La mona de Pasqua és una tradició peculiar, ben arrelada, però que cadascú celebra de formes diferents. Tot i això, entre els sabadellencs i sabadellenques hi ha un punt d'unió: compartir-la en família. Hem sortit al carrer per saber com viuen aquesta celebració, on els més petits i els qui no ho són tant poden gaudir de la dolçor de la xocolata.
Sergi Martínez: “S’ha de celebrar en família”
El Sergi ho té clar: la Mona és un dia familiar. “Ens agrada la Mona de xocolata clàssica, tant regalar-la com rebre-la”, afirma. Prefereixen el pastís original sense massa ornamentacions. Emfatitzant sempre en aquesta idea de viure el dia amb la família.
Neus i Alba Navarro: “Cada any canviem l'estil de Mona”
La Neus i l’Alba també celebren la Mona amb els padrins i les padrines. Cada any canvien la forma del dolç, combinant creativitat i tradició. “A vegades comprem un conill, altres un pastís”, expliquen. La seva filla petita, l’Alba, mentre juga amb una pilota de futbol al parc, recorda amb un somriure la seva Mona preferida: una pilota de futbol de xocolata, tot un clàssic per a una petita futbolera.
Marc Gómez: “La meva filla sí que la rep”
Tot i no ser ni padrí ni fillol, en Marc viu la tradició a través de la seva filla. “Aquest any rebrà la tercera Mona. L’any passat va ser un pastís de Bluey, i la següent espera una de Frozen o Vaiana”, explica. Segons en Marc, "aquest any la petita està molt obsessionada amb els personatges de Disney".
Júlia Vega: “Ara fem nosaltres el pastís”
La Júlia recorda que la primera Mona de la seva neboda va ser de la Patrulla Canina, però reconeix que, amb l’augment dels preus, han optat per fer-la a casa. “Afegim els ous de xocolata i ho fem nosaltres”, diu. Més enllà del valor econòmic, també ho veu com una manera de recuperar el component artesanal i familiar de la celebració.
