El 14 de març de 2020, el govern va decretar l’estat d’alarma, establint el confinament domiciliari de tota la població i restringint la mobilitat a activitats purament essencials. D’això, n’ha fet cinc anys. La pandèmia del coronavirus va tenyir de negre uns anys de la història contemporània a tot el món: també a Sabadell, on va arrabassar milers de vides. Salut va comptabilitzar que dos anys després de l’esclat de la pandèmia, a Sabadell s’havien registrat 67.395 casos diagnosticats de Covid entre els seus veïns. Aproximadament, un de cada tres habitants.
"De sobte, teníem la planta plena de malalts"
“Ha estat, amb diferència, l’experiència més dura i dolorosa que he viscut”, confessa la infermera Sònia Gómez. Precisament, va viure-ho des dels inicis més freds i desconcertants, des de la planta nou del Taulí, de medicina interna i infeccioses, on arribaven els primers contagiats. “Amb la nostra supervisora de planta vam crear un protocol per dissenyar com seria l’aïllament d’aquests pacients”, explica. En aquell moment, a la unitat hi havia tres habitacions pensades per a confinar pacients. “Pensàvem que entrarien dos o tres pacients; però no, de sobte, d’un dia per l’altre, teníem la planta plena de malalts”. Gómez assegura que “la por, el desconeixement i la incertesa” van ser les primeres grans barreres per als professionals sanitaris; però que “amb poc temps es va començar a viure com un desafiament i va despertar en tothom una solidaritat i un sentiment de col·laboració increïble”.
Des de l’atenció primària, es va viure igualment intensament, però de forma diferent. “Quan van saltar les alarmes jo estava treballant al CAP Nord, a pediatria”, explica la infermera Laura Muñoz. En aquell moment, a causa de totes les impossibilitats per a garantir l’atenció, a Sabadell es va fer una unificació pediàtrica. El servei pediàtric dels ambulatoris Creu Alta, Ca n’Oriac, Nord i Can Rull es va agrupar al CAP Concòrdia. “Recordo que hi havia moltes companyes de baixa i la càrrega de feina era molt gran”, explica. “Ens encarregàvem de fer seguiment i suport a les famílies quan estaven confinades, intentàvem cribrar i tot el dia estàvem fent trucades per ajudar-los”, afegeix. Poc més tard, Muñoz va aterrar al Taulí per a brindar suport. Tal com relata, allà va veure “la realitat i la gravetat de la qüestió de molt més a prop”. “Persones joves i en estat molt crític, que amb prou feines podíem ajudar perquè no hi havia ni mans ni equipament”, recorda.
“Hi ha coses que han canviat”
N’hem après moltes coses, de la pandèmia. “La gent s’ha autoempoderat i ara la població és conscient que pot tenir una malaltia transmissible i que es poden fer moltes coses per no contagiar-ho als altres”, exposa la doctora Marta Navarro, directora del Servei de Malalties Infeccioses del Taulí. Per exemple, a les persones que venen a Urgències amb símptomes respiratoris se’ls ofereix una mascareta. “No hi ha cap persona que s’estranyi ni cap persona a la sala d’espera que la miri malament”, exposa la doctora. “Ha canviat la percepció de la mascareta, que és la primera barrera per frenar la transmissió”, afegeix. La doctora Navarro va dissenyar un pla de contingència per a l’arribada de la Covid. “Vaig pressuposar que de les nou plantes, set estarien pensades per a la malaltia”, exposa. “Al principi, pensava que m’estava passant tres pobles; però, finalment, vam haver d’emplear tots els espais útils de l’hospital, el Centenari i l’Albada”, conclou. En el punt més àlgid de la pandèmia, l’hospital de Sabadell va tenir més de 700 persones ingressades a la vegada.
“Ara, quan ens trobem malament, automàticament, els professionals ja ens protegim per evitar fer mal als pacients”, destaca Sònia Gómez, que afegeix que “hem après moltíssima prevenció”. A banda, exposa que ara els “aïllaments són més rigorosos i hi ha, en general, un compliment més estricte a tot arreu”.
Per la seva banda, Laura Muñoz destaca que “la mascareta és molt més present des que va esclatar la pandèmia”. Sobretot, explica, en zones delicades com les unitats d’hospitalització o de cures intensives d’adults. “Ara bé, res a veure amb com havíem arribat a anar vestides: amb les ulleres i els equipaments de protecció de cos sencer”, conclou.
[Fotos de Victòria Rovira de les dues Unitats de Cures Intensives de l’hospital Parc Taulí que hi havia durant la primera i la tercera onada de contagis]
