Frederic Lloveras, enginyer de camins de la consultora Mcrit i col·laborador tècnic en la redacció el
Pla Mobilitat del Vallès publicat el 2021, albira un moment clau en el desenvolupament de la xarxa viària vallesana.
[caption id="attachment_336514" align="aligncenter" width="525"]
Frederic Lloveras, enginyer especialista en mobilitat | Cedida[/caption]
Les carreteres secundàries que connecten Sabadell presenten deficiències?
Són carreteres antigues, però hi ha un manteniment constant mínim a nivell d'asfalt, ferm... Es fan actuacions puntuals, fruit de la necessitat. Per exemple, quan es va instal·lar Amazon, a la B-140 es va fer una rotonda nova perquè calia donar-hi accés. Són millores petites i per una necessitat puntual. En general, diria que són canvis petits i fa anys que no se n'afronten d'estructurals. És el que s'està impulsant ara a través de diversos projectes.
Estem en un moment clau per al replantejament d'aquestes vies?
Sí. La part positiva és que hi ha molts projectes en marxa. Simultanis. Per exemple, s'està estudiant al mateix temps la B-140 i el nus del Baricentro. Les idees hi són, però falta executar-les. És el que ens passa sempre. Calen diners per a fer-ho.
En alguns casos, parlem de vies amb titulars diferents, a més.
L'N-150 té trams traspassats als ajuntaments, excepte el tram interurbà entre Cerdanyola i Barberà, que travessa la C-58 i l'AP-7, que és de la Generalitat. Els trams urbans són dels consistoris. La resta de vies, són de la Generalitat.
Aquest escenari alenteix l'execució d'una obra?
Vol dir que cal coordinació. Per exemple, al nus del Baricentro hi ha la C-58 de la Generalitat, l'AP-7 del Ministeri, l'N-150 amb algunes parts dels ajuntaments... Qualsevol cosa que es vulgui fer obliga a posar d'acord les administracions. Quan hi ha una continuïtat d'una via a l'altra, pot tenir conseqüències evidents en tot el tram i cal generar aquest consens.
"Cal fer actuacions més puntuals, resoldre nusos on es produeixen aquests problemes"
Podem pensar que existirà una certa calendarització de les actuacions?
Hi ha un tema de contemporització per posar-se d'acord entre les parts. Les vies autonòmiques fan que la Generalitat parli amb els Ajuntaments perquè tothom sigui partícip, com passa amb la ronda Nord. Molts cops, això endarrereix els temps, és així. Després, quan arriba l'acord, és l'hora de definir el projecte. Pots estar en una fase prèvia, un estudi informatiu, l'estudi constructiu... Quan estàs en aquest darrer punt, només queda llançar l'obra. Moltes vegades, no hi ha una contemporització estratègica de mobilitat. Depèn dels ritmes de cadascuna, dels fons que arriben i de calendaris polítics. Hi ha molts elements que influeixen a l'hora de fer les coses.
Hem de patir perquè arribi un dia que tot s'executi alhora en la xarxa viària vallesana?
Seria positiu, perquè voldria dir que s'està impulsant tot, que és el que moltes vegades costa. Hi ha molts projectes que no s'acaben executant. Que anessin a la vegada seria un miracle. Però hem de pensar que no passarà de cop. Hi ha obres que són finançades amb fons europeus. Altres, amb diners de l'Estat i altres de la Generalitat. Això és el que marca el calendari, no tant una planificació des d'un punt de vista de l'enginyeria. Dius: 'tenim diners per fer un carril bici aquí. Doncs aprofitem-ho i fem-lo'.
Des d'un punt de vista tècnic, hi ha identificades les raons de l'alt volum de trànsit en les vies interurbanes al voltant de Sabadell?
En tot el Vallès, també l'Oriental, en l'eix Terrassa-Sabadell i Mollet-Granollers, l'activitat industrial és molt forta. Gran part dels vehicles pesants es mouen aquí. Tenim el gran corredor de l'AP-7, vertebrador de la mobilitat nord-sud, en el litoral de Catalunya. Tenim també el tram entre l'AP-7 i la C-58, el nus viari de Catalunya amb més trànsit i, probablement, també de l'Estat. La C-58 és la via principal d'entrada a Barcelona i l'AP-7 en aquest punt té els laterals de la B-30, però porta més de 140.000 vehicles en tot aquest front. Indubtablement, és una zona de concentració de molt trànsit.
[caption id="attachment_336515" align="aligncenter" width="700"]
Col·lapse en un tram d'entrada a Sant Quirze | Juanma Peláez[/caption]
La perifèria dels municipis, a més, és zona de polígons.
Hi ha molta activitat econòmica. I densitat de població, amb més d'1,3 milions de persones. Hem detectat que des de la pandèmia s'ha recuperat molt de pressa el trànsit i la mobilitat per carretera continua creixent. No són creixements molt exagerats, però el ritme és alt i continua a l'alça. És cert que, per exemple, a l'AP-7 o la C-58 pot créixer poc, perquè van tan al límit que més que el trànsit, creix la congestió.
Ha crescut més l'activitat que les infraestructures?
Podríem dir-ho així. És cert que s'han fet moltes obres de capacitat a la C-58, que durant molts anys havia estat limitada. Sobretot en el costat de Sabadell a Terrassa. Però la xarxa d'infraestructures actual és molt potent. A més de la C-58 i l'AP-7, hi ha la C-33, la C-17... Vies que amb l'adeu als peatges estan canviant la seva capacitat. A nivell de grans eixos, la xarxa està bé. Són els que són i no crec que falti una gran autopista nova.
Quina és la recepta, doncs?
Cal fer actuacions més puntuals, resoldre nusos on es produeixen aquests problemes. El nus del Baricentro és un cas típic. Amb actuacions de més o menys profunditat. Per exemple, un tram petit de la ronda Nord en l'entrada de Castellar a Sabadell, que en l'àmbit del Vallès no és tan gran, resol molts problemes. O el nus de la B-140 amb l'AP-7 a Santa Perpètua, que és molt puntual. S'ha d'anar aquí per a millorar la fluïdesa. No fan falta grans eixos d'infraestructura. No s'estan fent grans ampliacions. Des que es van alliberar els peatges a l'AP-7, el trànsit de vehicles pensants ha crescut i això obliga a preveure ampliacions, però més aviat fora de la zona del Vallès Occidental, en trams com Vilafranca o Sant Celoni. Són potser els casos més particulars, on sí que es vol posar un carril més en tot un eix que ja és d'alta capacitat. Són excepcions.
En general, tot és més quirúrgic?
Sí. La política de la Generalitat tendeix més cap a potenciar el transport públic i la mobilitat sostenible, i no a ampliar carrils
a sac. I si fem una actuació en aquesta rotonda? O en aquest enllaç? Accions petites, però amb un alt valor afegit.
El futur de la mobilitat passa per aquí?
Petites accions, però molt rendibles. Que aportin molta millora en quant a capacitat. Això no vol dir posar petits pedaços que no serveixin per a res. Però tampoc es tracta d'una política expansiva, fent autovies i més autovies.
https://www.diaridesabadell.com/2025/03/12/carreteres-secundaries-sabadell-intermunicipals-retencions-transit/
