Eren les 12.35 h quan el món a casa nostra ha trontollat com no s'havia vist mai. Una apagada general aturava abruptament ordinadors, ascensors, trens i qualsevol activitat connectada al corrent elèctric. En un primer moment, l'impuls era anar a mirar el comptador i el wifi de cases i oficines. En pocs segons, però, tothom descobria la magnitud real de la incidència. No era només un tall puntual a la plaça de Ricard Simó. Tampoc al passeig de la plaça Major, on els comerciants treien el cap per compartir la incredulitat. Amb comptagotes, anàvem coneixent els detalls: l'apagada afectava Sabadell, el Vallès, Catalunya i tota la península Ibèrica.
Alguns corrien a les botigues a buscar ràdios analògiques i transistors amb piles per informar-se. A Sabadell, les escenes eren més pròpies d'una sèrie de ciència-ficció, com Apagón. El malson es feia real. Al passeig, dos músics posaven la banda sonora de l'escena, amb gent amunt i avall mirant-se amb perplexitat. "Tu tampoc pots trucar?".
Les corredisses buscant respostes es repetien. Sense internet ni electricitat, tothom anava a les fosques, sentint-se més vulnerables que mai. A l'estació de Ferrocarrils, les escales automàtiques estaven parades i els viatgers s'acumulaven a la sortida. Als trens, molts usuaris han hagut de caminar per les vies dins del túnel. "Ens han informat molt bé", deien unes dones mentre coneixien l'abast de l'afectació. "Tampoc hi ha internet? Pensava que només era un problema del tren", expressava amb perplexitat una altra.
El trànsit era caòtic sense semàfors, els supermercats a les fosques i els ascensors aturats amb gent a dins. Els Bombers i Policia Municipal anaven als blocs de pisos per rescatar els veïns. Al Taulí, el personal parava el cop parlant amb familiars i pacients. Un generador permetia mantenir l'activitat, amb el desig que no s'allargués molt.
A les escoles, els pares passaven a buscar els nens amb neguit. Els professors s'han erigit més que mai en un servei públic fonamental, mantenint la calma de la canalla i les famílies. A l'Escola Industrial, el Toni, el conserge, tocava la guitarra per amanir l'espera.
Tot plegat és la crònica d'una jornada insòlita. A primera hora de la tarda, alguns lectors treien el cap a la redacció demanant respostes. Després de més de sis hores, s'ha anat restablint el servei. Les teories de la conspiració ja començaven a circular. En els pròxims dies en proliferaran més. El que és segur és que la jornada ha posat en escac la societat actual. Per reflexionar-hi.
