Una realitat latent. Aproximadament l'1,23% de la població catalana (1 de cada 81 persones) és autista, segons dades d'Aprenem Autisme a partir d'un estudi de diferents investigadors. El nombre d'alumnes amb aquesta afecció en el neurodesenvolupament s'ha duplicat en els darrers cinc anys, ateses les dades del Ministeri d'Educació. Davant de l'increment de la prevalença, diferents actors del sector coincideixen en la necessitat d'agilitzar la detecció i facilitar els tràmits per accedir a les ajudes.
Des de la citada entitat alerten de les conseqüències de la demora en els diagnòstics, que pot fer que les persones autistes no obtinguin ni el suport ni l'acompanyament que necessiten durant el temps d'espera. La directora de l'associació, Susi Cordón, denuncia una falta de coneixement general sobre la condició. "Existeix un retard generalitzat en el diagnòstic i les avaluacions. Això fa que els recursos i les prestacions no arribin de seguida. A més, cal remarcar que les persones amb fills amb discapacitat -inclòs l'autisme- tenen una despesa molt més gran", adverteix en conversa amb el Diari.
L'experta lamenta que l'especificitat de l'autisme no està reconeguda oficialment a la cartera de serveis. "Molts cops, queda en terra de ningú", un fet que suposa un entrebanc afegit al context que viuen les famílies. De vegades, amb poques eines. "Més hores de vetllador no és sinònim d'una millor cobertura. El suport educatiu és només una part que ha d'anar acompanyada d'unes pràctiques inclusives i dels equips docents, amb la convicció que aquests alumnes poden aprendre", sosté Cordón. Per a fer-hi front, assenyala una figura. "El futur passa per l'assistent personal, que ha de servir de pont. És una responsabilitat que no pertoca al vetllador", reitera.
La situació al Taulí
A Sabadell, el Centre de Desenvolupament i Atenció Precoç (CDIAP) del Parc Taulí es referma com a referent en la detecció precoç i l’abordatge d’aquest trastorn. Des de l'hospital expliquen que està integrat per un equip multidisciplinari format per neuropediatres, psicòlegs, psicoterapeutes, fisioterapeutes, logopedes i treballadores socials.
“Un diagnòstic precoç evita etiquetes com: aquest nen és molt mogut, és dolent, pica molt... Podem començar a fer l’abordatge terapèutic amb l’infant des d’abans dels divuit mesos, amb la seva família i el seu entorn, evitant estigmatització i problemes futurs, com una baixa autoestima”, manifesta la doctora Maria Jesús Garcia, neuropediatra del CDIAP.
A Catalunya, hi ha 103 centres de desenvolupament i atenció precoç, al Vallès Occidental n’hi ha sis. Només al CDIAP de l'equipament sabadellenc es van atendre durant l'any passat 2.176 infants. Un seguiment que permet activar posteriorment els recursos disponibles per a cada cas.
Com és l'abordatge?
Maria Sáez treballa com a terapeuta de diversos casos de la ciutat. La logopèdia, exposa, és una de les disciplines que aporta eines per al progrés dels infants des de l'inici. "Ser molt precoços pot portar a un sobrediagnòstic i és un escenari que també ens trobem. Però, en general, convé que es faci com més aviat millor per poder treballar la rigidesa, les habilitats socials i totes les capacitats per a reeducar en l'entorn social que tenim", explica. A algunes famílies, avisa, els costa acceptar el diagnòstic i això perjudica l'infant. "No es tracta de posar etiquetes, sinó de poder personalitzar el seguiment que hem de fer", ressalta sobre el procediment. Les dinàmiques de treball, apunta, depenen molt de cada cas i els graus del trastorn. "El primer és analitzar la intenció comunicativa. Si és un nen que et mira i interactua, buscarem estimular el llenguatge", detalla.
L'especialista sosté que és molt important la tasca complementària que es fa a casa. "Per exemple, una dutxa permet repetir determinades paraules. O mentre sopem, conceptes com cullera, plat...", narra sobre situacions quotidianes que no s'han d'obviar. En aquest punt, es treballa per ampliar l'estructura de la frase, observant on apareixen les adversitats. "Molts casos presenten dificultats de comprensió. Molts infants amb TEA són molt literals i cal treballar el raonament més abstracte", exemplifica. Alhora, defensa el pes de les respostes grupals. "Moltes situacions avancen per la pràctica, per la interacció, i no només treballant-les individualment", tanca.
