En Floki i en Kung-fu són dos
animals que han sortit de les gàbies de la protectora de Sabadell i no només han trobat una llar, també una família. Són dos dels 494 animals que s'han adoptat en un any al refugi de Sabadell,
en un any on creixen les adopcions i baixen els abandonaments. Així i tot, les entrades a la protectora continuen superant les sortides.
Laura Berdasco: “El més maco és el vincle que generes amb els animals”
La Laura va conèixer la protectora quasi per casualitat. Quan va morir la seva gossa, va decidir donar els materials i joguines a la protectora d’animals de Sabadell. I va ser aleshores quan es va vincular: des d’aleshores, ja han donat una oportunitat a dos gats del refugi.
Ells han passat per totes les fases: primer, van apadrinar un gos. També es van fer socis de la protectora. Més endavant, van adoptar una gata, la Pipa, ara fa tot just dos anys. Aquest hivern, però, davant del crit d’auxili que es va fer des del refugi per trobar llar als animals més vulnerables que patien més les conseqüències del fred, la Laura va decidir acollir en Kung-fu de forma temporal.
Una temporalitat que s’ha acabat convertint en adopció. “Ens vam enamorar des del primer dia, és un tresor, molt afectuós”, explica la Laura. Fa tot just una setmana signaven l’adopció definitiva. “Ho hem passat malament amb ell, van haver de sotmetre’l a una operació. Potser si no ho haguéssim fet, no hauria sobreviscut”, assegura.
La Laura fa una crida a la responsabilitat i anima a totes les persones que vulguin adoptar. Això sí, deixant-se assessorar: “Hi ha adopcions que no són viables per diferents motius, és per això que cal escoltar molt bé les recomanacions de la protectora”, considera.
“Hem de tenir en compte que és un ésser viu, no es pot anar amb idees fantasioses o idealitzades”, apunta. Per la Laura, el més maco “és el vincle que es genera amb els animals” i l’experiència de viure aquesta connexió. “Amb tan poc que es dona... el retorn és tan gran!”, defensa.
La Laura desconeix en quines circumstàncies va viure el seu nou company, però el que té clar és que vol oferir-li la millor vida possible. “Vull oferir-los el millor perquè visquin dignament, ens permeten aprendre molt d’ells”, afegeix. Considera, a banda, que tenen “un gran efecte terapèutic en les persones”.
Ruth Carralero: “Els gossos que venen de la protectora són molt agraïts”
Al Floki, abans Juanito, se’l van trobar deambulant pels carrers de la ciutat, abandonat. Malgrat que tenia xip, mai van rebre cap trucada dels seus anteriors propietaris, ni van poder contactar amb la seva anterior família. La sort del Floki va ser quan va entrar a la protectora d’Animals de Sabadell i, uns mesos després, arribava a la llar de la Ruth Carralero. Un gos d’un any i mig i amb molta energia. “Els gossos de la protectora són molt afectuosos, molt agraïts. De seguida es vinculen molt. Adoptar sempre és l’opció”, apunta la dona.
Ella està vinculada amb la Lliga Protectora des de fa vint anys, i la va descobrir quasi per casualitat. Estudiant de la UAB a Sabadell, va anar a parar a una exposició de gossos de la protectora i va decidir portar pinso per a col·laborar amb els animals i la seva cura. “Vaig sortir tocada de l’ànima, tinc una gran sensibilitat pels animals”, explica.
[caption id="attachment_337545" align="aligncenter" width="700"]
/ JUANMA PELÁEZ[/caption]
Va ser quan va decidir apadrinar una de les gosses que més ho necessitava aleshores, la Perla. El seu interès va ser tal que, quan va acabar la carrera, va estudiar etologia i ensinistrament caní i felí per curiositat, i va acabar fent les pràctiques amb la Perla, la gossa que havia apadrinat. Quan va certificar-se, la seva parella va adoptar la Perla, i ella se la va trobar a casa, de sorpresa. Un cop va morir la Perla, van apadrinar la Trufa, també a la Protectora de Sabadell. “Va morir als 17 anys, va veure néixer la meva filla... els vincles són especials”, apunta la dona.
De fet, després han anat apadrinant a més gossos al llarg dels anys, i la Ruth ha decidit treure’s el carnet per poder treure a passejar gossos catalogats com a potencialment perillosos (GPP) que viuen al refugi. “Sempre intento apadrinar els que més ho necessiten”, explica. “Tot i que reben menjar, tenen pocs moments per sortir a la protectora i viuen estressats. Han de dormir a la intempèrie i amb un ull obert”, assenyala. “Hi ha molts gossos sense família”, afegeix.
https://www.diaridesabadell.com/2025/03/19/protectora-animals-sabadell-2025/
