"Som diferents col·laboradors que creiem en la inclusió", explica
Josep Giralt, un dels coordinadors de les sortides amb persones incapacitades visualment que organitza la
Unió Excursionista de Sabadell (UES). Aquestes trobades tenen com a finalitat intentar que persones cegues puguin gaudir de la natura de la mateixa manera que ho fa una persona sense cap impediment visual i, amb ajuda, poder fer excursions i senders diversos. "Volem que el contacte que tinguin amb la natura sigui el més fidel possible al que percebem els guies", comenta. Amb
una barra i dos voluntaris en tenen prou per fer-los gaudir d'un matí a la muntanya: "un guia es posa davant a dirigir el camí pel qual passaran amb la barra, que és l'eix central del trio; la persona del mig és la que no té visibilitat i a qui li van descrivint l'entorn, i, finalment, la persona de darrere és la que s'encarrega de vetllar pel benestar de la persona del mig i d'assegurar-se que va pel camí correcte. Seria l'equivalent al timó d'un vaixell", explica Giralt.
En tot moment,
el protagonista de la sortida és la persona sense visibilitat i els voluntaris tenen com a finalitat assegurar que gaudeixin de la natura amb la màxima seguretat possible, a causa de la vulnerabilitat amb la qual es troben. "S'ha d'entendre que la muntanya, com tot, és per a tothom. Per això hi ha una sèrie de persones que volem oferir la millor experiència possible a aquestes persones. A l'inici fa respecte, però és realment gratificant", comenta Toni Figaró, voluntari i coordinador de les trobades. "Molta gent creu que per ser cec no pots fer res i demostrem el contrari.
Ells no hi veuen, però les ganes de fer coses com anar d'excursió, per exemple, són les mateixes", afegeix Giralt.
[caption id="attachment_340078" align="aligncenter" width="700"]
El Daniel, acompanyat de dos voluntaris / VÍCTOR CASTILLO[/caption]
"NO VEURE-HI NO ENS IMPEDEIX CONTINUAR FENT VIDA SOCIAL"
Els protagonistes de la sortida, en
Daniel i la
Rat –de Montserrat–, posen èmfasi en la importància que tenen les persones voluntàries a les excursions que fan, ja que, sense ells, "no seria possible", comenten, tot i que, a la Rat no li agrada el terme voluntari "perquè fa curt". "Per a mi són més que voluntaris. Són guies que em fan possible aquestes sortides perquè, com diu el nom, em guien pel camí correcte en llocs que sola no m'hi podria posar de cap manera", comenta. Per la seva banda, en Daniel, sordcec, valora "infinitament" que persones jubilades inverteixin el seu temps a fer-lo gaudir d'un matí a la muntanya. "
El voluntariat és el futur de la societat i valoro molt que hi hagi gent que continua creient-hi i em permeti fer aquestes sortides", diu. A més, remarca que la seva invalidesa visual no l'exclou de l'activitat social: "Em permeten fer esport i desplaçar-me per fer activitat física com qualsevol persona", indica.
[caption id="attachment_340084" align="aligncenter" width="700"]
La Rat i Josep Giralt, abans de començar l'excursió / VÍCTOR CASTILLO[/caption]
Una de les iniciatives de la sortida, a més, consisteix a usar una barra extra per a les persones sense cap problema visual
"perquè empatitzin". Funciona de la mateixa manera que ho fan amb les persones que no hi veuen: dues persones guien i la del mig, sense cap problema visual, es tapa els ulls per poder viure una experiència el més fidel possible a la de les persones invidents. "Una de les coses que he après gràcies a aquest voluntariat és a valorar un fet que tenim tan interioritzat com veure-hi", comenta Figaró. Amb això, aquesta tercera barra permet que tothom qui vulgui pugui viure un tros de l'excursió de la mateixa manera que ho fan en Daniel o la Rat.
[caption id="attachment_340081" align="aligncenter" width="700"]
Tres voluntaris amb plena visibilitat usant la barra i els guies / VÍCTOR CASTILLO[/caption]
"FEM UNA CRIDA A MÉS VOLUNTARIS"
La manca de voluntaris és un problema recurrent a diverses entitats i iniciatives i això mateix es troben a la UES: "Recordem que venim a passar-ho bé, però en algunes sortides anem curts de voluntaris i hauríem de fer difusió a familiars i amics" explica Figaró als participants just abans de començar. D'altra banda, Giralt remarca que no cal ser soci de la UES per formar part d'aquestes sortides i anima la joventut a animar-s'hi: "Tots els voluntaris som jubilats i depèn de quines sortides no les podem fer per un tema físic", comenta. Algunes sortides requeririen usar la cadira Joëlette, que serveix per transportar persones i que puguin gaudir d'excursions més complexes, però assegura que ja no poden carregar el pes de les persones "per l'edat" i que amb persones de 30 o 40 anys "seria més fàcil".
[caption id="attachment_340082" align="aligncenter" width="700"]
El grup fent la presentació abans de començar l'excursió / VÍCTOR CASTILLO[/caption]
