Complex Alexandra / Juanma Peláez[/caption]
Els habitatges compten amb el moble de la cuina, un microones i un armari de paret a l’habitació que va d’una banda a l’altra. La resta de mobles, però, els porta cadascun dels usuaris. A la María José, també veïna de l’edifici, diu que des del primer moment li va agradar molt el pis. “El meu marit anava mirant si els mobles hi cabien i jo li deia que s'oblidés dels trastos”. Alguns dels usuaris, com la María Luisa, van optar per vendre els que tenia a casa per comprar-se’n de nous. Altres, com l’Àngel, encara els guarda per si fossin necessaris.
És una residència?
Tot i que s’assembli, no ho és. A diferència d’una residència tradicional, aquí la gent manté la seva independència, amb la possibilitat de rebre visites i gestionar la seva rutina de manera autònoma. Segons l’educadora social en Habitatges Municipals de Sabadell VIMUSA i directora del Complex Alexandra, Ana María Pola, "no s’ha de confondre amb altres tipus de complexos; els usuaris estan a casa seva i poden convidar els seus nets a dinar o participar en les activitats de manera voluntària". L’autonomia i llibertat que tenen els usuaris és una de les coses que destaca María Luisa: "Jo em cuino, jo em cuido, ho faig tot jo. L’únic és que cada 15 dies ve la senyora i em neteja, però m’ho faig jo tot”. Aquesta independència és un dels aspectes més valorats pels residents. [caption id="attachment_337384" align="aligncenter" width="504"]
María Luisa, resident del complex, mentre col·loca les compres / Juanma Peláez[/caption]
A més del servei de neteja quinzenal, el complex també inclou diversos serveis per a garantir la comoditat i suport dels residents. Entre aquests, s’ofereix direcció tècnica i acompanyament, consergeria durant 12 hores al dia de dilluns a divendres i neteja general dels espais comuns. A més, els residents també poden contractar serveis opcionals com teleassistència, atenció domiciliària i bugaderia, adaptant-se així a les necessitats individuals de cada persona.
La convivència amb els treballadors també és molt ben valorada pels usuaris. "Ens tracten molt malament aquí, eh?" diu l'Ángel fent broma. "Tenim un equip de persones molt humanes i cordials. Se sent com una família". La seguretat també és un punt fort: l’accés als habitatges està protegit per diverses portes -a l’entrada de l’edifici, als diferents passadissos i la porta de cada habitatge- i la directora assegura que mai han tingut robatoris.
Durant la pandèmia de la COVID-19, l’equipament també va adaptar-se ràpidament amb mesures com la desinfecció constant d’espais comuns, la suspensió temporal del servei de neteja als habitatges -amb el corresponent descompte en la quota- i la creació d’un servei de voluntariat per ajudar amb les compres. “Així i tot, amb el Mercadona aquí al davant podies sortir un moment a comprar i de seguida tornaves a casa” explica la Fina. Els usuaris, però destaquen que podien gaudir d’alguns serveis: "Com tenim la biblioteca al costat, ens portaven un carretó amb llibres perquè no haguéssim de sortir," recorda la María José, “és una cosa que, a més, s’ha mantingut”.
Activitats de tota mena
Aquests habitatges no només busquen cobrir les necessitats bàsiques, sinó també promoure un estil de vida actiu i enriquidor. Un dels aspectes més valorats pels residents és el centre d'activitats Espai Alexandra, gestionat per l'Ajuntament de Sabadell i obert a la comunitat. Aquí s’ofereixen tallers d'informàtica, idiomes, música, gimnàstica, pintura i teràpia grupal, entre altres. “Ens ajuda a deixar-nos anar” explica la María José sobre teràpia, “el que es diu allà es queda allà". Aquest espai juga un paper essencial en la socialització i la salut mental dels residents, que poden participar segons les seves preferències. "Si no fem activitats aquí, ens organitzem i anem junts a algun lloc" comenta María Luisa. [caption id="attachment_337388" align="aligncenter" width="527"]
Usuaris del Complex Alexandra / Juanma Peláez[/caption]
Entre els projectes de futur destaca la construcció d’un bar/cafeteria dins del complex, una demanda que podria millorar encara més la qualitat de vida dels residents.
Admissió i accés als habitatges
Per accedir al Complex Alexandra, els sol·licitants han de complir una sèrie de requisits. Per una part, han d'estar registrats al Registre de sol·licitants d'habitatge de protecció oficial de Sabadell, tenir més de 65 anys, complir amb uns requisits econòmics específics, a més de demostrar autonomia mitjançant un informe mèdic. Els temps d'espera varien segons cada cas. Alguns residents van obtenir plaça en pocs mesos, mentre que altres van haver d’esperar fins a quatre anys i mig. "Nosaltres vam trigar al voltant de 3 anys perquè ens assignessin un complex. Teníem la idea a partir de l’edifici que havíem vist a Sant Oleguer, però preferíem aquest perquè teníem una filla a prop," comenta l'Ángel. La Fina, per altra banda, explica que va sol·licitar plaça molt abans que es construïssin els habitatges perquè el seu pis tenia moltes escales i no hi havia ascensor. "Soc de les primeres a entrar en aquest complex, fa 14 anys," diu orgullosa. Tal com explica la directora, els sol·licitants no poden triar la residència de destí. Així i tot, tal com alguns usuaris van fer, tenen l’opció de rebutjar l’assignació i tornar a la llista d’espera. D’aquesta manera, tenen l’oportunitat d’acabar al complex que prefereixin. Un exemple és el cas de la María José. “Al principi em va tocar el de Sant Oleguer, però per a poder cuidar al meu net m’agafava massa lluny. Aleshores vaig demanar si em podien posar al Complex Alexandra, i vaig entrar en llista d’espera. En 15 dies em van trucar”, explica. Avui dia, en el cas del Complex Alexandra, a la majoria d’habitatges hi viuen dones soles, sent els homes sols més minoritaris. Per altra banda, també hi ha pisos on viuen parelles.Una opció recomanable
[caption id="attachment_337389" align="aligncenter" width="479"]
Pati del Complex Alexandra / Juanma Peláez[/caption]
Quan se’ls pregunta si recomanarien el Complex Alexandra, la resposta és unànime: sí. "Encara que em toqués la loteria, jo d’aquí no me’n vaig," afirma l'Ángel, "estem molt a gust aquí: tranquil·litat, bon tracte i tant de bo facin més habitatges així. I no només per a la gent gran, sinó per a tothom”. La Juana afegeix rient: "Tothom em diu que he rejovenit des que visc aquí!". Els residents valoren l’equilibri entre llibertat i suport que ofereix aquest model residencial, i molts d’ells expressen el desig que es construeixin més complexos com aquest per donar resposta a la creixent demanda d’habitatges.
