L'exporter de futbol
Juan Carlos Unzué ha compartit a
Sabadell cinc lliçons que ha après al llarg de la vida i que han pres més sentit que mai des que el juny de 2020 va anunciar que té esclerosi lateral amiotròfica (
ELA), una malaltia neurològica que anul·la les cèl·lules encarregades de controlar els músculs que mouen el cos.
Unzué (Navarra, 1967) ha participat en l'esdeveniment del sector immobiliari
Ments Brillants, organitzat aquest 26 de març a l'Espai Cultura de la Fundació 1859 Caixa Sabadell per la immobiliària Igloo Exes Centre i enfocat en conferències sobre excel·lència i superació. Només començar la seva intervenció, l'exfutbolista i exentrenador ha explicat que "possiblement sigui l'última xerrada que faci" perquè ha explicat que l'avenç de la malaltia que pateix el limita cada vegada més, motiu pel qual recentment també ha deixat de comentar partits de futbol al canal DAZN. La ponència ha durat uns 20 minuts al llarg dels quals ha compartit cinc lliçons que ha après al llarg de la vida.
1. Aprendre el valor de l'empatia
"L'esport m'ha donat l'oportunitat de créixer personalment i professionalment. Crec que una mica abans que les persones que no han practicat esport, perquè et fa molt resilient", ha dit Unzué. "Fins i tot als millors tard o d'hora els arriben les derrotes", en què hi ha moments de frustració i decepció, però ha assenyalat que no pots perdre gaire temps per estar a punt, en el cas futbolístic, pel següent partit. Així, ha detallat que l'esport li ha fet aprendre valors que li han servit tota la vida com l'esforç i, gairebé de forma inconscient, l'empatia.
2. Donar-se l'oportunitat d'encertar i equivocar-se
"Doneu-vos l'oportunitat d'encertar i equivocar-vos", ha remarcat Juan Carlos Unzué. També ha explicat que, al llarg de la seva vida, quan ha volgut fer alguna cosa "m'he llançat a la piscina. Alguna vegada ha sortit millor o pitjor", però està convençut que "haver sigut valent i atrevit et dona una tranquil·litat enorme".
[caption id="attachment_338499" align="aligncenter" width="1000"]
L'exfutbolista ha participat a l'esdeveniment Ments Brillants / JUANMA PELÁEZ[/caption]
En aquest sentit, de no haver-ho fet, "la frustració que hauria pogut sentir no m'hauria ajudat a portar la malaltia". "Us animo a ser valents i atrevits; que us llanceu a la piscina, que ho intenteu", ha dit per acabar aquest punt.
3. Ens adaptem més del que ens imaginem
Conviure amb aquesta malaltia des de fa quatre anys li ha fet tenir clar que les persones "tenim capacitat d'adaptar-nos a situacions inclús majors de les que hauríem imaginat". "Fa 10 anys jo era molt actiu, si algú em diu o pregunta si podria ser feliç en una cadira de rodes... Porto quatre anys. Immediatament hauria dit impossible i m'hauria equivocat. He viscut moltíssims moments de felicitat en aquests quatre anys en cadira de rodes", ha afegit, per animar tothom al fet que "tinguem autoestima i creiem en nosaltres mateixos".
4. La paraula màgica: acceptar
El navarrès ha explicat que té una paraula clau que l'ajuda a viure: acceptar. "Acceptar que l'ELA formarà part de la meva vida". Interioritzar aquesta situació, o una situació imprevista o complicada, sigui com sigui, assegura que ens ajudarà a superar la dificultat i fer que tot sigui una mica més senzill.
5. Estima i respecta
Quan Juan Carlos Unzué va fitxar com a porter pel FC Barcelona, l'entrenador era
Johan Cruyff. Unzué tenia 21 anys i ha compartit una anècdota que va viure quan anava a començar la pretemporada i "estava convençut que anava a ser el porter titular, però em va faltar rumiar-ho dues vegades i tenir clar que tenia un altre company", que era
Andoni Zubizarreta, set anys més experimentat que ell i titular a la selecció espanyola de futbol.
No va ser fàcil per Unzué acceptar la suplència, i ha explicat que entrenava molt per intentar fer-se un lloc a la porteria. Aleshores "el Johan em va començar a exigir, apretar d'una manera que sentia que en algun moment em faltava el respecte, però m'equivocava. L'únic que volia ell era que jo no em conformés amb haver vingut al Barça, ser suplent d'Andoni Zubizarreta i m'apretava per treure la meva millor versió".
Així, va treure la conclusió que no tenim un problema quan algú ens exigeix perquè creu en les nostres possibilitats. El tenim, i greu, diu, "quan ningú ens diu res
. Preocupeu-vos quan ningú us digui res".
Premi Ments Brillants a Judith Forca
La intervenció de Juan Carlos Unzué ha finalitzat quan ell mateix ha sigut l'encarregat d'entregar el primer premi Ments Brillants a la waterpolista
Judith Forca (CN Sabadell). El gerent d'Igloo Exces Centre,
Josep Marín, ha explicat que amb aquest reconeixement es vol destacar l'èxit i l'esperit de superació de persones de la ciutat.
[caption id="attachment_338502" align="aligncenter" width="1000"]
Judith Forca, Josep Marín, Juan Carlos Unzué i la tinenta d'alcaldessa Montse González, en l'entrega del premi / JUANMA PELÁEZ[/caption]
A la jornada hi han assistit més 200 persones, segons l'organització, i es donaran cinc euros de la venda de cada entrada a la Fundació Miquel Valls de lluita contra la ELA.
Preguntat sobre l'avenç de la llei de la ELA al aprovada l'octubre passat al
Congrés dels Diputats, Unzué ha explicat que "ara tenim la llei, però les ajudes no arriben", per la qual cosa les entitats que hi ha al darrere han presentat un pla de xoc per poder ajudar les persones que necessiten respiració assistida més de 16 hores al dia, que són unes 500 segons ha dit. Al llarg de la seva intervenció, Juan Carlos Unzué també ha volgut subratllar que "la investigació és vital" i ha aplaudit el treball en equip de totes les persones que lluiten contra aquesta malaltia, així com ha tingut un record per a aquelles que ja no hi són.
