“Quan vam participar per primer cop a la rua de Sabadell, el 1996, pensàvem que no ens deixarien passar de la Creu Alta cap al centre. Anàvem ben
cutres, disfressats, de col·legials!”, recorda la Mari Carmen Hervás, una de les organitzadores del
Carnestoltes del Torrent del Capellà des del primer dia. El que no sabien és que acabarien guanyant el primer premi i que aquella rua improvisada s’acabaria convertint en el segell de tot un barri.
“Vam ser el primer barri de la ciutat a formar part de la rua”, asseguren els organitzadors. I la tècnica i l’originalitat s’ha anat teixint al llarg dels anys.
Enguany
han estat els grans guanyadors sabadellencs de la rua de Carnestoltes. El segon premi a la millor carrossa i comparsa, només superats pel grup
Thirteen Gold de Montcada i Reixac. Una comparsa on tots els detalls s’han elaborat a mà al mateix barri. “Cadascú ofereix el que millor sap fer: hi ha una modista, una professora de ball, maquilladores...”, expressa Hervás.
Una tradició quasi familiar
Participen més d’un centenar de persones en la rua d’un dels barris més petits de Sabadell, però és que no només són veïns del Torrent del Capellà, sinó que també atrau residents d’altres barris. És el cas de la Sílvia Soriano, que es va apropar al barri atreta pel seu prestigi al Carnestoltes. “Això és diferent a qualsevol altre barri, és una pinya... com una gran família”, expressa.
[caption id="attachment_335836" align="aligncenter" width="700"]
Carnaval Torrent del Capellà / VÍCTOR CASTILLO[/caption]
L’Eneida López, una altra de les organitzadores del carnaval al Torrent, hi participa des que tenia dos anys. És el barri dels seus avis, i ella s’hi ha bolcat en l’organització. “Per mi és tradició, és família... part de les nostres arrels. És una forma de continuar el que les nostres famílies van començar”, diu.
Elles decoren i confeccionen minuciosament els vestits i complements a un local del carrer de les Magnòlies. Des del mes de setembre, dos dies a la setmana i un còmput quasi infinit d’hores, les organitzadores dissenyen, cusen, decoren cada detall. Més de cent vestits elaborats a mà. Cada vestit ha tingut un preu de 60 euros. “Competim amb grups que paguen més de 300 euros per vestit... és complicat!”, expliquen.
Al mateix temps, a la Sala Polivalent del Nord, el Mariano Molina, l’Antonio Muela i altres veïns, soldadors de professió, es dediquen a donar forma a la carrossa, segons una maqueta que s’elabora en miniatura. Malgrat la feina –confecció de la roba, de la carrossa, les coreografies i el maquillatge–, tots els organitzadors assenyalen la satisfacció quan la música comença a sonar. “És un moment d’eufòria. Ens cau, fins i tot, alguna llàgrima”.
[caption id="attachment_335833" align="aligncenter" width="700"]
/ VÍCTOR CASTILLO[/caption]
Un moviment al nord
Al nord de Sabadell, ha sorgit una reivindicació per a reclamar que hi hagi una categoria de premis reservada als sabadellencs i una altra a les carrosses i comparses d’altres municipis. “D’onze premis repartits, només quatre han caiguts en mans d’entitats de Sabadell”, lamenten alguns dels participants.
[caption id="attachment_335832" align="aligncenter" width="700"]
/ VÍCTOR CASTILLO[/caption]
