“És el primer lloc de feina on em respecten els drets”, explica la Karina, operària de fàbrica de la planta de Formació i Treball de Sabadell. “A les altres feines m'havia de pagar jo la Seguretat Social i gràcies a la treballadora social vaig aconseguir trobar aquest lloc de feina que m'ha ajudat tant”, afegeix. La fundació de Formació i Treball, present des de 1992 de la mà de Càritas, és un projecte centrat en la inserció i formació laboral, com a objectiu principal, de persones que es troben en risc d'exclusió social i des de fa poc més d'un any compta amb una planta a la ciutat. “Serveix com una eina pont per entrar al món laboral. Ja no tan sols aquí, sinó al mercat en general”, explica la cap del Departament de Comunicació i Sensibilització de la fundació, Alexandra González. Aquesta entitat, que només opera a les províncies de Barcelona i Tarragona, és l'encarregada, entre altres coses, de donar sentit als contenidors vermells que tenim repartits per la ciutat en els quals dipositem la roba que no fem servir i li volem donar una segona vida. Però... a qui arriba aquesta roba? Quin procés passa? Com es reaprofita? “Treballem a partir de tres eixos: el del tèxtil, que és l'essència de l'entitat; el de l'alimentació i el dels serveis”, comenta González. [caption id="attachment_335573" align="aligncenter" width="700"]
La planta de Formació i Treball de Sabadell / V.C.[/caption] A Espanya, explica, tan sols un 11% de la roba que no fem servir es classifica de manera correcta i se li pot donar un segon ús, ja que la gent està poc conscienciada de la importància de reutilitzar la roba i dels beneficis que comporta. “Hi ha un estigma molt gran en aquest país de fer servir roba de segona mà, però treballem per conscienciar la gent en aquest sentit i per augmentar el consum de roba usada”, afirma.
Què se'n fa, de la roba que llencem als contenidors vermells?
L'eix principal d'actuació amb què es caracteritza la fundació és la recollida de roba i la seva pertinent classificació i distribució, però... quin procés passa aquesta roba que, segurament, poca gent sap on acaba i quin ús se li dona? Les desenes de contenidors que tenim distribuïts per la ciutat compten amb uns sensors que avisen a la central que ja estan plens i es fa un estudi d'optimització de ruta per tal que la recollida sigui el més sostenible possible, “encara que tots els vehicles de la fundació siguin 100% elèctrics”, tal com explica la cap de Sostenibilitat i Comunicació. Una vegada s'ha dut a terme aquesta recollida, la roba es porta a la planta juntament amb altres peces que arriben que encara no s'han usat perquè són el resultat de l'excedent d'algunes fàbriques tèxtil. “Hi ha empreses que els sobren peces i com que per llei està prohibit llençar-les, les envien aquí i els hi donem una segona vida perquè algú les pugui reaprofitar”, apunta. [caption id="attachment_335577" align="aligncenter" width="700"]
Treballadors a la cadena de triatge / V.C.[/caption] [caption id="attachment_335578" align="aligncenter" width="700"]
Una màquina transportant les gàbies amb la roba seleccionada / V.C.[/caption] Un cop s'ha pogut recopilar tot el conjunt de peces tèxtil, es classifica en tres grans blocs: la roba de vestir, que es divideix entre home, dona i infantil; els complements, com gorros, bufandes o guants, entre altres, i, finalment, els articles de la llar, com tovalloles o llençols, per exemple. Finalment, després de fer aquest triatge, les peces de roba arriben a la seva última part del procés abans de ser venudes: la distribució. “El 63% dels articles s'envien a reutilització local a les botigues de Moda-Re o, si no, s'exporten a altres països que ho necessitin; el 31% es prepara per ser reciclat, i el 6% restant es fa servir per a la cogeneració d'energia, ja que s'ha de descartar perquè no es pot assegurar que compleixi les condicions per vendre's”, explica Alexandra González. [caption id="attachment_335579" align="aligncenter" width="700"]
Les capses amb la roba seleccionada / V.C.[/caption] A més, ha remarcat molt la necessitat d'exportar a causa de la poca quantitat de botigues que hi ha a Espanya gestionades per entitats socials i del baix consum d'aquest tipus de mercat. "A Espanya només hi ha 400 botigues d'aquestes, mentre que a Anglaterra n'hi ha 11.000 i va molt lligat a l'estigma que té al país la segona mà. És clar que hem d'exportar productes".
"Som molt exquisits... o la roba és nova o no ens agrada!"
La iniciativa va molt de bracet amb programes de sensibilització sostenible i és un dels pilars que tracten a la part de formació, principalment. "Volem incidir en l'educació a la moda perquè el món de la segona mà es coneix molt poc. Som molt exquisits... o és nou i està de moda i en perfecte estat o no ens agrada!", detalla. La fundació treballa a partir d'un projecte d'educació ambiental que compta amb xerrades, tallers, reptes i desenes d'iniciatives diferents amb "la finalitat de conscienciar dels impactes de la moda". "Tenim un problema amb el consum del tèxtil i hem de canviar-ho com a societat", denuncia. "La millor manera de cuidar el planeta és reutilitzant la roba i sembla que no som conscients d'això". Per aquest motiu, l'entitat treballa en aquest aspecte de sensibilització ciutadana amb la qual esperen que, a poc a poc, hi hagi una millora generalitzada i es vagi atacant el problema. [caption id="attachment_335583" align="aligncenter" width="700"]
La roba preparada per a l'exportació / V.C.[/caption]
La fundació en xifres
Durant el passat 2024, l'entitat va recollir de manera directa 8.626 tones de roba de segona mà i, arran de la nova Llei de residus, que obliga a la recollida selectiva del residu, s'espera que creixi encara més aquesta quantitat. Tot i això, a la planta hi van entrar més de 26.000 tones, però no totes són directes, ja que fan d'intermediaris d'altres punts de la fundació i també controlen excedents d'altres empreses. Aquesta roba que es tracta des de Formació i Treball arriba a 36 punts de venda de peces de segona mà i, segons les xifres de l'any passat, la facturació va augmentar en un 16%, cosa que indica una major acceptació de la ciutadania a consumir aquest tipus de producte allunyat del tèxtil convencional. D'altra banda, 3.678 persones en situació de vulnerabilitat van ser ateses en programes de formació i inserció laboral i gairebé 32.000 van rebre ajudes alimentàries, de roba o de mobiliari domèstic. D'aquestes persones, 752 van ser formades en accions professionalitzadores; 782, contractades per Formació i Treball, i 871 van entrar al mercat laboral. A més, cal destacar que de les 368 persones que van formar part de la secció tèxtil de l'entitat, 244 d'elles (un 66,3%) corresponen a contractes d'inserció associats a un itinerari sociolaboral, que és un dels principals eixos de la fundació.
