Durant la guerra civil, a partir del
1936, a Sabadell es van construir diversos refugis antiaeris. Llocs que havien de permetre a centenars de persones resguardar-se dels atacs que podia patir el municipi. I a on eren els refugis? En espais soterrats que, amb el pas dels anys, han quedat integrats en edificis residencials o industrials.
Un d’aquests refugis és al
carrer de Caresmar, 104, al barri de Can Feu. Sota el que ara és una nau industrial en què hi ha una empresa dedicada al lloguer d’espais d’assaig musical s’amaga el denominat Refugi antiaeri del carrer de Caresmar que, com el del carrer de Buxeda, 23, el de l’IES Pau Vila i el de l'aeroport, està protegit pel pla de protecció del patrimoni local (PEPS) en l’apartat d’arquitectura de defensa. "Hi ha unes escales que baixen uns metres avall...", descriu el fundador de Tutupà,
David Payà, que és el llogater de la nau on hi ha el refugi del carrer de Caresmar. L'accés està tapat amb una planxa metàl·lica per impedir que ningú hi pugui accedir. Payà explica que aquest refugi "té un passadís d'uns tres metres d'ample i uns 2,5 metres d'alçada; fa forma d'h i l'accés és en un dels extrems".
[caption id="attachment_339415" align="aligncenter" width="1000"]
Escala d'accés al refugi antiaeri / José Ángel Arroyos (cedida pel Museu d'Història de Sabadell - MHS)[/caption]
La realitat, però, és que d’aquests espais només obren al públic puntualment per visites guiades que organitza el Museu d’Història les instal·lacions de l’Aeroport. La resta no estan oberts al públic perquè estan situats en una propietat privada (Caresmar i Buxeda) o bé són inaccessibles en aquests moments (IES Pau Vila).
Una moció de Sabadell En Comú Podem aprovada per majoria al ple del passat mes de març va instar l’Ajuntament a donar a conèixer aquests espais a través d’un centre d’interpretació de la memòria en què, gràcies a la difusió d’un itinerari, permetés a ciutadans a títol particular, escoles, historiadors, etc, conèixer aquests equipaments. El refugi de l'aeroport no s'ha de confondre amb
l'arsenal i el
polvorí que també es conserven i en els quals, puntualment, el
Museu d'Història fa visites guiades.
El regidor de Cultura,
Carles de la Rosa, destaca que "durant la guerra civil espanyola, la societat sabadellenca va aprendre a conviure amb la por constant de patir un atac aeri. Aquesta guerra va ser un punt d'inflexió perquè va ser la primera vegada que s'atacava la població civil amb artilleria pesant i les úniques eines de què disposava la població per protegir-se va ser la construcció de refugis subterranis". L'edil remarca que Sabadell, Reus i Barcelona van ser les ciutats més importants de Catalunya en matèria d'indústria aeronàutica de guerra.
Segons de la Rosa, els refugis, l'arsenal i el polvorí "són un reflex patrimonial de primer ordre". El regidor també subratlla que "hi ha la possibilitat" que es descobreixin més refugis antiaeris en els pròxims anys perquè hi ha imatges que fan pensar que n'hi havia un sota l'edifici de Correus de la via de Massagué, però que es va destruir quan es va construir l'actual edifici o no es va acabar de construir. També es té la incògnita sobre un altre possible refugi al carrer dels Germans Farguell.
[caption id="attachment_339424" align="aligncenter" width="1000"]
Illa del carrer de Caresmar cantonada Germans Farguell a sota de la qual hi ha el refugi antiaeri / DAVID CHAO[/caption]
Al carrer de Caresmar, el refugi està situat a escassos metres d’una altra insígnia durant la guerra civil: la fàbrica Baygual i Llonch que és on es van construir els avions anomenats ‘xatos’, del model Polikarpov-15. En el moment en què es va construir, el 1936, el refugi estava en un solar en què els terrenys no estaven conreats. Actualment, però, la construcció de naus industrials a sobre l’han deixat en un segon pla, però no inaccessible, tot i que no hi ha cap cartell que informi de la singularitat del lloc.
Diverses dècades el refugi va estar abandonat i només coneixien la seva existència aquelles persones que l’havien vist en el seu moment o ho van saber a través de la transmissió oral. No va ser fins al 2007 que el Museu d’Història el va donar a conèixer gràcies a la col·laboració d’un dels propietaris i diversos veïns de Can Feu i Gràcia. Aleshores, però, tècnics de l’Ajuntament el van poder visitar juntament amb membres de la secció d’Espeleologia de la
Unió Excursionista de Sabadell (UES), que en van aixecar plànols i van fer fotografies, perquè el refugi està parcialment inundat.
Per la seva part, David Payà opina que "estaria molt bé recuperar-lo d'alguna manera. És un espai al·lucinant que tenim a la ciutat i realment crec que ningú ho sap".
Estat i situació dels refugis de la guerra civil a Sabadell:
- Refugi del carrer de Buxeda, 23: és en una propietat privada. Anys enrere era un local que es va reconvertir en habitatge. Al refugi s'hi accedeix des del domicili a través d'unes escales.
- Refugi del carrer de Caresmar, 104: també forma part d'una propietat privada i no s'hi pot accedir lliurement. Està mig inundat.
- Refugi de l'IES Pau Vila (carrer de Viladomat, 118): no s'hi pot accedir. Un grup de professors investiga aquest cas i reclama que es facin les excavacions necessàries per museïtzar-lo.
- Refugis de l'aeroport de Sabadell: actualment se'n conserva un, a la part baixa del talús oest de l'aeroport, sota el Club de Tir. Segons el Museu d'Història, hi havia hagut 10 refugis en total, repartits entre els límits est i oest del camp d'aviació i al voltant dels tallers i hangars de la zona de Can Torres del Pla. A banda, es conserva l'arsenal i el polvorí.
