L’any 1955, una parella de joves il·lusionats (els nostres pares Benet i Consol) van començar la peripècia vital d’una trajectòria de setanta anys que avui ens porta a la cloenda d’una vida de servei als altres, l’hospitalitat i l’esperit de servei consubstancial dins la nostra família.
En aquell moment, l’establiment era un colmado (pronunciï’s culmadu) que va viure una època esplendorosa davant el Mercat vist que, els supermercats, encara no havien assolat les botigues del dia a dia ni el bon tracte, fonamentat en la confiança mútua.
Arran d’aquest fenomen comercial, els nostres pares, davant la conjuntura, van ser prou àgils i lúcids per reconvertir el local en una granja-cafeteria i la primera botiga de dietètica de la ciutat. Així van ser els inicis del nou projecte.
L’èxit de la fórmula de La Granja residia en els principis fonamentals del negoci: excel·lència en el servei, productes de primeríssima qualitat de procedència estrictament catalana (Cadí, La Selva, cafès Montañà, llet fresca…), uniformes innovadors, absència d’escurabutxaques, tabac i begudes alcohòliques de graduació.
A més de la relació propera i afectuosa amb els clients, les cartes, cartells, i tota de mena de comunicacions únicament en català, fet que el 1979 era una declaració de principis.
Aquesta fidelitat a la utopia d’un país normal ens va atorgar l’obtenció de diversos guardons.
Els nostres pares van marcar una línia adreçada a mares i infants, deliberadament enfocats a rebre cotxets i fugir dels bars d’homenots del moment.
Un lloc on fossin benvingudes senyores i criatures més tota mena de clients no conflictius.
Tanmateix, plantejàrem un horari molt valent i sacrificat obrint a les 5 del matí els caps de setmana i a les 6 la resta de dies.
Tot plegat ens ha conduït al que som i el que hem aconseguit com a punt de trobada de clients eminents com l’enyorat alcalde Farrés, que tant de bo guiés la mediocritat actual de la ciutat, quan els polítics es regien pel servei als altres i eren exemple amb el seu fer.
Els presidents Pujol i Mas i el cau d’artistes que cada migdia celebraven la tertúlia presidida per l’immortal Ramon Noè amb Angle, Duque, Molins de Mur i els joves Ramiro Fernández Saus, Agustí Puig, Pep Sallés… que de tant en tant apareixien en un artístic i breu vol rasant.
El fet d’ubicar-nos davant la Biblioteca de la Caixa, on l’enyorat Sr. Joan Ripoll dirigia l’Obra Social de la Caixa Sabadell abans de l’ensulsiada actual, més el Museu de Paleontologia –com enyorem el professor Santafè!-, que rebia grups internacionals, configuraven un reducte cultural de primera magnitud.
El comiat que ara afrontem des de Belles Arts, on perviu l’ànima del projecte, encarnat en la 5a generació dels Urpí més la gratitud eterna i immarcescible als nostres clients fan que no puguem estar-nos de reconèixer la confiança i fidelitat que hem rebut, l’estima que ens commou i l’anhel de contribuir a dignificar el nostre ofici que hem heretat i ens ennobleix.
Abans de plegar, les meves germanes Angy i Marta, sumant-hi la resta de la família, cridem als quatre vents un record perpetu al nostre pare, Benet Urpí Margarit (ACS), i a la nostra mare, companya de viatge, ideòloga i ànima de la família i els milers de parroquians que ens han acomboiat fins ara i sempre.
I tot això ha estat possible gràcies als equips professionals que han configurat una trajectòria de molts anys dedicats a l’hospitalitat, un exemple d’actitud i el compromís de contribuir a la dignificació d’una professió altament gratificant.
Des d’aquesta peça, gratitud eterna a tots els que ens heu ajudat a arribar fins aquí.
Mig parafrasejant Henrik Ibsen: “Només el que es perd es queda per sempre”.
Mig parafrasejant Mac Arthur: “Tornarem”.
https://www.diaridesabadell.com/2025/03/11/tanca-granja-urpi-sabadell/
