FOTOS | 10.000 caixes de tabac de pipa, vi i cigars: la col·lecció inèdita d'un sabadellenc

El garatge del sabadellenc Josep Maria Vidal s'ha convertit en un museu: la història d'un col·leccionista que "buscava motivació personal"

  • Els Premis Onion, un "èxit aclaparador"
Publicat el 27 de març de 2025 a les 18:44
Actualitzat el 28 de març de 2025 a les 13:34

En el garatge d'una casa a Covadonga, entre prestatgeries plenes –i molt ordenades– i parets arrebossades de troballes, un sabadellenc ha convertit la seva passió en una col·lecció de més de 5.400 caixes de vi i 5.500 capsetes de cigars i llaunes de tabac de pipa. “Va començar com una cosa senzilla,” explica Josep Maria Vidal. “Els meus fills i la meva dona em van regalar uns botellers de fusta, molt macos; i un dia, sense saber per què, vaig trobar la tapa d'una caixa de cava de Juvé Camps. Em va semblar bonica i la vaig penjar; i així va començar tot”.

[caption id="attachment_338723" align="aligncenter" width="2560"] El sabadellenc Josep Maria Vidal / David Chao[/caption] A poc a poc, la paret es va anar omplint de tapes de caixes de vi. “Vaig començar com si fos una galeria d'art, amb una guia i uns fils, com si fossin quadres,” recorda. Quan ja no hi cabia res més, un amic seu li va suggerir crear un sistema de portes abatibles per poder exposar-les millor. La idea va funcionar i la col·lecció va establir-se al garatge de casa seva, amb totes les caixes ordenades per denominació d'origen. I tot plegat encara va anar més enllà, quan un estanquer del Centre, coneixedors de la seva afició, li va regalar 50 caixes diferents de cigars. “Aleshores, vaig començar també amb el tabac", explica el sabadellenc. La seva col·lecció inclou caixes de tot el món, des de Cuba fins al Canadà, passant per l'Argentina, Nicaragua i tot Europa. Encara que mai ha viatjat per aconseguir-les, la seva col·lecció li permet “viatjar des de casa”. [caption id="attachment_338718" align="aligncenter" width="2560"] Dues de les sales que formen part de la seva gran col·lecció / David Chao[/caption] Però, el col·leccionisme, diu, ha suposat crear una xarxa de relacions i una motivació vital. “Les amistats que s'arriben a fer són impressionants,” afirma. De fet, gairebé tot el que té surt de donacions que li fan persones que ha anat coneixent. Cada divendres, per exemple, visita un estanc a Barcelona on li guarden caixes buides. “Quan hi vaig, ja m’estan esperant; i fins i tot saben quines caixes em falten i quines ja tinc,” diu, somrient. Quan compra algunes peces, només aquelles que li fan especial il·lusió – i sempre a bon preu i, normalment, per internet–, "només em gasto el que em gastava abans amb tabac, quan fumava", exposa.

Caixes amb molt valor, sentimental

El col·leccionisme l’ha portat a tenir peces que representen una autèntica fita personal, com una caixa especial de l’Anís del Mono que va trobar en un mercat d’antiguitats. “Un dia, amb la meva dona, vam anar a l’Anís del Mono, a Badalona, i ens van dir que feia trenta anys que havien venut les últimes caixes que es van enviar als Estats Units", detalla. Se li va posar entre cella i cella aconseguir-ne una. "Un dia, per casualitat, en vam trobar una en un mercat d’antiguitats i la il·lusió que em va fer no te la pots imaginar”.

A més, i amb segell sabadellenc, conserva una caixa de la Bodega Coca del carrer de Brutau que "era l'última que quedava en aquella casa i té un valor increïble per a mi, m'emociona que tinguessin el gest de donar-me-la".

[caption id="attachment_338727" align="aligncenter" width="2560"] Vidal assenyala la caixa de la Bodega Coca, una de les més especials de la seva col·lecció / David Chao[/caption] [caption id="attachment_338725" align="aligncenter" width="2560"] Algunes de les llaunes de tabac de pipa més valuoses / David Chao[/caption]

"A la vida, fan falta motivacions"

Pel que fa al valor econòmic de la col·lecció, no és quelcom que li preocupi; el Josep Maria ni tan sols en vol sentir a parlar. “Els meus fills faran calçotades amb totes les caixes, quan jo no hi sigui”, bromeja. “Però jo no col·lecciono per diners, sinó per la motivació de trobar peces úniques i la il·lusió d’aconseguir-les", afegeix. Que, per cert, està intentant aconseguir "com un boig" una caixa de sifó de Pulcra Sabadell. "Potser a través d'aquestes línies al diari hi puc arribar", apunta entre rialles. Encara que el seu "tresor" no estigui obert al públic, el seu entusiasme l’ha portat a formar part del grup de col·leccionistes de Sabadell. “Aquesta afició et manté actiu, et posa reptes i t’omple de satisfacció,” conclou. I per a ell, aquest és el veritable valor del col·leccionisme, assevera. [caption id="attachment_338720" align="aligncenter" width="2560"] / David Chao[/caption]