Una de les etapes més llargues de la vida és, per norma general, la laboral i quan la dediques tota a fer el mateix de manera vocacional ho acabes estimant i t'ho sents teu. Com qualsevol camp del nostre dia a dia, tot té un inici i un final, però hi ha diverses maneres d'afrontar aquest punt i a part i així ho ha demostrat l'Associació d'Infermeres Jubilades del Taulí, un grup de treballadores que una vegada van retirar-se del món laboral van decidir trobar una manera de continuar vinculades amb les seves companyes i, de manera indirecta, amb la professió. Després de tants anys en el sector, però, han vist milers de casos diferents i han viscut de primera mà l'evolució de la sanitat en els anys que més canvis ha patit en cadascun dels seus sentits. Com ho valoren?
"Les condicions en aquest sector són molt millorables"
Tot i que durant la Covid-19 no existia l'associació, moltes de les infermeres que havien estat tants anys treballant per la ciutadania van voler aportar el seu granet de sorra durant la pandèmia, ja com a retirades. "Hi va haver un grup d'infermeres que vam ajudar a organitzar el sistema de vacunació del coronavirus perquè, per la falta de personal, ens van demanar ajuda des de l'hospital", apunta Núria Mañé, tresorera de l'entitat. "Em van trucar i em van demanar que busqués més gent per vacunar, que faltaven mans", afegeix, perquè no donaven l'abast amb els recursos dels quals disposaven. [caption id="attachment_336742" align="aligncenter" width="700"]
Vacunació durant la Covid-19 en una imatge d'arxiu / V.R.[/caption] De totes maneres, però, la falta de personal "no va ser un fet aïllat de la pandèmia", encara que, tal com comenta Pilar Solanes, una de les fundadores, "ha anat en augment a causa de l'abandonament laboral generat per la Covid-19". La infermeria ha evolucionat molt en 50 anys en tots els aspectes de la professió, però, segons diuen, "les condicions laborals mai han sigut destacablement bones, encara que el sistema sanitari funciona correctament, en general", defensa Solanes. "Tot i que sempre hi ha hagut feina i sempre n'hi haurà, hi ha hagut tres principals problemes en aquesta professió que han dificultat comptar amb personal: els salaris, els contractes i els horaris", exposen. "Un hospital ha d'estar cobert les 24 hores del dia els 365 dies l'any i no tots els torns són igual d'amables", afegeix l'actual presidenta, Mercè Ruiz.
"Cada vegada es valora més la professió"
Malgrat la situació que comenten totes tres infermeres, però, també asseguren que "han lluitat molt" perquè canviessin moltes qüestions de la professió i han anat guanyant molt reconeixement que durant molts anys es va invisibilitzar. "Actualment, surten molt més preparades que nosaltres i se'ls reconeix com el que són: infermeres. Nosaltres érem 'ajudants tècniques d'infermeria' i ara, per sort, ja és una graduació que es valora", reivindiquen. Un exemple molt clar d'aquest augment de l'apreciació de l'ofici és l'augment de la titularitat que han tingut les infermeres amb els anys, juntament amb el reconeixement d'especialitat i la preinscripció infermera. "Abans li havíem de dir al metge que ens validés la nostra prescripció quan érem nosaltres les qui tractàvem directament amb el pacient", denuncien, "ara, afortunadament, ja prenen decisions de manera autònoma".
[caption id="attachment_336740" align="aligncenter" width="700"]
Infermeres treballant al Taulí en una imatge d'arxiu / LL.F.[/caption]
Què és l'Associació d'Infermeres Jubilades del Taulí?
"Va sorgir d'una conversa amb Mariona Creus, expresidenta del Consell de Govern del Parc Taulí, i em va dir que li semblava una excel·lent iniciativa i que tindríem el seu suport, però que ho impulsés jo", explica Solanes. "Després de tants anys treballant i tenint contacte amb la gent i amb la professió, ho trobes a faltar i vam tenir la idea de crear un projecte que ens apropés una mica a aquest sentiment", expliquen. L'Associació busca "acollir infermeres jubilades d'arreu del territori català", i no només del Parc Taulí, com pot semblar pel nom. "Volem que tothom qui vingui se senti a gust i lliure de formar-ne part", comenten. "Per començar, necessitàvem un paraigua legal i el Taulí ens el va oferir des del primer moment juntament amb el suport de l'Ajuntament de Sabadell i la Diputació de Barcelona", explica la presidenta. Des del moment de la creació de l'entitat, que no totes en veien clar el futur exitós que ha tingut, va tenir un augment ininterromput de sòcies i ha agafat un rumb amb una tendència manifestament a l'alça. "Tenim 125 sòcies i el 50% participen activament de les propostes que fem", explica Núria Mañé. [caption id="attachment_336741" align="aligncenter" width="700"]
L'Hospital Taulí des de fora / VÍCTOR CASTILLO[/caption] La finalitat principal de l'organisme, que celebrarà el seu quart aniversari aquest mes, és tenir una continuïtat un cop acabada la vida laboral i mantenir un contacte amb les companyes de professió "per tal que no hi hagi cap infermera sola". "La nostra màxima és fer-nos companyia i pretenem crear una xarxa d'amistat perquè ningú se senti sola", comenten. "Amb un grup de WhatsApp tan nombrós la gent ja se sent acompanyada", apunta la tresorera, que explica, també, "que per dur a terme aquests objectius, fan xerrades, excursions mensuals, clubs de lectura o activitats culturals, entre altres iniciatives". L'associació és formada, principalment, per dones, ja que, com detallen, "era una professió molt marcada per les dones i els homes estudiaven medicina; per aquest motiu, les infermeres de la nostra edat són dones, en general, i els metges, homes", explica Solanes, tot i que assegura que, "per sort, s'està equilibrant i cada vegada hi ha més homes infermers i més metgesses".
