Mica en mica i sense fer massa soroll, l’Associació de Professionals i Amics del Tèxtil (Tèxtil’s), amb el suport del Museu d’Història i l’Ajuntament de Sabadell, està digitalitzant el llegat tèxtil de la ciutat per posar-lo a l’abast de tothom de forma gratuïta. El repte no és petit: en diferents dependències de la ciutat es conserven quatre milions de mostres de teixits agrupades en diversos volums i les seves fitxes de fabricació, a part de vestits. “És una de les col·leccions de mostraris més importants d’Europa, perquè són uns 4.000 volums amb més de quatre milions de mostres de roba”, subratlla el director del Museu d’Història i l’Arxiu Històric sabadellenc, Joan Comasòlivas.
Quan a finals dels anys 90 i principis dels 2000 un gran nombre d’empreses tèxtils de Sabadell van tancar, “moltes van dir al Museu d’Història si volien mostrari i maquinària”, explica el nou president de Tèxtil’s, Albert Puigdellívol, i gràcies a l’aportació de més de 30 empreses del sector establertes a la ciutat s’han pogut conservar mostres de teixits i màquines fins a dia d’avui. Els noms d’algunes empreses són coneguts pels lectors: Jaume Bombardó, Sallarès Deu, Molins Germans, Llorenç i Torra, Ginebreda i Tèxtil Creus són alguns exemples.
[caption id="attachment_337287" align="aligncenter" width="1000"]
En definitiva, el que es té guardat i es vol fer accessible és coneixement d’allò en què Sabadell va excel·lir i que avui encara genera activitat econòmica amb una facturació de gairebé 60 milions d’euros entre les 10 empreses del sector tèxtil, confecció, cuir i calçaçt que més van facturar a Sabadell el 2023 segons les darreres dades disponibles a l’Informe Estructura empresarial de Sabadell 2023 de l’Observatori de l’Economia Local (OEL). Comasòlivas afegeix que el valor de la col·lecció sabadellenca rau en l’abast cronològic, des de la meitat del segle XIX fins als nostres dies; i la diversitat d’empreses que la conformen: una trentena.
Què es fa?
L’any 2004 es va començar a classificar les mostres i la maquinària que ja es tenia, i va ser quan els teòrics tèxtils es van unir, per seguir la tasca que ja havia començat a sembrar la comissió de teòrics que va néixer en les Agrupacions Professionals Narcís Giralt. Puigdellívol afegeix que “ara teoria de teixits no s’estudia, i això ho fem perquè no es perdin els coneixements dels teòrics tèxtils”. Informació valuosa que “permet veure com es feien els teixits i adaptar-ho als teus articles. És una riquesa molt gran i per això és important que pugui estar quan abans millor a l’abast de qui la pugui necessitar”, detalla el teòric Martí Picher.
[caption id="attachment_337291" align="aligncenter" width="1000"]
Gràcies a haver guardat milers de fitxes de teixits, la digitalització consisteix a traslladar cada fitxa, una per una, a la base de dades informàtica, que indica elements clau com l’ordit i la trama que componen la peça, així com una fotografia de detall. Professionals del sector del tèxtil, estudiants –l’ESDi té part de les mostres, per exemple–, historiadors i tothom que en tingui interès hi podrà accedir de forma lliure i gratuïta a través d’Internet, però aquest pas i la pàgina web que permetrà accedir-hi encara s’han d’elaborar. De moment ja hi ha més de 5.000 fitxes digitalitzades. “Estarà en una web consultable, però ara s’ha de venir aquí [al magatzem del museu]”, detalla Manel Borrell.
Crida als joves
“El problema és que no tenim relleu”, assenyala Sebastià Serra, teòric tèxtil i membre de l’associació, que conjuntament amb els seus companys anima els estudiants i professionals més joves a interessar-se per continuar aquest valuós llegat. També historiadors, periodistes i totes les persones que en puguin tenir interès.
[caption id="attachment_337290" align="aligncenter" width="1000"]
