La sabadellenca Dolors Sánchez explica com la seva vida va canviar radicalment després d'infectar-se per covid-19 el març de 2020, durant la primera onada vírica. "Han passat cinc anys i segueixo tenint els mateixos símptomes", lamenta. La covid persistent li ha provocat seqüeles importants, com una gran fatiga, dolors musculars i articulars, cefalees, dificultats cognitives, diarrees, problemes respiratoris i una pèrdua d'audició de quasi el 90%. "Tot s'ha cronificat", explica Sánchez. "És difícil, a nivell mental també, la meva vida es va posar del revés", afegeix. De fet, la sabadellenca era una gran aficionada al tenis taula: competia amb el Club Natació Sabadell. Poc després del diagnòstic, però, va haver de guardar la pala perquè la malaltia li va impedir continuar exercint aquest esport.
La Dolors és una de les més de 60.000 persones que es calcula que tenen la covid persistent a tot Catalunya, segons les dades més recents. Una condició que només té tractaments, però no cura. I que, segons les investigacions, pot generar més de 200 símptomes diferents, cosa que la fa una patologia infradiagnosticada. Es calcula que al voltant d’un 10% de les persones que han passat el coronavirus continuen experimentant símptomes durant un període prolongat. Aquest problema afecta especialment dones d’entre 45 i 55 anys.
Cinc anys després de l'esclat de la pandèmia, la Dolors segueix fent visites mèdiques amunt i avall. Recentment, per exemple, ha perdut gran part de la mobilitat del braç esquerre.
https://www.diaridesabadell.com/2025/03/14/cinc-anys-pandemia-covid-coronavirus-sabadell-fotos/"Estigma, invisibilització i manca d'investigació"
"Tinc la sort de formar part de la unitat de covid persistent de l'hospital Germans Trias i Pujol", diu. És l'única unitat especialitzada en aquesta qüestió de Catalunya, actualment. La sabadellenca lamenta que "encara falta molta investigació, assajos i formació als professionals" per a avançar en la cura i el tractament d'aquesta condició. A més, admet que es tracta "encara d'una malaltia molt estigmatitzada". Precisament, el Col·lectiu d'Afectades i Afectats Persistents per la covid-19 va engegar una campanya, que, sota el lema ‘No t’ho inventes’, vol fer pedagogia sobre la idea que la covid persistent és una malaltia real. Igualment, la Dolors exposa que el suport que rep la fa sortir endavant. "Vull agrair a moltes persones i institucions: la meva parella, tota la meva família, l'atenció primària del CAP Centre, l'Institut Guttmann, al Col·lectiu d'Afectades i Afectats Persistents per la covid-19...". [caption id="attachment_339305" align="aligncenter" width="1707"]
La sabadellenca Dolors Sánchez, a casa seva / Juanma Peláez[/caption]
Els records del principi: "Quan vaig arribar al Taulí..."
Des del primer moment, la Dolors va experimentar símptomes forts, com febre alta, problemes respiratoris i diarrea intensa –que al principi no era considerada símptoma de la covid–. "Vaig arribar a perdre 10 quilos", explica. Amb el pas dels dies, la seva situació es va agreujar fins a desenvolupar una pneumònia bilateral, fet que va requerir la seva hospitalització a l’Hospital Parc Taulí. "Quan vaig arribar al Parc Taulí estava molt espantada: només veies persones amb bosses de brossa de colors que es movien i una sensació d'incertesa, por i solitud". A la Dolors la van derivar a casa "perquè no estava en estat de risc mortal com altres pacients". A poc a poc, va començar a veure que els símptomes no marxaven, fins que, finalment, li van diagnosticar la condició.
