També en l'àmbit de selecció. La sabadellenca va ser 88 vegades internacional i va disputar el Mundial de Barcelona 2003 i fins a tres Europeus. Queda l'espina dels Jocs Olímpics. "A Sydney i Atenes només hi anaven sis seleccions i nosaltres érem sempre la setena. És la funció que ens va tocar", admet.
La trajectòria de la Mercè dona peu a moltes anècdotes i curiositats. Des de formar part del primer grup que va entrenar al CAR de Sant Cugat, ser l'autora del primer gol a 'la Bombonera' de Can Llong o suspendre una assignatura perquè en l'examen final estava disputant una competició internacional i no li havien canviat la data. Un llistat enorme de vivències. Fins i tot recorda entrenar i jugar amb dues noies molt joves que posteriorment marcarien una època a l'entitat: Maica Garcia i Mati Ortiz. "Tinc la imatge d'elles, molt petites, assegudes a la banqueta. No recordo molt com jugaven perquè no vam coincidir gaire, però sí que tinc gravada una frase: 'aquesta noia, la Maica, apunta maneres', no recordo qui la va dir".
Tirant la vista enrere, la sabadellenca no se'n penedeix de la seva prematura retirada ni tampoc té l'enveja d'haver viscut una època molt menys exitosa que la posterior, malgrat que reconeix que lògicament li hauria agradat guanyar una Champions o una medalla olímpica, però sí que li queda l'espineta de no haver jugat a l'estranger quan va tenir l'oportunitat. "Vaig tenir ofertes d'Itàlia i de Grècia. No em vaig atrevir a donar la passa. Al final, guanyar una Champions o anar a uns Jocs, no depenia de mi. És l'època que em va tocar viure. Però anar a jugar fora sí que va ser una possibilitat real i és de l'únic que em penedeixo", assegura.
En qualsevol cas, un cop va acabar l'etapa de jugadora de waterpolo, va desenvolupar una llarga trajectòria en el món de la política, fins i tot com a regidora a l'Ajuntament de Castellar i de Sant Quirze. Va recuperar la vinculació amb el món de l'esport el 2017, quan va convertir-se en la vicepresidenta esportiva del Club Natació. En l'actualitat, és la directora de màrqueting, comunicació i atenció al soci de l'entitat i, des de l'altra banda, reivindica la feina que s'ha fet per posar el waterpolo femení al mapa. "El CN Sabadell va marcar un abans i un després. Va fer una aposta pel waterpolo femení quan ningú la veia i, a vegades, la sensació és que som el gran oblidat perquè no som de Barcelona. S'ha de valorar totes les passes endavant que s'han fet i com ens hem mantingut a dalt malgrat totes les dificultats i el pas del temps", proclama.
