Laberint d'ombres va ser un fenomen televisiu a Catalunya que va portar diversos racons de
Sabadell a la petita pantalla. El rodatge de la sèrie de
TV3, a finals del segle XX, va tenir protagonistes secundaris rere les càmeres que formen part de la història de la nostra ciutat.
"El meu pare era un dels treballadors del cementiri, on es van gravar diferents escenes", explica Marina Lucía Gómez, filla de
Fermín Gómez. El seu pare, juntament amb
Francesc Miralles, es va erigir en un 'expert' per avançat de la telenovel·la. Tots dos van ser coneixedors d'alguns detalls sobre com era el dia a dia en l'equipament,
convertit circumstancialment en plató televisiu.
Un article publicat al Diari sobre la primera jornada de gravacions a Sabadell va despertar un sentiment de nostàlgia i les ganes d'homenatjar aquella generació de sabadellencs que eren a l'ombra. Tot plegat, a través de la història d'una amistat forjada en el lloc més insospitat.
La unió de la família
"Jo tenia sis o set anys i recordo poques coses. En un dels rodatges, per exemple, ens van convidar a les famílies al cementiri. Als més petits, ens van donar menjar i va ser tota una aventura", repassa la Marina, que ara té 34 anys. El seu pare obria les portes i vigilava que cap 'espia' descobrís detalls de la sèrie en l'indret. "Quan arribava a casa, era molt divertit. Li preguntàvem qui seria el següent a morir", riu. "
Sempre ens demanava que no diguéssim res i nosaltres guardàvem el secret. Quan després es desvelava la trama a la televisió, era molt curiós i generava rialles a casa", somriu ella, que en aquell moment era amant de la producció audiovisual.
El Fermín -que va morir poc després del final de la sèrie- feia equip amb el Francesc Miralles, que fins i tot va arribar a sortir en un dels capítols. A pesar de la seva desaparició, la relació entre les famílies va continuar forta. "Ens continuem veient i tenim molt bons records d'aquell temps", diu la Marina.
"Ens van fer posar una làpida"
En aquella època, pel cementiri era habitual veure-hi passar càmeres i actors per acomiadar els difunts en la ficció. "Va ser una situació molt diferent del dia a dia que teníem fins llavors a la feina. Jo era l'encarregat i teníem la feina habitual, sumada als rodatges. No ho havíem fet mai", exposa el Francesc Miralles, que té 67 anys i va ser al cementiri del 1996 al 2006, coincidint amb les filmacions.
A pesar de les exigències del guió, l'activitat més rutinària en l'emplaçament no s'aturava. "Es gravava a la part vella del cementiri i allà només hi enterraven aquells que tenen nínxol. La majoria es feien a la part nova. Mai va coincidir una gravació amb una de les obligacions del dia a dia", precisa Miralles. En una de les escenes, va aparèixer en pantalla. "Ens van fer posar una làpida, falsa, evidentment, com si féssim l'enterrament", rememora.
[caption id="attachment_339298" align="alignnone" width="700"]
La filla del Fermín mira un dels articles de l'època en què sortia el seu pare i en Francesc al cementiri | David Chao[/caption]
Ells evitaven els espòilers. "Feia gràcia veure els actors recitant, parlant sols, assajant els diàlegs, però nosaltres ens manteníem al marge. Va ser divertit", confessa amb un somriure. La sèrie va mostrar llocs de gran valor de la ciutat. "Sabadell era una de les ciutats amb més protagonisme", expressa. Més de 25 anys després, molts encara recorden amb emoció uns episodis que van deixar un reguitzell d'anècdotes per al record.
Amb el Fermín, van fer un tàndem que va anar més enllà de les jornades laborals. "El recordo com una persona excel·lent. Algú molt formal i implicada a la feina, però amb molta bondat i generós com pocs. Només tinc bones paraules per a ell", tanca emocionat.
https://www.diaridesabadell.com/2025/03/13/laberint-ombres-sabadell-rodatge-serie-tv3/
