Entrevistem el Xavier, la Laia i el Roger en el marc del Dia Mundial de la Síndrome de Down, que es commemora cada 21 de març. Són companys d’Andi Sabadell i es consideren “com una segona família”. Sobre inclusió, lamenten que “queda molta feina per a fer encara”. Admeten haver estat víctimes de discriminacions o situacions indesitjables.
Xavier Pous
"Em van prohibir entrar en una discoteca durant el comiat de solter del meu germà"
El Xavier treball a Manresa i fa quasi 20 anys que exerceix de conserge a la Fundació Universitària del Bages. “Visc a Sant Vicenç de Castellet, però vinc tot sovint a Sabadell”, explica. És membre d’Andi Sabadell i té un vincle molt fort amb la ciutat. “A l’entitat, principalment, faig activitats esportives i, a més, jugo en un equip de bàsquet”, detalla el Xavier, que afegeix que “l’esport el veig com una cosa molt important per a la salut”. A banda, també està molt implicat en ‘Els Cracs’, la banda musical d’Andi, on toca les flautes soprano i contralt.
El Xavier recorda un episodi que el “va marcar molt” i que demostra que “encara han de canviar moltes coses a la societat”. “Uns dies abans del casament del meu germà, vam celebrar el seu comiat de solter. Vam decidir anar a una discoteca tots junts, però, quan vam arribar em van prohibir l’entrada perquè tenia síndrome de Down”. Al final, malgrat la insistència dels seus amics i familiars, no va poder entrar a la discoteca.
Laia Piqué
“Reivindiquem sempre que som capaços de fer qualsevol cosa”
La Laia assevera que “només canviaran les coses de veritat quan s’impliquin les persones importants”. “A la gent que pensa que som menys, els diria que nosaltres som capaços de fer qualsevol cosa”, afegeix. La Laia treballa, viu sola i porta una vida completament independent. Aquesta és la seva carta de presentació, diu, per recordar a la societat que “som capaços de dur la nostra vida sols”. L’any 2004 va fer unes pràctiques al Vapor Llonch i va entrar a treballar a Aigües de Sabadell.
Vinculada des de fa molts anys a l’entitat Andi, exposa que s’ha convertit en “una segona família”. A més, a l’entitat es treballen molt els temes de discriminació i funciona com a òrgan assessor en casos de situacions indesitjables. “Sovint ens passen coses, que no ens haurien de passar, i per això hi ha l’associació, per fer-nos costat”, explica la Laia. Narra que en diverses ocasions l’han tractat amb actitud infantil: “Em vaig trobar fa poc amb una senyora que em tractava constantment com si fos una nena; i jo no soc una nena, soc una persona adulta, com ella”.
Roger Núñez
“Cada matí agafo el tren i vaig a treballar, com fa tothom”
“Porto una vida normal”, enceta la conversa el Roger. “Agafo el tren o el bus per anar a la feina i quedo amb els companys per arribar plegats”. Treballa en una pastisseria a Sant Quirze del Vallès i, de fet, és un dels treballadors més veterans. Va accedir-hi fa anys després de formar-se com auxiliar d’hostaleria i de fer un curs de manipulació d’aliments. Aquest divendres, precisament, el Roger ha estat un dels membres de l’equip que s’ha desplaçat al Parlament de Catalunya. “Anem a parlar amb el molt honorable president per a fer-li una sèrie de preguntes i parlar-li de la nostra vida independent”, explica.
Sobre episodis de discriminació, el Roger també admet haver-se trobat amb situacions com les dels seus companys. En escenes quotidianes, com anar a comprar el pa o a la feina. “M’havia passat alguna vegada que alguna clienta de la feina m’evitava”, reivindica. “El primer que faig és comunicar-ho a les meves companyes i a les meves superiors”, conclou.
Andi Sabadell organitza el 'Parlem de Capacitats'
Dijous, l'associació ANDI Sabadell va celebrar un acte al Casal Pere Quart per commemorar el Dia Mundial de la Síndrome de Down. L'activitat, anomenada Parlem de capacitats, va ser liderada per persones amb síndrome de Down de l'entitat, posant en valor el seu protagonisme en l'organització. Al llarg de la trobada, es van projectar diversos vídeos en què familiars i coneguts dels participants van compartir les seves experiències i reflexions sobre la convivència.
[Fotos: David Chao]
