Alejandro Sáez Ripoll és secretari de la junta directiva del Col·legi Notarial de Catalunya. Els nous notaris van celebrar unes jornades el gener passat, en què van assistir prop d’un centenar de professionals de tot l’Estat aprovats a la darrera oposició. El sector intenta modernitzar-se, en contrast amb el món judicial, encara ancorat en el paper. Els més joves ho tenen clar: cal adaptar-se a les noves tecnologies. Sáez viu i treballa a Sabadell des del 2019, però el seu vincle amb la ciutat ve de lluny. El seu avi, empresari tèxtil, venia a comprar teles a Sabadell. Els seus cognoms encara sonen familiars entre alguns dels prohoms de la ciutat.
La feina dels notaris és un reflex del que passa a la societat. L’any 2020, amb les morts provocades per la Covid, hi va haver un gran augment de les herències. Quina fotografia té del Sabadell d’avui? Què es mou a la notaria? El que hi ha més és operacions immobiliàries, compravenda d’habitatges. Estan venint promotores i constructores de fora de Sabadell a construir. Per què? Doncs perquè tot el que es construeix a Sabadell i al Vallès en general, es ven, tot un reflex que el moment econòmic és bo. A més, la ciutat té una tradició empresarial important amb el tèxtil, hi va haver moltes persones que van fer diners, i quan el sector va caure, el capital es va diversificar en la construcció i altres tipus d’indústria. Aquí també hi ha molt de dret mercantil: constitució de societats, ampliacions de capital... I més que herències –que depenen de les defuncions com deia vostè– ara hi ha més gent jove que fa testament que abans de la pandèmia. Si augmenten les compravendes i els preus de l’habitatge, hauran crescut els ingressos dels notaris, no? Hem notat l’augment de les operacions i la pujada dels preus. Crec que estem passant per un període de recuperació després d’una llarga crisi i, a més, en els últims mesos la baixada de l’Euríbor ha incentivat la compravenda amb hipoteca. Hi ha prop de 3.000 notaris a tot l’Estat. En són prou? Som suficients i estem donant un bon servei. No hi ha notícies de col·lapse de notaries i al contrari: els notaris hem ajudat a descongestionar els jutjats, que estaven col·lapsats, després que l’Estat ens donés més competències el 2015. Hem assumit matrimonis, jures de nacionalitat… Els notaris fem en una setmana el que al jutjat triguen un any i mig. No podrem tocar la part penal, però traiem molta feina als tribunals!
Hi ha pocs catalans que es presentin a les oposicions per ser notaris. Per què passa? Què fan per canviar-ho?
Catalunya no és un lloc amb gaire cultura d’oposicions, perquè té molta indústria. En canvi, en altres llocs menys industrialitzats d’Espanya, opositar és una manera d’assegurar-se una feina. Aquest any hem aconseguit canviar la tendència i hi ha hagut deu opositors catalans aprovats, després de prendre mesures des de l’acadèmia d’opositors del Col·legi Notarial de Catalunya, amb una nova línia de subvencions per fomentar-ho. Les oposicions et poden portar cinc o sis anys d’estudi sense cap retribució, per això si donem beques de 600 euros al mes, ajudarem a aquells que més ho necessiten a poder opositar.
La falta de notaris catalans fa que les places es cobreixin amb professionals d’altres punts d’Espanya, com vostè, que és de València i exerceix a Sabadell.
Exacte, i a València passa el contrari: hi ha molts notaris, per tant, aconseguir una plaça allà és molt més complicat i depèn de l’antiguitat. Els nous notaris trien Catalunya: si no m’equivoco, dels 92 aprovats aquest any, 28 vindran aquí. Catalunya és un motor econòmic nacional, aquí la quantia de les operacions és més alta. Hi ha més vendes de pisos, més pòlisses mercantils, hi ha molta empresa… hi ha molt moviment.
Si no saben català, no perjudiquen la llengua?
No. No per diverses raons. Et sorprendria l’esforç de notaris andalusos, madrilenys i gallecs que s’apunten a català. El Col·legi Notarial de Catalunya cada any promou classes gratuïtes de formació en català, en col·laboració amb la Generalitat. Som funcionaris de l’Estat, estem a Catalunya i és el que toca. Jo signo escriptures en català diàriament. La llengua no és cap obstacle.
Hi havia reticències a venir a Catalunya durant el Procés. Això ha canviat?
