El passat 17 de desembre al vespre, els transeünts que passejaven per
la Rambla de Sabadell van viure una d'aquelles escenes que queda gravada a la retina. Un home va quedar estès a terra, al bell mig del concorregut indret, a pocs metres de l'Ajuntament, on el Llaminer protagonitzava una de les seves
performances nadalenques. El Diari se'n va fer ressò,
explicant que una infermera fora de servei havia salvat la vida d’un home a la Rambla. En realitat, però, hi van intervenir diferents persones, en un dispositiu espontani i contrarellotge. "Soc conscient que, si no hi haguessin sigut, hauria tingut un altre desenllaç", explica al Diari l'Albert, fill de l'home atès.
[caption id="attachment_337189" align="aligncenter" width="700"]
Reanimació a la Rambla | Juanma Peláez[/caption]
Una de les figures clau de la història és l'Anabel, que es trobava al lloc dels fets. "Vaig veure com queia, em vaig acostar i li vaig prendre el pols.
Era una parada", recorda. Ella és auxiliar d'infermeria -retirada per raons de salut- i havia treballat en diverses clíniques i centres sanitaris. No va dubtar a aplicar ràpidament els protocols. "De seguida ho vaig associar a un IAM [infart agut de miocardi] i
vaig dir: s'ha d'actuar ja!". Allà mateix van iniciar
maniobres de reanimació. "Va haver-hi un moment que pensava que havia marxat", rememora. Fins i tot un ajudant del Llaminer va portar un desfibril·lador.
Després de la resposta mèdica, va voler cuidar els detalls. Per exemple, assegurant-se que l'home no perdia les seves pertinences. "Vaig parlar amb les noies del SEM, a qui coneixia. També vaig trucar a un parell de companys del Clínic, on va ingressar. Primer, no em volien donar informació i, finalment, em van confirmar que a nivell neurològic havíem actuat bé. Jo vaig deixar el meu telèfon per si volia trucar-nos, però no em van dir res. Era Nadal i vaig deixar passar els dies. El 6 de gener em van confirmar que li havien donat l'alta", narra sobre l'angoixa dels dies posteriors. Ara, admet, hi ha detalls i rostres que ha oblidat.
La necessitat de saber que estava bé
El moment crític va tenir altres figures presents. L'Eli era visitant un pis de la zona quan va saber de la gravetat del succés. "Hi havia molta gent i
el primer impuls sempre és ajudar. Vaig començar les compressions i després la Patri em va agafar el relleu", exposa. Ella va exercir de suport perquè la Patricia, companya de torn al Taulí, mantingués la calma i tingués energia extra. "Jo estava comprant al Zara. Quan vaig sortir, vaig veure l'home a terra. Va ser tot molt ràpid. Vam continuar les compressions, però portar el compte allà era complex. Va haver-hi un moment que ell em va fer força i algú em va animar a seguir", remarca sobre la importància de saber actuar davant la urgència.
El neguit, coincideixen, va emboirar l'escena, però no va paralitzar les seves mans. "He fet un Màster d'Emergències i m'he especialitzat en aquest camp. A la feina ho veus sovint, però quan t'ho trobes al carrer és molt diferent. Et sents nua, sense les eines de les quals disposes normalment", diu. La Patricia es va quedar amb un sabor agredolç. "Quan van venir del SEM, vaig marxar. Tenia un sopar i recordo donar-hi voltes durant tota la nit. Em sentia reconfortada, perquè havia fet el que havia de fer. Però tenia la incertesa de si havia sobreviscut o no. Fins que em van escriure des del Clínic per dir-me que estava bé".
[caption id="attachment_337218" align="aligncenter" width="700"]
La videotrucada amb les tres infermeres i l'Albert | Juanma Peláez[/caption]
L'arribada del
SEM, coincideixen, va ser
rapidíssima. En aquell moment, tot va quedar en mans dels professionals del cos, també fonamentals. L'home va ser traslladat a l'hospital barceloní. Mentrestant, des de Sabadell, buscaven informació per saber el seu estat de salut. Les actuants van rebuscar contactes en l'agenda per saber si les maniobres havien funcionat: li havien salvat la vida. Aleshores, va començar el recorregut per arribar a contactar-hi. "Només volia abraçar-lo", confessa l'Anabel. En paral·lel, l'Albert perseguia el mateix: saber qui havia salvat el pare. En una de les accions per a trobar respostes, va tocar la porta de la redacció del Diari.
Fa pocs dies, es van poder posar cara i mostrar-se la gratitud i afecte. L'emoció traspassava la pantalla. La conversa de totes tres amb l'Albert, que va haver de ser virtual, va servir per a tancar el cercle. Reconfortar uns i altres, confirmant que la tasca no havia estat en va. Un problema de salut sobrevingut va impedir que el pare també hi fos. Però, assegura el fill, l'agraïment per la valentia i la bona feina serà eterna.
https://www.diaridesabadell.com/2024/12/18/reanimen-home-rambla-sabadell-infart/
