"De gran vull ser pilot d'avió i ho aconseguiré", assegura amb convicció Dulce Yuliette García (14 anys), una de les mentorades del programa i estudiant de l'Institut Jonqueres. "Jo model", afegeix Gael García (14 anys), també mentorat, però de l'Institut Arraona. Les cares d'orgull de les tècniques d'integració social dels respectius instituts, Sílvia Moraleda i Susana Valverde, en sentir la seguretat amb què ho afirmen, ho diuen tot. Veuen que el que estan fent té tot el sentit del món i encara més quan hi ha un canvi tan notori com el cas d'ells dos, que han canviat per complet des que van iniciar el programa.
El
Departament d'Acció Social de l'
Ajuntament de Sabadell, el curs 2016-2017, va donar l'oportunitat a l'
Institut Jonqueres, amb el suport tècnic de l'entitat
Camins Fundació, de tirar endavant un projecte d'ajuda juvenil per tal de disminuir l'abandonament escolar prematur mitjançant l'acompanyament de mentors, tal com se'ls anomena. Tres anys més tard, el curs 2019-2020, s'hi van afegir l'
Institut Arraona i l'
Institut Agustí Serra i aquesta és la novena edició del programa. "Volíem que a través del suport d'una persona universitària o de grau hi hagués un reforç escolar, emocional i social, principalment, i ho hem pogut anar construint", explica Moraleda. "La mentoria és una metodologia aplicable a molts camps. En el nostre cas, és en l'àmbit juvenil, però es pot abordar aquest mètode en diferents sectors", detalla Sara Ballester, coordinadora del programa.
[caption id="attachment_338362" align="aligncenter" width="634"]
/ VÍCTOR CASTILLO[/caption]
"Un desconegut passa a ser un amic o un germà petit"
La confiança tant de les famílies com dels mateixos mentorats cap a aquest programa és la clau de l'èxit. "Es creen vincles entre mentorat i mentor que els ajuden a motivar-se a continuar estudiant, a poder fer activitats que per ells mateixos no farien i, d'aquesta manera, es trenquen barreres i poden sortir de la seva zona", exposa Sílvia Moraleda. "Va començar sent un desconegut i ara
hem creat un vincle d'amistat", diu Luana Alemán (18 anys), mentora a l'Institut Arraona. Tenir com a persona referent algú més gran que t'ajudi a créixer, decidir i que, en general, t'acompanyi, és una de les millors maneres per combatre molts problemes que podem tenir durant l'adolescència. "És una
ajuda mútua, no només unidireccional de mentor a mentorat", afirma, orgullosa.
"Quan tinc problemes a casa o a l'escola li explico a la meva mentora i
m'ajuda molt a resoldre diverses situacions. És un gran suport per a mi", explica Yuliette García. Aquest suport, sovint invisibilitzat, va molt més enllà de quedar dues hores la setmana i passar una bona estona, que també, sinó de ser una
peça incondicional durant un moment tan complicat per a molts i amb tants canvis com és l'adolescència. "Se'm va ajuntar el canvi de ciutat amb una malaltia que vaig tenir i em costava molt sortir de casa i socialitzar. Un dia va arribar la meva mare a casa i em va proposar fer el programa de mentoria i, tot i no saber què era, ho vaig acceptar i n'estic molt content", explica Gael García.
"Com diu el lema del programa, 'poden volar més lluny'"
En diversos casos, com el de Cristina Martínez, mentora a l'Institut Jonqueres, sentir-se identificat és una de les claus per iniciar un voluntariat: "Vaig marxar de casa molt d'hora i vaig tenir una adolescència molt complicada.
Volia donar a algú l'acompanyament que m'hagués anat molt bé tenir", comenta. En el cas de la Luana, exposa, "va ser per sortir de la zona de confort" i va buscar un voluntariat d'interès a fer i ho valora molt positivament com un canvi a la seva vida, ja que veu que pot ajudar algú que ho necessita i invertir hores en el projecte val la pena.
El programa, format per
12 parelles de cada centre, 36 en total, compta amb mentors, adolescents d'ESO, i mentorats, estudiants de 18 a 30 anys, i es creen les parelles de la manera que es creu que pot funcionar millor. "Fem una valoració i hi ha un seguiment dos cops al mes. Si funciona, no ho toquem, però si creiem que un canvi pot ser bo, l'apliquem", exposa Sara Ballester. "
Notem les millores com a centre. Alumnes que estaven en situacions delicades estan a la universitat o hi ha mentorats que, amb els anys, han volgut ser mentors", afegeix la tècnica d'integració social de l'Institut Jonqueres. "La seguretat amb la qual arriben el Gael o la Dulce Yuliette ara no és, ni de bon tros, la d'abans", afegeixen amb orgull.
[caption id="attachment_338363" align="aligncenter" width="634"]
/ VÍCTOR CASTILLO[/caption]
La manca de voluntaris, el principal problema
Malauradament, però, asseguren que no poden ampliar la xarxa de mentoria a causa de, principalment, la
falta de voluntaris. "Costa molt trobar joves de 18 a 30 anys que s'interessin per aquest tipus de voluntariats", expliquen. La intenció seria que entressin més instituts al programa i poder anar ampliant a poc a poc la quantitat de parelles que treballen en conjunt, però
la falta de personal ho complica. Asseguren que la difusió que fan hi és i arriba a força gent, però costa enganxar el jovent. "A qualsevol biblioteca hi ha un cartell informatiu i a les nostres xarxes socials en fem difusió, també, però animem a qualsevol jove que s'hi vulgui apuntar que hi participi", exclamen. "Era un projecte molt abstracte al principi, no obstant això ho vam anar perfilant i volem que continuï creixent", exposa Sara Ballester. "Només ens falta la gent per dur-ho a terme, perquè la resta de recursos, tot i que sempre es poden millorar, els tenim", conclouen.