És cert que durant els anys del Procés hi havia un cert respecte per venir aquí a exercir, per tot el que sortia a la premsa... També va ser el meu cas. Però després vaig venir aquí a treballar i no he tingut cap problema. He tingut una molt bona acollida i he fet amics a Sabadell i a Barcelona, com la majoria dels notaris que venen d'altres parts d'Espanya. De totes maneres, ara el pols independentista ja ha baixat i ningú no et diu que no vol venir aquí perquè el clima estigui tan encès.
Els notaris sou un servei de l'Estat. Anar al notari no és opcional, cal fer-ho per a determinades gestions. Com s'explica que hi hagi diferències de preus entre uns i altres?
Som funcionaris públics, però no depenem dels pressupostos generals de l'Estat. L'Estat no ens paga. La notaria la paguem nosaltres, com el lloguer, els empleats, i la nostra única font d'ingressos són els clients. Els notaris no podem posar els preus que vulguem perquè estan fixats per un sistema d'aranzels, així que l'import és semblant entre uns i altres. Introduïm una sèrie de variables, com els folis, l'import de l'operació i els signants, a l'ordinador i es calcula el preu. A partir d'aquí, podem cobrar la totalitat, no cobrar-la o aplicar un 10% de descompte. No hi ha més opcions.
En el marc de les jornades de Nous Notaris, celebrat a Sabadell, van visitar el centre tecnològic del Notariat, a Sant Cugat, però fa la sensació que el notariat necessita modernitzar-se, que s’ha quedat enrere.
Encara que molta gent no ho pensa, el notariat ja és modern. El que passa és que se sol associar la figura del notari amb un senyor antiquat que treballa amb paper, i no és així. Avui dia existeix un protocol electrònic i, a més, es permet signar alguns documents, com la constitució d’una societat, des de qualsevol lloc, i mantenim el paper només per seguretat. Actualment, ja s’han signat 5.000 escriptures telemàtiques.
És igual de fiable signar aquests documents a distància? Com saben que és la persona i que està en les seves facultats?
La signatura telemàtica serveix per a alguns documents, no per a tots. Per exemple, una compravenda no es podria fer. Abans de procedir a la signatura telemàtica, hi ha una validació per part de la Policia i del Ministeri de l’Interior i demanem al client que ensenyi el seu DNI davant la càmera… És un procediment segur i crec que en el futur tots els documents es podran signar de manera telemàtica. Cal tenir en compte que la majoria de la gent va al notari tres cops a la vida: per comprar, heretar i vendre, però hi ha altres clients d’àmbit mercantil que venen molt sovint. Tot i que continuem tenint competència territorial, el client podrà estar on vulgui i el notari, al seu despatx, en els documents per videotrucada. No tenia sentit que no pogués signar a un amic que viu a Madrid si no ve a Sabadell, que és la meva zona. Jo soc molt pro signatura telemàtica, no me n’amago.
El tracte també ha canviat?
El concepte de notari ha canviat, ja no és algú distant. Bona prova d’això és la tasca que fem als pobles, on el notari és com el rector o l’alcalde. És algú molt proper. Molts notaris d’aquí, de Sabadell, posem el mòbil a la targeta de la notaria. Tothom que ve té el telèfon! I si cal atendre una clienta que té pressa per fer un testament un dissabte, doncs ho fan. La majoria hem deixat les formes de l’antiga usança. No veiem papers, veiem persones. Una altra evidència que els temps han canviat és que la majoria dels nous notaris en les últimes oposicions són dones. Fa vint anys eren tots homes.
Les oposicions són massa memorístiques i poc pràctiques, una cosa que també passa amb jutges i fiscals.
No és tot memorístic. És cert que els dos primers exàmens, que són orals, consisteixen a recitar temes durant una hora, però després has de demostrar que no ets un lloro. Estudies d'una manera tan intensa, entre 10 i 12 hores al dia, durant sis dies a la setmana, que el coneixement no se't treu del cap i pots passar al dictamen, un cas pràctic que has de resoldre en sis hores. Aquí és on demostres que haver après el contingut té sentit en la realitat del dia a dia.
Els preparadors d'opositors a notari cobren?
No, els notaris no cobrem per preparar opositors. Per què? Perquè a nosaltres ens van preparar gratuïtament. Jo vaig estar molestant dos notaris durant sis anys a canvi de res, anava a cantar-los els temes els dimarts i els dijous i mai em van cobrar. Ara faig el mateix.
Fotografies: Víctor Castillo
